L’Iran ataca tres barcos de càrrega que transitaven per l’estret d’Ormuz

La tensió a l’estret d’Ormuz es va elevar ahir fins a nivells màxims des de l’inici de la guerra, el 28 de febrer, amb l’atac a tres vaixells de càrrega. L’Iran va admetre haver disparat contra dos d’ells. A més, l’Exèrcit dels EUA va assegurar haver destruït 16 barcos miners a la mateixa zona i va demanar als civils que s’allunyin de les instal·lacions portuàries civils des d’on les forces navals de l’Iran realitzen atacs. Aquest pas estratègic, tancat gairebé per complet per Teheran, que amenaça d’atacar tot vaixell comercial que intenti creuar-lo, és un punt clau del tràfic mundial de petroli: prop del 20% de tot el comerç de cru global passa per Ormuz.

Els barcos atacats ahir tenien bandera tailandesa, japonesa i de les Illes Marshall. Tres membres de la tripulació del vaixell de càrrega tailandès, que transportava gra i havia partit dels Emirats Àrabs, estan desapareguts, segons va informar Bangkok. El barco japonès era un portacontenidors.

"Prepareu-vos per a preus del barril de 200 dòlars, perquè el preu del petroli depèn de la seguretat regional, i vosaltres l’heu desestabilitzat", va dir ahir el portaveu del comando militar iranià, Ebrahim Zolfaqari que ha assegurat també que la República Islàmica començarà a atacar interessos econòmics i bancaris dels Estats Units i Israel, després del bombardeig durant la matinada d’un banc a Teheran.

Des de l’inici de la guerra, almenys 17 barcos de càrrega han sigut atacats a l’estret d’Ormuz. L’Iran ha bombardejat a més estacions petrolíferes i d’exportació de cru a tots els països del Golf. L’últim va ser Oman, amb un atac contra torres d’emmagatzematge de petroli aquest dimecres.

Nou missatge de Trump

"Anem molt avançats. Hem fet més mal del que realment crèiem possible, fins i tot en un termini inicial que teníem de sis setmanes. La guerra pot acabar aviat. Pràcticament, no ens queden més objectius per atacar", va assegurar ahir en una breu entrevista amb Axios el president dels Estats Units, Donald Trump, en un més que probable nou intent de calmar els mercats, que temen per damunt de tot un conflicte llarg que paralitzi el comerç de cru.

Per la seva banda, l’Exèrcit dels EUA va anunciar dimarts a la nit la destrucció de 16 vaixells minadors iranians a prop d’Ormuz, després de rebre informes que Teheran estava col·locant explosius submarins al pas marítim. I aquest dimecres va emetre una alerta a la població iraniana perquè eviti "tots els ports des d’on les forces navals iranianes estan operant". Segons el Comando Central dels EUA (Centcom), el règim està utilitzant instal·lacions portuàries civils per portar a terme "operacions militars que amenacen la càrrega marítima internacional".

Malgrat la seva inferioritat militar, cada vegada són més les veus a Washington i Tel-Aviv que consideren probable que la República Islàmica sobrevisqui a aquesta guerra, i que Trump no aconsegueixi el seu objectiu de fer caure el règim iranià.

Notícies relacionades

Iran i l'estret d'Ormuz: ¿per què és tan difícil per a Trump controlar aquesta via marítima estratègica?

Israel assegura haver matat Alí Larijaní, cap de Seguretat de l’Iran

El 28 de febrer, Israel va aconseguir assassinar gran part de la cúpula militar iraniana, a més del llavors líder suprem, Ali Khamenei. Al lloc de l’atac hi havia el seu fill i ara nou líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, que va resultar "ferit lleument", segons van admetre ahir funcionaris anònims iranians. En l’atac sí que van morir les dones d’Ali i Mojtaba Khamenei, a més d’un fill del nou mandatari, de 56 anys.

Mojtava, malgrat haver sigut escollit diumenge, no ha fet cap discurs ni ha aparegut en públic, cosa que ha multiplicat les especulacions sobre el seu estat de salut. "Ha arribat la fase final de la nostra lluita", va dir ahir el fill de l’últim xa, Reza Pahlavi, que ha intentat erigir-se en els últims mesos com a líder de l’oposició iraniana a l’exili i com a alternativa a la República Islàmica.