▾ .com .cat
jocs barcelona92
Àlex Botines, el visionari de la cadira de pell sintèntica vermella

ELS 92 DEL 92

Àlex Botines, el visionari de la cadira de pell sintèntica vermella

Àlex Botines, el visionari de la cadira de pell sintèntica vermella
1
Es llegeix en minuts
Iosu de la Torre
Iosu de la Torre

Coordinador de Podcast.

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

La construcció del somni olímpic va tenir un visionari (molt ben informat) que va injectar als barcelonins, des de les pàgines d’aquest diari i des de les ones de la SER, l’entusiasme necessari per convèncer-se que l’aposta de Juan Antonio Samaranch, Narcís Serra i Pasqual Maragall canviaria la història de la ciutat. Botines va ser el primer en moltes coses. També a creure en el projecte i pregonar-ho. El matí d’aquell 17 d’octubre del 1986 en què el president del COI va pronunciar la frase «à la ville de Barcelone», el Boti (com l’anomenaven amb carinyo Antonio Franco i Emilio Pérez de Rozas, un altre parell d’apassionats stakhanovistes que només tenien hores per a la feina) va escriure un article compartint l’emoció de tots els barcelonins a l’haver aconseguit el dret a organitzar els Jocs Olímpics del 1992. Aquell apunt va acabar sent l’últim que va firmar. Li quedaven amb prou feines dues setmanes de vida. Tenia 39 anys i un càncer d’ossos anihilador.

A la redacció d’EL PERIÓDICO al carrer d’Urgell es va conservar durant molts anys la cadira on s’asseia el mestre per redactar les seves anàlisis en aquelles màquines elèctriques avantsala dels ordinadors. Era una cadira ‘cutre’, de pell sintètica vermella, sobre la qual, escrit amb bolígraf Bic tinta blava, lluia el nom del seu primer usuari, Àlex Botines, el periodista que no parava quiet del diari a la ràdio, de la ràdio a la tele i, més tard, a algun sopar conspirador.

Notícies relacionades

En la penúltima mudança (a Consell de Cent, 425) la trona de pell sintètica vermella es va perdre. S’hauria d’haver conservat al museu inexistent del periodisme català. Allà també tindrien cabuda les seves innovacions en un ofici que sortia de la letargia tardofranquista, les empremtes deixades al ‘Diario de Barcelona’, les revistes ‘Barrabás’, ‘Don Balón’ i ‘Interviú’, a Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona (els esports a ‘Hora 25’). Va deixar bons amics i deixebles. I alguns enemics reconciliables.

Com el Boti, no hi haurà ningú.  

Temes:

Els 92 del 92 Jocs Olímpics Jocs Barcelona-92

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
  2. UN INFORME DE L’UCO El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán
  3. Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
  4. ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
  5. Nou front bèl·lic Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora