L’Iran rebutja la segona ronda de negociacions amb els EUA

L’Iran, a través de la seva agència de notícies estatal, va rebutjar ahir participar en la segona ronda de negociacions amb els Estats Units, que havia de tenir lloc demà a Islamabad, Pakistan. Amb l’estret d’Ormuz tancat, obert i tornat a tancar aquesta setmana, els dos països encaren uns pròxims dies claus per determinar el futur de la guerra a l’Orient Mitjà.

"L’absència de l’Iran de la segona ronda es deu a les demandes excessives de Washington, les seves expectatives no realistes, els seus canvis constants de posició, les seves repetides contradiccions i el bloqueig naval d’Ormuz, que és una bretxa a l’alto el foc", va dir l’agència estatal iraniana, IRNA.

El culebró d’aquesta setmana sobre l’estatus d’Ormuz ha posat de manifest les enormes diferències que encara hi ha entre les posicions de Washington i Teheran, malgrat que en els últims dies el president nord-americà, Donald Trump, assegurés que tot havia sigut acordat ja, i que l’Iran havia acceptat tancar el seu programa d’enriquiment d’urani. L’Iran, no obstant, ho va negar.

El temps apressa: si no hi ha acord per a una extensió, l’alto el foc vigent caducarà la matinada de dimecres vinent. "Si no hi ha acord abans de dimecres, llavors pot ser que no es prorrogui l’aturada de les hostilitats… Pot ser que no. I llavors hi haurà un bloqueig, i per desgràcia haurem de començar una altra vegada a llançar bombes", va dir Trump dissabte passat.

Ahir, fonts pakistaneses havien assegurat que esperaven que la segona ronda de negociacions entre la República Islàmica i els EUA tingués lloc qualsevol dia d’aquesta setmana a la capital del país asiàtic. Després de la negativa iraniana, no obstant, abans hi haurà d’haver un acord sobre Ormuz entre els dos països, segons es desprèn de les declaracions de Teheran.

"L’Iran va disparar aquest dissabte a Ormuz. ¡Una violació totalde l’acord d’alto el foc! Els estem oferint un ACORD just i raonable, i espero que l’agafin perquè si no, llavors els EUA destruiran totes les plantes elèctriques i tots els ponts de l’Iran. Serà fàcil i ràpid… si no accepten l’acord", deia Trump aquest diumenge a les xarxes socials. L’amenaça –repetida en múltiples ocasions durant els quasi dos mesos de guerra– constitueix un clar crim de guerra, en cas de complir-se. En el seu missatge, Trump va assegurar que una delegació dels EUA, suposadament liderada pel vicepresident J. D. Vance, segons la CNN, viatjaria avui cap a Islamabad per estar a punt per afrontar les negociacions.

Atac a un vaixell de càrrega

Unes hores més tard, el multimilionari ha anunciat el mateix: que un vaixell de l’armada nord-americana ha obert foc i pres el control d’un vaixell de càrrega iranià al golf d’Oman, mentre intentava transitar per Ormuz.

Segons ha assenyalat l’Iran, les diferències estan sobretot en el futur d’Ormuz i en el programa nuclear iranià. El país persa, malgrat que assegura voler reobrir l’estret, estipula que qualsevol pas haurà de rebre el permís de Teheran a partir d’ara. Això és rebutjat no només pels països del Golf, sinó per tot el món. Ormuz representa el 20% del total del comerç mundial de petroli i gas. L’altre gran punt de discòrdia és el programa nuclear persa. Fins al juny del 2025, l’Iran va arribar a enriquir urani a nivells superiors al 60%, molt pròxims al 90% necessari per desenvolupar la bomba nuclear. Aquest enriquiment va acabar pels danys rebuts durant la guerra de 12 dies contra Israel el juny del 2025. "Trump diu que l’Iran no pot exercir el seu dret nuclear, però no diu partint de què. ¿Qui és ell per denegar aquest dret a la nostra nació?", va dir ahir el president iranià, Masoud Pezeshkian.

L’assumpte nuclear, no obstant, té dues cares: en públic, els oficials iranians asseguren que l’Iran mai renunciarà al seu programa nuclear, ni al seu enriquiment d’urani. En privat –segons sostenen els mediadors–, l’Iran estaria disposat a parar completament el seu enriquiment durant un termini de cinc anys. Els EUA en demanen 20. Segons aquesta versió, les posicions entre Washington i Teheran no estan tan allunyades. "Estem tenint molt bones converses", va dir Trump dissabte passat, després d’una reunió de seguretat a Washington. "Encara hi ha moltes diferències entre nosaltres. Estem insistint en unes qüestions concretes", va defensar el president del parlament iranià i líder negociador de la República Islàmica, Mohammed Bagher Ghalibaf.

Línies vermelles

Notícies relacionades

La inflació i la corrupció col·loquen Milei a la corda fluixa

Rumen Radev, candidat prorús i euroescèptic, guanya a Bulgària

"Ells semblen tenir les seves línies vermelles. Hem de veure, però els punts en discòrdia poden ser un o dos", va afegir el polític iranià. En l’actualitat –amb la major part de la cúpula militar i política del país assassinada per Israel durant la guerra–, Ghalibaf és l’home amb més poder en aquests moments dins de Teheran.

L’altra gran figura iraniana és el líder suprem persa, l’aiatol·là Mojtaba Khamenei, fill de l’aiatol·là anterior assassinat el 28 de febrer. "La nostra armada està llesta per provocar més derrotes amargues als nostres enemics", va assenyalar Mojtaba ahir en un comunicat. L’home no ha aparegut en públic –ni en vídeo– des de la seva elecció. Es creu que el nou aiatol·là va quedar greument ferit i desfigurat en el bombardeig que va acabar amb la vida del seu pare.