Corea del Nord inaugura un museu en honor dels seus soldats caiguts a Ucraïna

La pomposa cerimònia certifica el gir comunicatiu. Pionyang i Moscou van negar durant mesos la presència de tropes nord-coreanes a Ucraïna fins que les evidències es van acumular. El museu obert dilluns va ser anunciat justament un any enrere, en plena eufòria per l’"alliberament" de Kursk. Mesos abans, amb una inesperada ofensiva llampec, Ucraïna havia ocupat un miler de quilòmetres russos per alleujar la pressió en altres fronts. Ni Moscou ni Pionyang no han aclarit encara quantes tropes van ser enviades a un continent tan llunyà com estrany per a un nord-coreà. Van ser 15.000 soldats i en van morir 2.000, segons la intel·ligència sud-coreana.

Kim ha promès que continuarà defensant la "sobirania nacional, integritat territorial i interessos de seguretat" de Rússia i ha mostrat la seva confiança que venceran en aquesta "guerra sagrada". El museu serà "un símbol contundent de l’amistat i solidaritat" de tots dos països, ha pronosticat Vladímir Putin en una missiva llegida per Volodin. La jornada també ha servit per prorrogar els vincles militars amb la signatura d’un acord de cooperació per al període del 2027 al 2031. Ho ha revelat Beloussov a l’agència TASS.

Sense experiència en batalla

Corea del Nord i Rússia van signar el juny del 2024 un acord d’ajuda militar i quatre mesos després van arribar les primeres notícies sobre nord-coreans a Ucraïna. Les xifres sud-coreanes, si són certes, suggereixen una carnisseria. No els falten disciplina ni entrenament. Tampoc van escassos d’una gosadia que frega la inconsciència, han admès els seus contrincants ucraïnesos. Però no tenen experiència en batalla, cap no havia sortit del seu país i dels seus camarades russos els separaven els usos militars i l’idioma. Un parell de soldats capturats mostraven una enorme desorientació i sorpresa davant la càmera. La seva missió, en qualsevol cas, es va complir. Pionyang ha anunciat l’enviament de milers de treballadors a Kursk, un solar després dels combats, per reconstruir les infraestructures.

Aquella aliança va inquietar Kíiv, Washington i Seül. Des de l’última s’apunta al sacrifici de molts joves nord-coreans i a la tecnologia russa de míssils i satèl·lits pactada amb Pionyang a canvi de municions i tropes. Casualitat o no, Corea del Nord va llançar amb èxit el seu primer satèl·lit espia poc després de rubricar aquell acord, després de diversos intents fallits.

Les relacions a tots dos costats de la tanca estan trencades malgrat l’afany del Govern progressista de Lee Jae Myung. Han passat vuit anys, però semblen molts més, des que Kim i l’aleshores president sud-coreà, Moon Jae-in, es van trobar a l’aldea fronterera de Panmunjon. Moon ha demanat avui a Kim que abraci de nou l’"esperit de Panmunjon" i "obri la porta al diàleg" per reconstruir "una visió de pau i prosperitat per a la península coreana i viure com un membre orgullós de la comunitat internacional".

Desenvolupament armamentístic

Notícies relacionades

El tercer atemptat contra Trump posa en qüestió el Servei Secret dels EUA i els protocols de seguretat

¿Què està passant a Mali? Un ministre assassinat i una insurrecció coordinada entre independentistes i Al-Qaida

Però els vents a la península han canviat malgrat la sortida dels conservadors al sud. Pionyang, còmodament subjecta al braç rus i xinès, aprofita les convulsions globals en general, i la guerra a l’Iran en particular, per impulsar el seu desenvolupament armamentístic. Quatre míssils va llançar al març, una freqüència desconeguda en més de dos anys. Kim ha demanat al seu Exèrcit que acceleri el programa per incrementar la dissuasió i ha repetit que la condició de nació nuclear és irrevocable. Ja ho era abans que els Estats Units bombardegessin l’Iran, i episodis com aquests reafirmen la seva certesa que només l’arma nuclear els evita el destí tràgic de Gaddafi, Hussein o Maduro.

Pionyang ha condemnat els atacs "mafiosos" de Washington a l’Iran, un dels seus pocs amics, però no ha esmentat Donald Trump. Els analistes sostenen que vol deixar la porta oberta a una altra ronda de negociacions com les del primer mandat del milionari novaiorquès. Però aquesta vegada, repeteix Corea del Nord i assumeixen els Estats Units, sobre la taula no hi haurà la desnuclearització.