Espanya té tropes a quatre zones pròximes a l’escenari de la guerra

Més de 1.000 militars espanyols operen a l’Iraq, Turquia, el Líban i el Mediterrani oriental, les àrees de més risc de desbordament del conflicte

Espanya té tropes a quatre zones pròximes a l’escenari de la guerra
7
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Dels 4.000 militars que Espanya té repartits en 18 missions internacionals, una mica més de 1.000 estan desplegats a les àrees de més risc d’extensió de la guerra de l’Iran. La majoria estan en unitats que no poden procurar-se tota la defensa per si soles. Estan en quatre vèrtexs que envolten l’epicentre dels atacs dels EUA i Israel contra el règim de Teheran: el Líban, l’Iraq, el Mediterrani oriental i Turquia.Dels 4.000 militars que Espanya té repartits en 18 missions internacionals, una mica més de 1.000 estan desplegats ara a les àrees de més risc d’extensió de la guerra de l’Iran. La majoria, en unitats que no poden procurar-se tota la seva defensa per si soles. Són en quatre vèrtexs que envolten l’epicentre dels atacs dels EUA i Israel contra el règim de Teheran, i són a costures que podrien trencar-se i deixar d’encapsular el conflicte: Líban, Iraq, Mediterrani Oriental i Turquia. "Amb quatre punts calents, tenim moltes paperetes per a algun incident", comenta un coronel expert en les missions al Líban. Espanya no coneixia un nivell d’exposició més elevat des de la segona guerra del Golf i des del desplegament a l’Afganistan."Amb quatre punts calents, portem moltes paperetes per a algun incident", comenta un coronel expert en les missions al Líban. Espanya no coneixia un nivell d’exposició més gran des de la segona guerra del Golf –de la qual va donar ordre de retirada el president Rodríguez Zapatero–, i des del desplegament a l’Afganistan. Els dos precedents els semblen a l’almirall Juan Rodríguez Garat i al general de Brigada Miguel Ángel Ballesteros moments de més perill que els d’ara, però cap dels dos es jugaria res amb l’actual situació.Els dos precedents els semblen a l’almirall Juan Rodríguez Garat i al general de Brigada Miguel Ángel Balleteros – retirats – moments de més perill que els d’ara, però cap dels dos es jugaria res amb l’actual situació.

L’Iraq i el Líban són les zones de desplegament espanyol més perilloses. Són també les que van provocar moviments visibles de Defensa el cap de setmana passat.L’Iraq i el Líban són les zones de desplegament espanyol més perilloses i apressants. Són també les que han provocat moviments visibles de Defensa aquest cap de setmana. A les dues àrees de perill, la prioritat ara és el que ahir, a la base d’El Goloso, va resumir el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Amador Enseñat: "L’ordre és la protecció de la força".A les dues àrees de perill, la prioritat ara és el que aquest dilluns, en la base madrilenya d’El Goloso, resumia el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Amador Enseñat: "L’ordre és la protecció de la força".

Invasió israeliana

El que diumenge passat era previsió imminent es va complir a la frontera del Líban amb Israel, que han de vigilar 10.000 cascos blaus de l’ONU, entre ells 650 espanyols de la Brigada Guadarrama XII. Les forces terrestres d’Israel, després de dies de preparació amb bombardejos i míssils, es van llançar per Hezbol·là, el braç armat de l’Iran a la regió.El que aquest diumenge era previsió imminent s’ha complert a la frontera del Líban amb Israel, la que han de vigilar 10.000 cascos blaus de l’ONU, entre ells 650 espanyols de la Brigada Guadarrama XII. Les forces terrestres d’Israel, després de dies de preparació amb bombardejos i míssils, s’han llançat a la recerca de Hezbol·là, el braç armat de l’Iran a la regió. Com d’altres, l’ofensiva venia sent anunciada parcialment en filtracions de les Forces de Defensa d’Israel (IDF) a mitjans d’aquell país. Durant els dies en què les IDF van portar a terme atacs aeris contra Hezbol·là, i aquesta va respondre amb coets, els soldats espanyols van estar "bunqueritzats".Com d’altres, l’ofensiva venia sent anunciada parcialment en filtracions de les Forces de Defensa d’Israel (IDF) a mitjans d’aquell país. Durant els dies en què les IDF han portat a terme atacs aeris contra Hezbol·là, i aquesta els ha tornat amb coets, els soldats espanyols han estat "bunqueritzats". Aquest terme fa dos anys que té molta circulació a la missió FINUL de l’ONU. Al·ludeix als refugis subterranis a la Blue Line fronterera, però sobretot sota els cargols prefabricats de la base de Marjayoun, quarter general de l’operació Libre Hidalgo.Aquest terme porta dos punys de molta circulació a la missió FINUL de l’ONU. Al·ludeix als refugis subterranis en punts de la Blue Line fronterera, però sobretot sota els cargols prefabricats de la base de Marjayún, quarter general de l’operació Libre Hidalgo, el desplegament espanyol a la missió de les Nacions Unides.

Ahir, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va connectar amb Marjayoun en videoconferència des de la base de carros de combat d’El Goloso (Madrid). El general en cap de Libre Hidalgo, Antonio Bernal, va informar que les seves forces compten entre 60 i 70 intercanvis de foc aeri i artiller d’Israel i Hezbol·là al dia.Aquest dilluns, la ministra de Defensa, Margarita Robles, connectava amb Marjayún en videoconferència des de la base de carros de combat d’El Goloso (Madrid). I li explicava el general cap de Libre Hidalgo, Antonio Bernal, que les seves forces compten entre 60 i 70 intercanvis de foc aeri i artiller d’Israel i Hezbol·là... al dia.

Robles va informar ahir de la retirada "provisional" dels efectius espanyols d’Operacions Especials i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que operen a l’Iraq, a l’àrea de la ciutat d’Erbil, la capital del Kurdistan iraquià, on estaven desplegats en ajuda l’Exèrcit contra Estat Islàmic i altres insurgències.Aquestes converses tenia la titular de Defensa mentre el Comandament d’Operacions, el mateix cap de setmana, ha completat una retirada –"provisional", segons Robles– dels efectius espanyols d’Operacions Especials i del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que a l’àrea de la ciutat d’Erbil estaven desplegats en ajuda a l’Exèrcit iraquià contra Estat Islàmic i altres insurgències. Els països participants en l’operació Inherent Resolve que lideren els EUA van decidir evacuar els seus militars de la base nord-americana pel risc de míssils balístics iranians o d’accions asimètriques de milícies proxies de Teheran.Els països participants en l’operació Inherent Resolve que lidera els Estats Units, i la NMI que impulsa l’OTAN, han decidit evacuar els seus militars de la base nord-americana en la qual estaven, pel risc dels míssils balístics iranians o d’accions asimètriques de milícies proxys de Teheran.

Turquia: sirenes a Adana

Cent cinquanta artillers antiaeris serveixen a les dues llançadores de míssils Patriot enviades des de Cartagena a Adana, a Turquia. La seva missió és protegir una base de l’OTAN a l’Àsia Menor, Incirlik, que l’Iran va intentar danyar amb tres míssils balístics contra els quals es van interposar, en almenys dos dels casos, els radars espanyols.Cent cinquanta artillers antiaeris serveixen a les dues llançadores de míssils Patriot enviades des de Cartagena a Adana, a Turquia, d’una punta a l’altra del Mediterrani. La seva missió és protegir una base de l’OTAN a Àsia Menor, Incirlik, a la qual ha intentat danyar l’Iran amb tres míssils balístics contra els quals s’han interposat, en almenys dos dels casos, els radars espanyols. El risc està acreditat: per colpejar Incirlik cal destruir abans les llançadores Patriot i els seus radars. Si un atac esquiva aquesta barrera, obligaria l’OTAN a prendre una determinació.El risc està acreditat: per colpejar Incirlik cal destruir abans les llançadores Patriot i els seus radars. Si un atac esquiva aquesta barrera, obligaria l’OTAN a prendre una determinació.

Notícies relacionades

Les sirenes d’alarma antiaèria van retronar a Adana cinc nits. No sembla que Teheran estigui interessat en això, però no es pot dir el mateix de la possibilitat d’un atac de falsa bandera o del que planegin faccions de la Guàrdia Revolucionària escapçades pels bombardejos, però amb accés a míssils i drons Shahed.Les sirenes d’alarma antiaèria han retronat a Adana ja cinc nits. No sembla que Teheran estigui interessat en això, però no es pot dir el mateix de la possibilitat d’un atac de falsa bandera o del que planegin faccions de la Guàrdia Revolucionària escapçades pels bombardejos, però amb accés a míssils i drons Sahed.

A més, França, Itàlia, els Països Baixos, el Regne Unit i Espanya van enviar vaixells de guerra per protegir Xipre després dels primers atacs de l’Iran contra interessos occidentals a l’illa. La fragata espanyola Cristòfor Colom acompanya el portaavions Charles de Gaulle.