Trump anuncia que l’alto el foc entre el Líban i Israel s’estendrà tres setmanes

El primer ministre libanès, Nawaf Salam, va assegurar ahir, abans d’asseure’s a negociar, que per aconseguir arribar a un acord amb Israel era indispensable que l’Estat jueu retirés els seus militars del sud del país. "No podem viure amb l’anomenada zona de seguretat", va dir en una entrevista amb The Washington Post, en al·lusió a la franja fronterera de 10 quilòmetres de profunditat que el Govern israelià vol mantenir en territori libanès a mode de "protecció" davant els atacs de Hezbol·là. Les seves paraules van arribar poc abans que els diplomàtics dels dos països es reunissin a Washington per celebrar una segona ronda de negociacions per mirar de posar fi a la guerra. De manera immediata, Beirut aspirava a prolongar durant un mes el fràgil alto el foc anunciat fa ara una setmana.

Aquesta treva és més nominal que una altra cosa. Si bé ha servit perquè Israel aturi els atacs aeris massius sobre Beirut i altres punts de la geografia libanesa, les violacions de l’alto el foc són constants. Ahir mateix els atacs israelians van matar quatre libanesos, inclosa la reportera del diari Al-Akhbar, Amal Khalil. Amb ella són ja nou periodistes libanesos assassinats des de començament d’any. Paral·lelament els soldats israelians van continuar enderrocant habitatges en diversos poblets pròxims a la frontera. De l’altre bàndol, Hezbol·là es va atribuir tres atacs contra posicions israelianes a les zones que ocupen al sud del Líban.

La reunió a Washington estava previst que se celebrés al Departament d’Estat, però es va acabar traslladant a la Casa Blanca, segons va informar The Times of Israel, en un senyal de la importància que l’Administració Trump vol concedir a les negociacions.

En paral·lel, el president nord-americà va donar ahir l’ordre de "disparar i destruir" qualsevol embarcació iraniana, "per petita que sigui", que hi hagi a l’estret d’Ormuz i que estigui "plantant mines" aquàtiques. Aquesta ordre arriba en un moment d’escalada de tensions a la via marítima, malgrat l’alto el foc indefinit que ha declarat el multimilionari aquesta mateixa setmana.

L’Iran assegura que no reconeix l’extensió d’aquesta treva, "violada constantment" pels EUA i el seu doble bloqueig d’Ormuz. Des de fa 10 dies, Washington no permet que cap vaixell de càrrega ni petroler iranià surti dels ports del país persa. Aquesta mesura imita de manera semblant al bloqueig parcial que Teheran ha imposat a l’estret des de l’inici de la guerra, arrencada el 28 de febrer amb l’assassinat del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

"No hi haurà dubtes. I, addicionalment, els nostres netejadors de mines estan treballant a la via ara mateix. Ordeno que aquesta activitat continuï, però tres vegades més ràpid", va declarar ahir Trump a través de la seva xarxa, TruthSocial. Una filtració d’un informe del Pentàgon al Congrés assegura que netejar Ormuz completament de mines aquàtiques "costaria almenys sis mesos, i que la tasca tan sols podria ser portada a terme completament una vegada acabi la guerra".

L’Iran va publicar ahir com la seva Guàrdia Revolucionària –utilitzant llanxes armades– va interceptar i va fer-se amb el control d’un vaixell de càrrega, l’MSC Francesca, dimecres a l’estret. El vaixell va ser confiscat i traslladat a territori iranià.

Si la Marina nord-americana segueix les ordres de Trump d’atacar aquestes llanxes, serà la primera confrontació directa entre els EUA i l’Iran des de la declaració de l’alto el foc, proposada fa una mica més de dues setmanes pel Pakistan i acceptada per les dues parts.

Mentrestant, Teheran manté el duel i assegura que ja ha rebut els primers pagaments pel peatge imposat als vaixells que vulguin transitar pel pas, però no ha detallat l’import ni la divisa en què s’haurien realitzat. Segons l’agència Tasnim, vinculada a la Guàrdia Revolucionària, el règim podria obtenir uns 100.000 milions de dòlars anuals a través d’aquests peatges, una quantitat superior als 80.000 milions per les vendes de petroli.

Notícies relacionades

Una línia de vida per a Ucraïna

Macron: "Washington no ens protegirà"

Durant les últimes hores, Islamabad ha mostrat frustració davant el fracàs de la segona ronda de negociacions, que s’havia de celebrar dimecres. Teheran va plantar la cita, al·legant que les converses no podien tenir lloc mentre es mantingués el bloqueig nord-americà a Ormuz.Durant les últimes hores, Islamabad ha mostrat una certa frustració davant el fracàs de la segona ronda de negociacions, que s’havia de celebrar aquest dimecres. Teheran va plantar la cita, al·legant que les converses no podien tenir lloc mentre es mantingui el bloqueig nord-americà a Ormuz, que ha danyat seriosament l’economia persa. Fins i tot durant la guerra, l’Iran va mantenir les seves exportacions de petroli i gas a través de l’estret, sobretot en direcció a la Xina. El bloqueig iranià, a més dels atacs amb míssils i drons, va impedir que els països del Golf fessin el mateix.Fins i tot durant la guerra, l’Iran va mantenir les seves exportacions de petroli i gas a través de l’estret, sobretot en direcció a la Xina, mentre el bloqueig iranià – a més dels atacs amb míssils i drons – va impedir que els països del Golf fessin el mateix.

Des de dilluns de la setmana passada, quan va entrar en vigor el bloqueig per part dels EUA, Teheran amb prou feines aconsegueix exportar petroli i gas. L’economia iraniana es troba gairebé en fallida.