Comença el test al poder de Trump dins del Partit Republicà amb les eleccions primàries de mig mandat

La prova va arribar a Indiana i Ohio, en votacions que decidien quins candidats republicans competiran en les eleccions de mig mandat del novembre. Els primers resultats evidencien que el comandament de Trump sobre el partit continua sent fort, tot i que no resol tots els riscos republicans de cara al novembre.

Càstig i recompensa

El president volia demostrar que la seva influència continuava intacta entre els votants republicans. A Indiana, ho va aconseguir. Cinc dels candidats avalats per Donald Trump es van imposar a les primàries davant senadors estatals republicans que s’havien oposat al seu pla per redissenyar el mapa electoral. 

El missatge intern és difícil d’ignorar: allunyar-se de Donald Trump pot acabar costant el càrrec.. També el modus operandi queda clar. Els grups aliats amb el president van injectar més de 8,3 milions de dòlars en publicitat, una xifra extraordinària per a unes primàries estatals que normalment són de baix perfil.

Ohio va il·lustrar l’altra cara d’aquesta operació. Vivek Ramaswamy, empresari tecnològic multimilionari, exaspirant presidencial republicà el 2024 i aliat de Trump fins al punt d’haver sigut elegit al costat d’Elon Musk per impulsar el Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), va guanyar amb claredat la primària republicana per a governador. El seu ascens mostra que el president no només castiga. També premia i promociona perfils rics, mediàtics i obedients.

La dinàmica es repeteix en altres carreres encara obertes, com a Geòrgia, on Trump prova de desfer-se del governador que es va negar a ajudar-lo a «trobar» vots quan el recompte de paperetes del 2020 va estar ajustat durant dies –i que va resultar en la victòria de Joe Biden i l’assalt al Capitoli.

Indiana i el cost de dir no

Indiana va concentrar el primer xoc perquè diversos legisladors republicans estatals van frenar un redisseny extraordinari del mapa electoral. Aquesta maniobra, traduïble com a «redistritació» («gerrymandering» en anglès), consisteix a modificar els límits dels districtes per afavorir les possibilitats que guanyi el partit governant, en aquest cas, el Republicà.

La derrota d’aquell pla va ser un senyal poc habitual de resistència en un estat conservador. Trump va respondre assenyalant els dissidents i recolzant els seus rivals en les primàries. Aquesta setmana, aquesta amenaça es va concretar a les urnes: cinc aspirants recolzats pel president van guanyar davant senadors estatals republicans que havien bloquejat el seu pla.

El resultat converteix unes primàries estatals en un avís nacional. Trump no només conserva influència sobre la base republicana. També pot utilitzar-la per disciplinar càrrecs del partit que es resisteixin a les seves ordres, fins i tot en disputes locals i normalment allunyades del focus nacional.

Una advertència per al partit

El cas d’Indiana encaixa en una estratègia més àmplia. A Kentucky, la campanya contra el congressista conservador Thomas Massie mostra que per a Trump la lleialtat és un concepte binari: o es vota sempre com ell espera, o es passa a la categoria de traïdor. Massie ha donat suport a Donald Trump en la majoria de votacions, però se n’ha desmarcat en qüestions clau, com ara la despesa pública o la política exterior en matèria de vigilància. Donald Trump el va qualificar de «perdedor» al març.

Massie afirma que l’ofensiva busca enviar un avís a la resta: «Una gran raó per la qual m’ataquen és per mantenir a ratlla els altres republicans del Congrés». Aquest és el sentit polític d’aquestes primàries: funcionen com un mecanisme de disciplina interna. No es tracta només d’elegir candidats, sinó de recordar als càrrecs republicans que desafiar Trump pot tenir conseqüències.

El risc d’encongir la coalició

El precedent afavoreix el president. El 2022, la majoria dels republicans de la Cambra de Representants que van votar a favor del seu judici polític van acabar retirant-se o perdent les seves primàries. Aquella purga va consolidar la idea que desafiar-lo tenia un cost. Ara, amb Trump de nou a la Casa Blanca, la lògica és encara més directa: necessita un partit obedient per governar.

Notícies relacionades

Israel deporta els activistes de la flotilla detinguts al país, inclòs l’espanyol Saif Abukeshek

Els EUA esperen una resposta de l’Iran amb la tensió disparada a Ormuz

Però aquesta fortalesa interna també té un risc. Una cosa és mantenir cohesionada la base i una altra convertir cada discrepància en una traïció. Els aliats del president creuen que sense disciplina no hi ha victòries. Els seus crítics temen que el partit gasti diners, energia i capital polític en guerres internes quan s’hauria de preparar per conservar les majories al novembre.

Les primeres primàries del maig reforcen el missatge central. Trump encara pot premiar lleialtats i castigarències dins del Partit Republicà. La qüestió és si aquesta capacitat serà suficient per guanyar unes eleccions generals, en què ja no només voten els fidels.