Apàtrides, una vida a l’ombra

Milions de persones al món viuen actualment en situació d’apatrídia. Cap estat els reconeix com a ciutadans i estan desposseïts de nacionalitat, sigui de naixement o bé de manera sobrevinguda. Una vida a l’ombra que segons l’ONU pateixen 4,5 milions de persones repartides pel món. Altres fonts multipliquen per tres aquesta xifra. Sense ciutadania, les persones apàtrides no poden obtenir documents, cosa que els impedeix o dificulta accedir a drets socials i civils, com la sanitat, l’educació, l’habitatge, l’ocupació i la llibertat de moviment.

Cada país decideix com atorga la nacionalitat, que s’adquireix habitualment al néixer, ja sigui a través dels pares –ius sanguinis– o del lloc de naixement –ius solis–, o més endavant per residència, matrimoni o adopció. Però els buits legals, les discriminacions i les decisions arbitràries comporten anomalies.

L’apatrídia es deu a múltiples causes. Una de les principals és el desplaçament forçat de població per guerres o per persecució ètnica o religiosa. Hi ha centenars de milers de persones refugiades que no tenen la nacionalitat del país de què fugen. És el cas de les comunitats palestina i kurda de Síria però també de la comunitat musulmana rohingya de Birmània, la comunitat apàtrida més gran del món. Prop d’un milió de rohingyes malviuen en camps de refugiats a Bangladesh després de ser víctimes d’una neteja ètnica per part de la dictadura militar birmana el 2017.

No ciutadà de Letònia

Una altra de les causes és la partició o la desintegració d’un gran Estat, com va passar el 1989 amb la Unió Soviètica, amb una desaparició que va donar lloc al naixement de repúbliques independents dos anys després. Durant la desintegració de l’URSS, més de 280 milions de persones van perdre la ciutadania. La gent que va emigrar a Letònia des d’una altra república, per exemple, es van quedar sense nacionalitat després que les autoritats letones els la neguessin després de la independència. En aquest país bàltic, les persones apàtrides no poden votar ni ocupar càrrecs públics i tenen un passaport especial: "No ciutadà de Letònia".

Un altre cas és el dels sahrauis dels camps de refugiats de Tindouf. Ells sí que tenen un estat que els reconeix com a ciutadans, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), però només un grapat de països del món la reconeixen, entre els quals no hi és Espanya. El nostre país és signatari dels dos tractats internacionals per prevenir, reduir i protegir l’apatrídia: la Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides del 1954 i la Convenció per reduir els casos d’Apatrídia del 1961. L’Estat espanyol va crear un instrument específic de reconeixement de l’estatut d’apatrídia el 2001, tot i que en el cas dels sahrauis han hagut de continuar lluitant als tribunals diversos anys perquè els reconeguessin la condició d’apàtrides, cosa que obliga l’Estat espanyol a oferir-los drets bàsics i protecció.

Al redisseny de fronteres o a la desaparició d’estats cal sumar decisions legals arbitràries, com la del Tribunal Constitucional de la República Dominicana, que el 2013 va desposseir de nacionalitat desenes de milers de dominicans d’ascendència haitiana. No s’han d’oblidar els casos de discriminació de gènere, com els que impedeixen encara a 25 països del món que les dones transmetin la nacionalitat als fills. El problema sorgeix quan no hi ha pare –perquè ha mort o ha abandonat la família– o el pare és apàtrida, condició que hereten els fills. En molts d’aquests casos no hi ha documentació que acrediti el naixement, ja sigui per errors administratius, pèrdua del document o absència de registre en zones que estan en conflicte o aïllades.

En ocasió del 60è aniversari de la Convenció del 1954, l’ONU va posar en marxa el 2014 la campanya #IBelong (#JoPertanyo) amb l’objectiu d’erradicar l’apatrídia i prevenir casos futurs. La iniciativa ha servit per avançar i ha comportat millores. L’any 2019, per exemple, la república exsoviètica del Kirguizstan es va convertir en el primer país a resoldre tots els casos coneguts d’apatrídia del seu territori, uns 13.000, i Colòmbia va atorgar la nacionalitat a 25.000 menors nascuts al seu territori de pares veneçolans fugits al país des del 2015.

Notícies relacionades

Alemanya treu ferro a la retirada del seu territori de 5.000 militars dels EUA

L’espanyol detingut a la Flotilla inicia una vaga de fam

Però les millores no impliquen necessàriament que es redueixi el nombre d’apàtrides. Es resolen casos però se’n generen de nous. Un exemple és la invasió russa d’Ucraïna. Al voltant de 80.000 persones apàtrides, la majoria d’ètnia gitana, van intentar fugir del país però van tenir problemes per travessar les fronteres perquè no tenien documents d’identitat.

Les estadístiques europees confirmen que és urgent buscar solucions: més d’un 2% de totes les sol·licituds d’asil que s’han presentat als països de la UE durant l’última dècada eren de persones apàtrides o de nacionalitat "desconeguda". Van ser prop de 150.000, a què caldria sumar totes aquelles mal identificades.