ELS 92 DEL 92

Imma Pedemonte: al capdavant de l’informatiu de TV-3 i embarassada a les Olimpíades Barcelona 92

Amb despertars d’hora diaris i els bessons encara al ventre. Així recorda Imma Pedemonte (Barcelona, 1958), periodista de la secció d’Esports de TV-3, aquells dies dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Una especialitat que li va arribar per casualitat al començar amb 20 anyets al diari ‘Dicen’ i que va continuar el 1983 a Catalunya Ràdio, d’on va saltar aquell mateix any a TV-3. A la secció només eren dues dones. Cinc anys després li encarregarien una de les cobertures estrella de qualsevol redactor d’aquesta àrea: els Jocs Olímpics. El 1988 eren els de Seül (Corea del Sud), tot i que, malgrat que va ser molt bonic haver estat allà, no té gaire bons records de l’estada. «Dormíem poquíssim. Una nit em vaig mirar al mirall i em vaig veure les costelles per primera i última vegada a la vida», explica entre rialles. «Va ser esgotador. Però també un assaig important per als Jocs Olímpics de Barcelona», reconeix.

Notícies relacionades

Aquests ja van ser una altra cosa. «Estàvem a casa i tot era més fàcil», diu. Tot i que feia un informatiu que s’anava actualitzant cada mitja hora, entre les 8.00 i les 9.30 hores, havien de ser a TV-3 a les cinc de la matinada. «Amb l’agreujant que estava embarassada de bessons. Però no vaig dir res, perquè si em queixava, dirien que era per l’horari que m’havien posat». explica. Tot i que aquest tenia les seves coses bones: a les onze ja havia acabat i podia estar amb la seva filla, que tenia 3 anys, i assistir d’espectadora a proves de gimnàstica, al bàsquet...

Recorda especialment la cerimònia d’inauguració i la de clausura. «Que va ser més desmarxada», diu rient. I com va canviar cap a millor la ciutat. I com vibrava la gent. Tot i que això ja ho va viure el 1986, quan va anar a la Rambla a recollir les reaccions després de l’anunci que Barcelona en seria la seu. «Una bogeria. Recordo Pasqual Maragall fent salts com un boig. Jo encara anava amb els cabells arrissats i les ulleres grans. El que estava de moda», diu en al·lusió al seu característic ‘look’. Ara l’ha canviat, però segueix al peu del canó a TV-3. Per ara. L’any que ve es jubila. Un punt final després de més de quatre dècades vivint l’esport.

Temes:

Els 92 del 92 Jocs Olímpics Jocs Barcelona-92

Inicia sessió 0 Comentaris

Derartu Tulu i Elana Meyer reviuen a Montjuïc el seu icònic gest antiapartheid a Barcelona-92

Multimèdia: ELS 92 DEL 92