L’Iran amenaça d’"eliminar" Trump i "expandir" la guerra

Davant l’enorme increment dels bombardejos d’Israel i els EUA, sobretot contra Teheran, l’Iran va amenaçar ahir amb el tancament total de l’estret d’Ormuz, per on passa prop del 20% del petroli mundial. "Estem disposats a expandir la guerra; la seguretat serà per a tothom o la inseguretat, per a tothom. Som nosaltres els que determinarem el final de la guerra", va afirmar la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica.

Teheran va incrementar enormement ahir la seva retòrica bel·licista, sobretot contra els EUA. Habitants de la capital iraniana parlaven de bombardejos constants, sobretot a Teheran. "El poble iranià no tem les vostres amenaces buides. Gent més gran que tu [president dels EUA, Donald Trump] ha fallat a l’intentar eliminar-lo. Ves amb compte que no siguis tu l’eliminat", va dir ahir el cap del Consell de Seguretat Nacional iraniana, Ali Larijani.

Larijani, juntament amb el president del parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf, s’ha convertit en l’home fort en aquest temps de guerra. Tots dos comanden els bombardejos i la defensa de la República Islàmica, l’Exèrcit de la qual s’ha dividit en unitats que, independents i sense un comando central, ataquen a tort i a dret contra la majoria dels seus veïns.

"Que l’enemic sàpiga que, sigui el que sigui que facin, replicarem amb una resposta proporcionada i immediata. Cap de les seves maldats quedarà sense respondre. Aquest dimarts vam decretar el regne de l’ull per ull. No hi haurà excepcions", va dir Ghalibaf.

Mentre la retòrica i les veus augmenten a Teheran, una es manté silenciosa. Des que diumenge a la nit el nou líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, va ser elegit, el fill de l’aiatol·là anterior no ha aparegut en públic ni pronunciat cap paraula.

Notícies relacionades

Ormuz, treva al Líban, urani enriquit...: Les difícils negociacions entre l’Iran i els EUA, en cinc claus

Enquesta: El 77% dels espanyols donen suport a un exèrcit europeu, però rebutgen la tornada de la mili

Rumors no confirmats asseguren que podria estar greument ferit, després de sobreviure al bombardeig que, el 28 de febrer, va matar els seus pares, la dona i un fill. Mojtaba, sempre a l’ombra del pare, era un nom constant en les apostes per a la successió, però mai va ser favorit, i la seva figura és un misteri. La gran majoria d’iranians mai li han sentit la veu.

Segons l’oenagé de Drets Humans iraniana HRANA –amb base als EUA–, almenys 1.700 persones han mort a l’Iran pels bombardejos de Washington i Tel-Aviv. D’aquestes, 1.200 són civils, assenyalen. La xifra real podria ser més alta, ja que l’Exèrcit iranià no ha donat dades de morts pròpies durant els atacs.