Una línia de vida per a Ucraïna
Finalment ahir la UE va aprovar un préstec a Ucraïna de 90.000 milions, pactat al desembre i paralitzat per Hongria, perquè Kíiv pugui fer front a un terç de les seves necessitats econòmiques durant els pròxims dos anys. Els primers desemborsaments haurien d’arribar al juny.
La Unió Europea va aprovar ahir concedir un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna, pactat pels líders al desembre i paralitzat per Hongria durant mesos, que ha de servir per fer front a un terç de les necessitats econòmiques de Kíiv durant els pròxims dos anys.
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i els líders de la Comissió i el Consell europeus, Ursula von der Leyen i António Costa, van aplaudir ahir durant una trobada a Nicòsia (Xipre) abans de l’inici de la reunió informal de líders de la UE el desbloqueig del préstec i van assenyalar "la importància de la ràpida execució" per ajudar Kíiv a "satisfer les seves necessitats pressupostàries i de defensa urgents". El següent pas, van coincidir a dir tots tres, és mirar d’avançar "sense demora" en les negociacions per a l’adhesió del país eslau al club comunitari.El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski; i els líders de la Comissió i el Consell europeus, Ursula von der Leyen i António Costa, han aplaudit aquest dijous, durant una trobada a Nicòsia abans de l’inici de la reunió informal de líders de la UE, el desbloqueig del préstec i han assenyalat "la importància de la ràpida execució" per ajudar Kíiv a "satisfer les seves necessitats pressupostàries i de defensa urgents". El següent pas, han coincidit tots tres, és avançar "sense demora" en les negociacions per a l’adhesió del país eslau al club comunitari.
El desembre passat, després d’haver fracassat els intents de fer ús dels actius russos congelats per finançar l’ajuda a Ucraïna, els líders de la UE van optar pel pla b. Aquest pla consisteix a fer ús del pressupost comunitari com a garantia per emetre deute conjunt i donar un crèdit a Kíiv. Només 24 dels 27 països hi participaran. Hongria, Eslovàquia i la República Txeca no hi posaran ni un euro.El mes de desembre passat, després de fracassar els intents de fer ús dels actius russos congelats per finançar l’ajuda a Ucraïna, els líders de la UE van optar pel pla B. Aquest pla consisteix a fer ús del pressupost comunitari com a garantia per emetre deute conjunt i donar un crèdit a Kíiv. Però això sí, només 24 dels 27 països hi participaran. Hongria, Eslovàquia i la República Txeca no posaran un euro. En total, el Consell Europeu es va comprometre a donar 90.000 milions a Ucraïna en pagaments fragmentats entre el 2026 i el 2027, que cobriran un terç de les seves necessitats econòmiques. Els diners haurien de garantir la viabilitat econòmica de Kíiv, sempre que la resta de socis es facin càrrec de la resta.En total, el Consell Europeu es va comprometre a donar 90.000 milions a Ucraïna en pagaments fragmentats entre el 2026 i el 2027, que cobriran un terç de les seves necessitats econòmiques. Aquests diners haurien de garantir la viabilitat econòmica de Kíiv, sempre que la resta de socis es facin càrrec de la resta.
Els ucraïnesos només hauran de tornar els diners si Rússia no paga reparacions pels danys causats durant la guerra. Els líders van deixar la porta oberta a fer ús dels actius congelats perquè no siguin els ciutadans europeus els que paguin la factura.Els ucraïnesos només hauran de tornar els diners si Rússia no paga reparacions pels danys causats durant la guerra. Els líders van deixar a més la porta oberta a fer ús dels actius congelats perquè no siguin els ciutadans europeus els que paguin la factura d’una guerra provocada per Vlad ‘miri Putin’. Dels 90.000 milions d’euros, un terç serà en suport pressupostari i dos terços en ajuda militar. Ucraïna rebrà 30.000 milions per fer front a les seves necessitats econòmiques "més urgents" en l’àmbit civil. Els altres 60.000 milions d’euros s’invertiran en defensa.
Kíiv haurà de comprar equipament i armament a països de la UE, Islàndia, Liechtenstein i Noruega, i a aquells amb qui el bloc hagi firmat acords de seguretat. També podran adquirir productes fora d’aquest marc quan no estiguin disponibles en aquests països. En aquest cas, la Comissió podria aplicar excepcions. De fet, ja es va donar la primera: Brussel·les va concedir una excepció a Kíiv per fabricar drons a Ucraïna, per als quals utilitzaran components xinesos.En aquest cas, la Comissió podria aplicar excepcions. De fet, ja s’ha donat la primera. Brussel·les va concedir una excepció a Kíiv per a la fabricació de drons a Ucraïna, per a la qual utilitzaran alguns components xinesos.
Suport del Parlament
Notícies relacionadesSegons fonts comunitàries, la Comissió i el govern ucraïnès estan finalitzant l’acord per al préstec. Aquest inclou drets i responsabilitats del prestamista i el prestatari, així com qüestions pràctiques sobre com es transferiran els diners. És possible que el text final requereixi el suport del Parlament ucraïnès.Segons fonts comunitàries, la Comissió i el govern ucraïnès estan finalitzant l’acord per al préstec. Aquest inclou drets i responsabilitats del prestamista i el prestatari, però també qüestions demanaria pràctiques sobre com es transferirà els diners. És possible que el text final requereixi el suport del Parlament ucraïnès.
Les parts estan finalitzant un memoràndum d’entesa que inclou qüestions sobre la gestió de les finances públiques i la lluita contra el frau i la corrupció. Brussel·les s’ha posat com a objectiu que els diners comencin a arribar el segon trimestre d’aquest any. El primer desemborsament hauria d’estar llest abans del juny i seria d’uns 3.700 milions.Les parts estan finalitzant també un memoràndum d’entesa que inclou qüestions relatives a la gestió de les finances públiques o la lluita contra el frau i la corrupció. Brussel·les s’ha posat com a objectiu en qualsevol cas que els diners comencin a arribar en el segon trimestre d’aquest any. Les mateixes fonts apunten que el primer desemborsament hauria de poder estar a punt abans del mes de juny i seria d’uns 3.700 milions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Montserrat, cultura i tradició en la seva diada
- Celorio lliga la nacionalitat mexicana «a la història i la cultura espanyoles»
- Les floristes traslladades de la Rambla perden vendes i guanyen pau
- Barcelona es lliura a la novel·la romàntica juvenil i ‘young adult’
- La primavera comença a Catalunya amb el Sant Jordi Musical a la Damm
