Els EUA afirmen que l’alto el foc amb l’Iran segueix tot i les múltiples violacions

Els Estats Units van dir dilluns haver destruït sis llanxes de l’Iran, mentre que Teheran va disparar –sense encertar– contra un vaixell de l’Armada nord-americana i va llançar diversos atacs amb drons i míssils contra els Emirats Àrabs Units. Un vaixell de càrrega sud-coreà al nord de Dubai va ser atacat, com també ho va ser l’estació petrolífera més gran al golf d’Oman.

Tots aquests atacs i respostes han provocat una greu escalada de la tensió a l’estret d’Ormuz, i es van llançar tot just poques hores després que Washington iniciés el seu Projecte Llibertat, un programa de guia dels EUA per reobrir la via marítima.

Centenars de vaixells atrapats

Des de l’inici de la guerra, el 28 de febrer, centenars de vaixells estan atrapats a l’interior del golf Pèrsic, sense poder transitar per l’estret, que abans del conflicte suposava el 20% del total del comerç mundial de petroli i gas. Ara està tancat.

"L’Iran no ha trencat l’alto el foc. El cessament a les hostilitats està clarament vigent, però estem observant tot, molt de prop", va dir ahir Hegseth, que va assegurar que el Projecte Llibertat és una iniciativa temporal.

"Estem protegint els vaixells de càrrega de l’agressió iraniana. No estem buscant lluitar. Ells diuen que controlen l’estret. No és veritat. [El Projecte Llibertat] és un regal dels EUA al món", va continuar Hegseth.

Tot just uns minuts després del seu discurs, sempre preparat per a televisió, els Emirats van assegurar que l’Iran va llançar ahir més míssils i drons en direcció al petit país del Golf. "El Ministeri de Defensa confirma que les explosions escoltades en àrees distants al nostre país són de les defenses antiaèries interceptant míssils balístics, míssils de creuer i drons", va dir el Govern dels Emirats.

Solució militar

Les negociacions entre els EUA i l’Iran, des de fa un parell de setmanes, es troben en un punt mort, en el qual no hi ha hagut avenços però tampoc una ruptura total de les comunicacions, realitzades sempre a través del Pakistan, principal país mediador.

En una compareixença al Despatx Oval, a la Casa Blanca, Trump va instar l’Iran a actuar amb intel·ligència i arribar a un acord. "No volem anar allà i matar gent. De veritat que no. […] No vull això, és massa dur", va declarar. El republicà considera que el règim islàmic està "jugant" amb un possible acord per posar fi a la guerra i va assegurar que mentre en privat el tracten "amb un gran respecte", en públic asseguren que no estan parlant amb els Estats Units. "Així que juguen, però deixin-me dir-los alguna cosa: ells volen arribar a un acord, i ¿qui no el voldria quan el teu exèrcit està totalment destruït? Podríem fer-los el que volguéssim", va afegir.

Trump també va rebutjar que els atacs de l’Iran registrats aquesta setmana a l’estret d’Ormuz siguin una violació de l’alto el foc. Preguntat sobre què podria ser-ho, es va limitar a respondre: "Te n’assabentaràs perquè jo t’ho faré saber".

La distància entre els dos països, en realitat, és enorme, sobretot en l’estatus de l’estret d’Ormuz i, més encara, respecte al programa nuclear iranià i el futur dels 440 quilos d’urani altament enriquit en possessió de la República Islàmica. L’Iran ha proposat en els últims dies arribar primer a un acord que acabi completament amb la guerra i obri Ormuz, per després, en un termini d’un mes, entrar en negociacions nuclears. Washington ho rebutja.

"Els esdeveniments a Ormuz deixen clar que no hi ha una solució militar a una crisi política. Mentre les converses avancen gràcies a l’esforç del Pakistan, els Estats Units haurien de vigilar de no veure’s arrossegats en un disbarat creat per països malintencionats. El mateix haurien de fer els Emirats Àrabs Units", va dir durant la matinada d’ahir el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, en una clara –tot i que velada– referència a Israel, el país suposadament "malintencionat". Araghchi viatjava en direcció a Pequín per a consultes amb la Xina, un dels principals aliats internacionals de l’Iran.

"La seguretat del comerç de mercaderies i energia a través d’Ormuz ha sigut amenaçada pels EUA i els seus aliats, amb la seva violació de l’alto el foc a l’haver imposat el seu bloqueig. Però tenim molt clar que l’statu quo actual és intolerable per als EUA; i nosaltres encara no hem ni tan sols començat", va dir el president del Parlament iranià i cap negociador persa, Mohammed Bagher Ghalibaf.

L’Iran, des de l’inici de la guerra, ha imposat el seu propi bloqueig parcial d’Ormuz, i impedeix que cap vaixell creui el lloc tret que pagui un peatge a la República Islàmica.

Esculls d’alta radiació

Notícies relacionades

Primera edició del Premi Talent Jove de Periodisme Europeu a BCN

Ayuso desafia l’acostament a Mèxic del Rei i el Govern

Fins al juny del 2025 –quan la guerra de 12 dies contra Israel va fer malbé gran part de les instal·lacions nuclears perses–, l’Iran va arribar a enriquir urani a nivells superiors al 60%, molt pròxims al 90% requerits per desenvolupar la bomba atòmica.

Teheran ha suspès el seu programa nuclear. Segons tres fonts anònimes citades per l’agència Reuters, els Estats Units estimen que aquesta guerra va endarrerir l’avenç nuclear iranià com a màxim un any. Washington desconeix el lloc exacte en què l’Iran amaga els seus 440 quilos d’urani altament enriquit.Des d’aleshores, no obstant, Teheran ha suspès el seu programa. Segons tres fonts anònimes citades per l’agència Reuters, els EUA estimen que aquesta guerra va retardar l’avenç nuclear iranià com a màxim un any. Això sí, Washington desconeix el lloc exacte en què l’Iran amaga els seus 440 quilos d’urani altament enriquit, segons aquestes fonts.