El Pentàgon posa sobre la taula la suspensió d’Espanya de l’OTAN per no col·laborar en la guerra dels EUA a l’Iran

Les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, contra Espanya per negar-se a cedir les bases militars de Rota i Morón per a la guerra contra l’Iran semblen estar entrant en una nova fase. Dels missatges a les xarxes socials i rodes de premsa per part del republicà, s’ha passat ara a un escenari més formal: un correu intern del Pentàgon on se suggereix la suspensió d’Espanya de l’OTAN.

Segons l’agència Reuters, que ha estat la primera a revelar el contingut d’aquest correu electrònic intern, el Pentàgon pretén imposar una posició de força a l’Aliança Atlàntica a través d’una mesura que, segons suggereix el correu, tindria un efecte limitat per a les tropes dels EUA, però un impacte simbòlic significatiu per als països membres.

Tot plegat, fruit del descontentament estatunidenc davant la posició de diversos països membres que durant la guerra de l’Iran van negar accés, estacionament i sobrevol —ABO, per les seves sigles en anglès— a les forces dels EUA. Una mesura que, segons un oficial consultat per Reuters per desgranar el contingut del correu i mantingut en l’anonimat, és "només el mínim imprescindible per a l’OTAN".

En aquest sentit, l’oficial afegeix que, a més de la suspensió d’Espanya, les altes esferes del Pentàgon estarien valorant diverses mesures contra altres aliats de l’OTAN. De fet, la nota interna mostra que l’Administració Trump també estaria plantejant pressionar el Regne Unit i proposa revisar la posició estatunidenca sobre la reivindicació de Londres sobre les illes Malvines.

Així, tot i que entre les opcions contemplades en el correu se suggereix suspendre els països "problemàtics" de l’OTAN, en referència a aquells que en els últims mesos no han acceptat enviar les seves armades per reobrir l’estret d’Ormuz i no han permès als EUA fer servir les seves bases navals i aèries, la realitat és que aquesta decisió no la pot prendre els Estats Units pel seu compte. De fet, el tractat de l’OTAN no preveu aquesta mesura. El més semblant seria l’article 13, on es recull que, passats 20 anys de vigència del Tractat, qualsevol de les parts podrà deixar de pertànyer-hi de manera voluntària. Una cosa que el republicà ja va considerar el passat 1 d’abril en una entrevista amb Reuters: la sortida dels EUA de l’aliança. "¿No ho faries tu si estiguessis al meu lloc?", va respondre aleshores a l’agència.

Notícies relacionades

Trump diu que «fa pena veure» Espanya per les seves «desastroses» xifres econòmiques

Israel ataca el Líban poques hores després de la treva anunciada per Trump

Per la seva banda, preguntada pel contingut d’aquest correu, la portaveu del Pentàgon, Kingsley Wilson, ha defensat la posició del president estatunidenc i ha incidit que, "malgrat tot el que els Estats Units han fet", pels seus aliats de l’OTAN, aquests "no hi van ser" quan es va reclamar la seva col·laboració durant la guerra a l’Iran per mantenir obert l’estret d’Ormuz. Una cosa que tant França com el Regne Unit van veure com una forma d’entrar indirectament en el conflicte. "El Departament de Guerra s’assegurarà que el president disposi d’opcions creïbles per aconseguir que els nostres aliats deixin de ser un tigre de paper i assumeixin la seva responsabilitat", ha assenyalat Wilson.

No treballem sobre mails

Davant la notícia del correu enviat pel Pentàgon, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha reaccionat des de Xipre enaltint el bon paper d’Espanya com a aliada de l’OTAN, i destacant el compliment dels objectius i capacitats fixats per l’Aliança per part d’Espanya. Així, Sánchez ha asseverat que el Govern "no treballa sobre mails sinó amb documents oficials" i ha defensat que la posició d’Espanya és d’"absoluta col·laboració".