Audiència privada al Círculo Ecuestre en el seu 170è aniversari

L’encíclica, publicada coincidint amb el 135è aniversari de la Rerum novarum de Lleó XIII, reprèn la seva mateixa estructura: els nous assumptes (rerum novae) que el món exigeix que l’Església interpreti. Un dels seus diagnòstics més descarnats té a veure amb qui controla el poder tecnològic. El poder tecnològic ha adquirit així "un rostre predominantment privat, i per això encara més difícil de governar i orientar cap al bé comú", afirma. Això fonamenta encara més la demanda de regulació i governança internacional, raona.

La línia vermella

El Pontífex reprèn la crítica al "paradigma tecnocràtic" que ja va formular Francesc i reclama un codi ètic compartit sobre la IA ancorat en criteris de justícia social. No serveix "una IA més moral si aquesta moral la decideixen uns quants", escriu. Els sistemes d’IA, adverteix, no són neutrals: "reflecteixen i reforcen estereotips o posicions ideològiques dels qui els han dissenyat i programat".

És aquí on adopta el seu to més bel·ligerant davant les tecnoelits que a més promouen noves ideologies. Critica el transhumanisme i el posthumanisme: "L’ésser humà no floreix malgrat el límit, sinó sovint a través del límit", afirma. "El posthumanisme, sobretot en les seves versions més radicals, critica l’antropocentrisme i planteja una forma d’hibridació entre l’ésser humà, la màquina i l’ambient [...] aquestes hipòtesis van adquirint rellevància". Però la humanitat "no ha de ser substituïda ni superada".

No obstant, la IA ja genera noves formes d’esclavitud: la dels "cossos marcats, mutilats, consumits" dels que extreuen terres rares –adolescents i nens en condicions perilloses–, i la de milions de treballadors invisibles que etiqueten dades i moderen continguts, "majoritàriament dones, que treballen dur a canvi de remuneracions mínimes", escriu. "No n’hi ha prou a invocar l’eficiència ni lloar els beneficis de la innovació, si aquests es basen en una cadena d’explotació que es manté deliberadament oculta", assenyala.

El colonialisme mostra avui aquest "rostre inèdit", que ja no domina només cossos, sinó que "s’apropia de les dades, transformant les vides personals en informació explotable". Fluxos sanitaris, mapes genètics i perfils demogràfics són "les noves terres rares del poder", denuncia.

Es poden utilitzar per entrenar models predictius, orientar estratègies d’inversió, anticipar crisis i, sobretot, seleccionar qui i què importa", diu el Papa. En cas de no revertir-se aquesta situació, "l’era digital no serà postcolonial, sinó colonial sota una altra forma". En aquest context, el Papa demana perdó en nom de l’Església per la seva complicitat històrica amb l’esclavitud: "En nom de l’Església, demano sincerament perdó", escriu.

"La revolució digital està modificant la gramàtica dels conflictes", i s’hi suma "una preocupant pèrdua de memòria històrica" que facilita la reescriptura distorsionada del passat. Per Lleó, no hi ha sortida tecnològica a això. "No existeix cap algoritme que pugui fer que la guerra sigui moralment acceptable". La IA només pot fer-la "més ràpida i impersonal, amb les víctimes reduïdes a dades". Defensa el multilateralisme i l’ONU, però reclama "reformes profundes" davant la seva actual debilitat. I en un passatge de ressonàncies inequívoques davant sectors pròxims a Trump o Putin, adverteix: "Qui utilitza el nom de Déu per legitimar el terrorisme, la violència o la guerra, traeix el rostre".

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Cuba creu que els EUA busquen un pretext per a una intervenció militar a l’illa

En una picada d’ullet als sectors més conservadors, el Papa reitera que l’avortament i l’eutanàsia són "decisions greument il·lícites" i demana igualment que la jerarquia eclesiàstica depuri les seves estructures d’"opacitat i prevaricacions", amb referència als abusos del clergat. És important, recorda, escoltar les víctimes com a "part integrant d’un camí de justícia, que comprèn el reconeixement del dany, la reparació justa i la prevenció".

El papa Lleó XIV va rebre ahir en audiència privada la Junta de Govern del Círculo Ecuestre encapçalada pel seu president, Enrique Lacalle, amb motiu del 170è aniversari de l’entitat barcelonina, i setmanes abans de la visita del Pontífex a Espanya, del 8 al 12 de juny. Lacalle va explicar que van poder compartir amb el Papa "la trajectòria del Círculo Ecuestre, la seva vocació de servei a Barcelona i la seva voluntat de continuar sent un espai de diàleg, convivència i reflexió al servei de la societat".