Una diputada trotskista s’erigeix com la política més valorada de l’Argentina

"El tenia a dalt i em cridava tota l’estona. Ens deia ‘assassins’, coses que no tenen ni cap ni peus". La diputada Myriam Bregman no se’n sabia avenir davant la fúria de Javier Milei. El president va assistir al Congrés argentí per defensar per tots els mitjans el seu cap de ministres, Manuel Adorni, que va intentar explicar el seu notable ascens econòmic d’aquests dos últims anys sense respondre a les preguntes específiques dels legisladors de l’oposició. Entre ells hi va haver Bregman, una advocada defensora de drets humans que pertany al Front d’Esquerra i de Treballadors. Es tracta d’una coalició amb fort predomini del trotskisme. Des de fa anys manté una disputa especial amb Milei, amb uns insults que no semblen només ideològics.

Mentre cridava en una de les llotges del Congrés, acompanyat dels seus col·laboradors immediats i de la seva germana, Karina Milei, una enquesta de la consultora brasilera Atlas Intel i l’agència Bloomberg oferia uns números sorprenents de la crisi argentina. D’una banda, l’aprovació de l’anarcocapitalista va caure a l’abril al seu nivell més baix des que va agafar les regnes de l’Executiu, el desembre del 2023. Només ho veu amb bons ulls el 35,5%, mentre que el 63% el desaprova, consolidant una tendència descendent sostinguda des de finals del 2025, quan el seu suport era del 44%. Però, alhora, el sondeig revela que en aquests moments Bregman és la figura política amb millor imatge, amb un 47%, seguida pel governador de Buenos Aires, Axel Kicillof, Cristina Kirchner (41%), la senadora oficialista Patricia Bullrich (37%) i després l’extertulià televisiu i actualment president (36%).

El salt en la popularitat de la diputada només té un precedent: la gran debacle econòmica i social del 2001, quan, enmig de l’ensorrament dels partits tradicionals, un altre extrotskista, Luis Zamora, va arribar a una rellevància inusitada i efímera a les urnes.

Bregman, de 54 anys, és coneguda per molts argentins per la manera en què va desafiar Milei durant el debat dels candidats presidencials el 2023. El va anomenar "gatet aviciat del poder", malgrat la seva manera de presentar-se com un lluitador contra la casta política. "En aquell moment tots s’agenollaven davant seu. Les coses també s’han de mirar amb aquesta perspectiva", diu la diputada.

Pobresa a l’alça

Al carrer la saluden com mai abans. Li recorden allò del "gatet aviciat". "És un reconeixement al que hem fet i també a les nostres idees", va dir recentment al diari Perfil. Aquest instant de més visibilitat es relaciona amb la situació que travessa el país. La meitat dels seus habitants, consigna l’enquesta d’Atles Intel, ha de cercar una feina addicional i entre ells, el 60%, admet que ho va fer simplement per arribar a final de mes. Un 58% va reduir el seu consum i gairebé el 33% va recórrer a l’endeutament. El 82,8% ho va fer per comprar aliments, el 60,7% per pagar serveis bàsics i el 45% per abonar deutes anteriors.

El 56% dels consultats considera que l’economia empitjorarà durant els pròxims sis mesos i el 49% anticipa un deteriorament en la situació de la seva família. Un 55,2% contempla reduir la compra de béns duradors. A diferència d’enquestes precedents, els principals problemes del país són la corrupció ( 50,3%) i els efectes de la crisi. Un 62% considera probable o molt probable que en els mesos vinents es coneguin casos més impactants que el criptogate que involucra els germans Milei o fets que esquitxen els seus col·laboradors.

Aquest és el rerefons que sembla explicar l’ascens d’una figura als antípodes ideològics del Govern. Bregman, coneguda com la Russa, per la seva ascendència jueva, cosa que no li treu ser una denunciant implacable de les accions d’Israel a Gaza i Pròxim Orient, forma part d’un front d’esquerres que és alhora molt crític de les forces opositores tradicionals. El trotskisme sol obtenir una mitjana del 3% nacional en els comicis generals i no és procliu a fer aliances amb partits "burgesos". El creixement pot ser passatger o informar sobre indicis d’una nova etapa de la política argentina.

Rebentar-ho tot

Notícies relacionades

Alemanya treu ferro a la retirada del seu territori de 5.000 militars dels EUA

L’espanyol detingut a la Flotilla inicia una vaga de fam

"Això ens planteja un desafiament molt gran per davant. Nosaltres creiem que cal assumir-ho, començar a discutir què farem amb aquest reconeixement, amb aquests números que ens donen les enquestes, no per pensar una carrera individual, sinó per pensar de veritat com traiem el nostre país del lloc en què està sumit".

Segons Bregman, "Milei ha vingut a acabar de rebentar-ho tot, no és una cosa nova, és la conseqüència del vell", i ara cal "pensar alguna cosa nova, un nou moviment històric que tregui el país d’aquest lloc. El repte que ens deixen no és poca cosa".