Trump es queda sol després de collar l’OTAN per tal que s’involucri a Ormuz

El tancament de l’estret era més que previsible, tret de per a l’Administració de Trump, que va subestimar l’impacte que podia tenir sobre l’economia mundial dies abans de llançar el seu assalt junt amb Israel. Des d’aleshores, els preus del petroli s’han disparat per sobre dels 100 dòlars el barril, els més alts des de la invasió russa d’Ucraïna el 2022. No només per la pertorbació del tràfic marítim, que afecta també altres mercaderies, sinó també per la caiguda de la producció regional, com a conseqüència dels atacs iranians contra les refineries i pous dels seus veïns àrabs del Golf. La por que l’augment del preu dels hidrocarburs danyi el creixement global recorre el món des d’aleshores.

Ara el mateix Trump, que es va negar a informar els seus aliats abans de l’assalt o a buscar un mínim de legitimitat per a la seva campanya militar a les Nacions Unides vol que siguin altres els que arreglin la barrabassada de les seves accions. "És lògic que els que es beneficien de l’estret ajudin a garantir que no passi res dolent allà", va dir diumenge passat en una entrevista al Financial Times. "Si no hi ha resposta o és una resposta negativa, serà molt dolent per al futur de l’OTAN". Poc abans havia expressat la seva confiança que la Xina, França, el Japó, el Regne Unit o Corea del Sud enviessin "bucs de guerra" a l’estret per escortar els mercants. "¿Per què protegim països que no ens protegeixen a nosaltres? Sempre he sentit que aquesta és la debilitat de l’OTAN", va insistir ahir. El que no va dir és que l’única vegada que s’ha activat la defensa col·lectiva va ser per protegir els EUA després dels atemptats de l’11S el 2001.

No obstant, cap país s’ha compromès a enviar forces navals a la regió, cosa que suposaria la seva entrada directa en el conflicte. La Comissió Europea va expressar el seu interès a reobrir l’estret, però no sense remarcar que Ormuz està "fora de l’àmbit d’actuació de l’OTAN". "Mentre la guerra continuï, no participarem amb mitjans militars per garantir la llibertat de navegació a l’estret d’Ormuz", va dir el canceller alemany, Friedrich Merz. "Sempre ha estat clar que aquesta guerra no és una qüestió de l’OTAN", va afegir l’alemany.

Prioritzar la solució negociada

La mateixa OTAN tampoc va donar senyals que estigui a punt per involucrar-se en la guerra. "Els aliats ja han fet un pas endavant per proporcionar seguretat addicional al Mediterrani. Som conscients que alguns aliats individuals estan parlant amb els EUA sobre què més podrien fer, també en el context de la seguretat a l’estret d’Ormuz", va afirmar un portaveu de l’Aliança Atlàntica. La preferència passa aparentment per buscar una solució negociada amb l’Iran, que ahir mateix va insistir que només atacarà barcos dels EUA, Israel i els seus aliats. Des del cap de setmana, de fet, almenys tres vaixells –dos dels quals indis– van aconseguir creuar l’estret després de coordinar-se amb Teheran.

També des del Regne Unit el seu primer ministre va reiterar que no es deixarà arrossegar a la guerra. No obstant, va assenyalar que treballa amb els seus aliats, també els europeus, "per elaborar un pla col·lectiu i viable que serveixi per restablir la llibertat de navegació a la regió i reduir l’impacte econòmic", va dir Keith Starmer.

Davant totes aquestes reaccions, el president dels EUA va tornar a deixar en evidència les contradiccions i dificultats de la seva estratègia contra l’Iran. En unes declaracions a la premsa va arremetre amb duresa i agressivitat contra aliats que no estan responent a les seves trucades per cooperar a assegurar militarment l’estret d’Ormuz. En la mateixa compareixença, no obstant, va declarar: "No necessitem ningú. Som la nació més forta del món".

Notícies relacionades

L’esquerra francesa, amb el dilema de pactar o permetre l’avenç de l’extrema dreta

El Govern perfila un primer paquet antiinflació amb rebaixes fiscals

"Durant anys he dit que si els necessitàvem no hi serien", va dir el mandatari, queixant-se de la "protecció" que dona a aliats que, segons ell, queda sense compensació.

En la roda de premsa, Trump va assegurar que hi ha diverses nacions que sí que han accedit a col·laborar però es va negar a dir quines, i va prometre que el secretari d’estat, Marco Rubio, farà pública en algun moment una llista. El republicà va expressar també frustració amb Starmer, del Regne Unit, i va suggerir que després de parlar diumenge amb el president francès, Emmanuel Macron, pensa que "ajudarà".