ELS 92 DEL 92

L’emocionant repte del protocol i el dolç record dels èxits

Jaume Guardiola va ser el responsable del Port Olímpic

L’emocionant repte del protocol i el dolç record dels èxits

ZOWY VOETEN

1
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jaume Guardiola (Barcelona, 1957), exconseller delegat de Banc Sabadell i flamant nou president del Cercle d’Economia, en aquell temps, el 1992, treballava en l’antic BBV, entitat en què va entrar el 1985 i a la cúpula de la qual va accedir el 1993 com a subdirector general.

Conserva un gran record del seu pas per la direcció del Port Olímpic. «Estava tot ja molt ben organitzat», afirma. En tot cas, però, aquesta responsabilitat li va servir per gestionar un protocol complicat –el llavors príncep Felip competia, així com altres representants de cases reials europees–, així com la seguretat. I l’altre gran record són els èxits aconseguits en vela, amb quatre medalles d’or i una de plata.

Això va atraure cada vegada més públic a unes regates que han quedat a la retina dels aficionats i fins i tot d’aquells que no ho són. «Els esportistes podien arribar-hi a peu. No hi ha hagut uns Jocs Olímpics iguals», assegura Guardiola, que rememora els dos mesos que va estar al capdavant d’aquestes instal·lacions amb emoció. «Hi havia una gran complicitat i tothom s’hi va abocar, inclosos els voluntaris més joves», afirma.

Notícies relacionades

Tot i que es va treballar molt, aixecant-se abans de les sis del matí per controlar la neteja de les aigües perquè va ser un mes amb algunes tempestes, va ser realment una etapa emocionant i intensa. Amb alguna anècdota inclosa, com la protagonitzada per l’equip de Nova Zelanda, que va decidir sortir del Masnou i arribar al Port Olímpic amb dues zòdiacs. El problema és que es van saltar els controls i, a l’arribar al destí i veure l’enrenou, van optar per pujar tots a una de les embarcacions i deixar l’altra. «Possible barca bomba», van saltar les alarmes, però tot va quedar en un ensurt i una estirada d’orelles a l’equip.

El Port Olímpic era una de les instal·lacions amb un responsable al capdavant, que van gestionar com a voluntaris i van rebre una medalla d’or amb el símbol olímpic com a record una vegada finalitzats els Jocs. Un any abans ja hi van contactar i el banc «va posar totes les facilitats», recorda.