Starmer s’aferra al càrrec malgrat la pressió dels seus perquè dimiteixi: «Els demostraré que estan equivocats»

«Sé que molta gent està frustrada amb l’estat del país, amb la política i també amb mi. Sé que hi ha persones que dubten de mi, però he de demostrar-los que estan equivocats i ho faré», ha assegurat el primer ministre, que ha tornat a assumir la responsabilitat per la derrota, però ha remarcat, alhora, que no deixarà el càrrec per no sumir el país en el «caos». «De la mateixa manera que assumeixo la responsabilitat dels resultats, també assumeixo la responsabilitat de fer realitat el canvi que vam prometre. Per una Gran Bretanya més forta i més justa», ha afegit. 

Starmer ha alertat sobre els riscos de caure en la inestabilitat política en un moment de gran incertesa en el pla internacional i en ple ascens dels populismes al Regne Unit. El primer ministre ha sigut especialment dur amb el partit ultra Reform UK –el gran triomfador dels comicis la setmana passada– i amb el seu líder, Nigel Farage, a qui ha acusat de defensar un Brexit que ha sigut contraproduent per al país. «[Farage] va dir que [el Brexit] ens faria més rics, però ens ha empobrit. Va dir que reduiria la immigració, però s’ha disparat. Va dir que ens donaria més seguretat, però ens ha debilitat. No és només un estafador, és un oportunista», ha assegurat.

Acostament a la UE

Starmer ha apostat per reforçar els llaços amb la Unió Europea i ha apuntat a la imminent finalització d’un acord de mobilitat juvenil que permetrà als joves britànics estudiar i treballar a la UE durant un temps determinat, i viceversa. El seu principal objectiu és tancar nous acords en matèria comercial i de defensa amb Brussel·les en la cimera bilateral d’aquest estiu, tot i que ara per ara no està clar quines mesures concretes sortiran d’aquesta trobada ni si està valorant una tornada al mercat únic o a la unió duanera.  

A més d’un acostament més gran a la UE, el primer ministre ha llançat una picada d’ullet a l’ala esquerra del seu partit anunciant la nacionalització de la indústria de l’acer i la prohibició a l’entrada de grups d’extrema dreta al Regne Unit, que pretenien acudir a una manifestació aquest dissabte a Londres.

Rebel·lió interna

Starmer ha evitat anunciar grans canvis en el rumb del seu Govern i tampoc sembla estar valorant una reorganització del seu gabinet. Una cosa que podria ser insuficient per als prop de 40 diputats laboristes –prop d’un 10% del total– que ja li han demanat públicament que dimiteixi o que fixi un termini per a la seva marxa. La diputada Catherine West ha enviat una carta als seus companys aquest dilluns amb l’objectiu d’obtenir suports per forçar la sortida del primer ministre i per triar un nou líder el setembre vinent. «He escoltat el discurs del primer ministre aquest matí. Acull amb satisfacció el nou impuls i les noves idees. No obstant, he arribat a la conclusió, a desgrat meu, que el discurs d’aquest matí ha sigut insuficient i ha arribat massa tard», ha assegurat en la missiva.

Notícies relacionades

Setge internacional a l’hantavirus: ¿com es prepara la resta del món per afrontar els casos de l’Hondius?

Reparacions, control d’Ormuz i carpetada nuclear: aquests són els detalls de la resposta de màxims de l’Iran als EUA que ja ha rebutjat Trump

Per ara, ni l’ex vice primera ministra Angela Rayner ni el ministre de Sanitat, Wes Streeting –dos dels noms que més han sonat per reemplaçar el primer ministre– han llançat la seva candidatura. Tots dos necessitarien el suport d’almenys 81 diputats del seu partit perquè tiri endavant i, tot i que podrien sumar prou suports per iniciar el procés, no està clar que aconsegueixin guanyar el seu líder en una contesa en què també participaria la militància.   

L’opció que genera més consens a les files laboristes és la de l’actual alcalde de Manchester, Andy Burnham, però abans ha d’aconseguir un escó a la Cambra dels Comuns, un procés que portarà previsiblement mesos i que necessita l’aprovació de l’òrgan executiu del partit, controlat per Starmer. El primer ministre ha evitat aclarir si autoritzaria una candidatura de Burnham per optar a un seient al Parlament, conscient que aquesta decisió podria suposar el final del seu lideratge. Tot apunta, no obstant, que la pressió perquè ho faci anirà en augment en les pròximes hores.