Avui fa 30 anys, un 28 de juliol del 1992, López Zubero es va banyar en or

L’efecte més immediat dels primers dies de Barcelona 92 va ser que va permetre a Espanya elevar el seu prestigi internacional i reforçar la seva imatge de solvència en l’organització de grans esdeveniments, aclarint tots els temors que tenia el president Felipe González que es repetís el malson del Mundial 82. La comunió entre l’empresa pública i la privada va ser clau, igual que la viscuda entre governs. L’Ajuntament barceloní es va abocar, amb aportacions valuoses com les del regidor Albert Batlle, a convertir tota la ciutat en una amfitriona amable. I a la sala de màquines, Pedro Fontana, director del centre d’operacions, va resultar determinant perquè tot funcionés com la seda.

 Barcelona es va vestir de passarel·la, amb els dissenys de Roser Marcé, per donar un toc cosmopolita al seu perfil. I, el millor, és que en la competició, tot va anar rodat. Martín López-Zubero es va coronar a les piscines Picornell i es va penjar una de les medalles més esperades, i la desena de barcos espanyols que partien entre els favorits, com el de Theresa Zabell en el 470, van començar a navegar amb vent a favor cap al podi.