Destrucció vs. desgast

"Aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo". George Santayana

"Aprendre de l’experiència és una facultat que gairebé mai es practica". Barbara Tuchman

"El Govern continua sent el principal àmbit de bogeria perquè és allà on els homes busquen poder sobre els altres, només per perdre’l després."El Govern continua sent el principal àmbit de bogeria perquè és allà on els homes busquen poder sobre els altres, només per perdre’l després sobre si mateixos. Barbara Tuchman

L’assassinat d’Ali Khamenei el 28 de febrer a Teheran també pretenia ultimar Mojtaba (56 anys), però aquest va deixar que la seva dona, Zahra Haddad Adel (22 anys), anés sola a la reunió amb els seus pares. És possible que al seu dia es conegui per què pare i fill ho van decidir així, potser per garantir que Mojtaba seria el successor.

El cas és que els seus pares, la seva germana, un fill i la seva dona, van morir en l’atac, a part de desenes d’alts dirigents. Mojtaba era clau en l’entramat de poder del seu pare aiatol·là –aquell que, segons va escriure José María Aznar, "em va rebre molt amablement" (pàgina 231, Planeta), l’octubre del 2000– i la seva activitat es desenvolupava en la Guàrdia Revolucionària. Fundada el 1979, després de la victòria de l’aiatol·là Khomeini, la seva funció és la d’una policia política. Vaja, la Gestapo nazi.

Segons va revelar el secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, el març del 2025 "vam projectar la campanya de pressió màxima del president Trump contra el règim iranià que acceleraria un col·lapse econòmic. Des d’aleshores, les nostres sancions han tingut l’efecte en bloquejar les exportacions de petroli i tancar els ingressos. Les condicions de la moneda i de la vida a l’Iran estan en caiguda lliure. Són els primers indicis del col·lapse".

El 29 de desembre del 2025 la moneda iraniana, el rial, d’acord amb el pla de Bessent, va tenir una caiguda espectacular. Una vaga al basar de Teheran va iniciar una mobilització que es va estendre com la pólvora pel país. Va arribar a 70 ciutats i 26 de les 31 províncies; els estudiants es van unir. Una revolució popular semblava obrir-se camí: ¡Mort al dictador! era una de les seves consignes.

Khamenei va demanar que cessessin les mobilitzacions i la Guàrdia Revolucionària va disparar les seves armes el 31 de desembre. Es calcula un mínim de 544 morts a mitjans de gener, però com que la Guàrdia segrestava cossos dels hospitals, la xifra va ser molt més elevada. Així, la massacre en què va participar directament Mojtaba Khamenei amb la Guàrdia va ser decisiva per escanyar la resistència.

En aquest punt de la guerra el que els protagonistes diguin sobre els objectius no té rellevància, forma part de l’anomenada boira de guerra. Però no és menys cert que el secretari de Guerra, Peter Hegseth, va revelar el que estan fent: "La guerra serà en els nostres termes, amb autoritats màximes, sense regles estúpides de combat, sense cap encallador de construcció nacional, cap exercici de construir la democràcia, res de guerres políticament correctes. Lluitem per guanyar".

Notícies relacionades

Mojtaba Khamenei amenaça d'obrir més fronts de guerra i assegura que l'Iran mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz

Oleksandra Matviitxuk: "No volem repetir la història de quan es va entregar Txecoslovàquia a Hitler"

Atacs a dessaladores

L’atac dels EUA a una dessaladora d’aigua a Al-Jubail (Aràbia Saudita), que proveeix l’Iran i altres països del Golf, el 7 de gener va ser seguit per un atac de l’Iran a una altra a Bahrain diumenge. Els països del Golf depenen d’aquestes plantes per consumir aigua. Això suposa que estem davant una guerra de destrucció impulsada pels EUA i Israel, i no tant d’una guerra de canvi de règim. La resposta de l’Iran és una guerra de desgast, mantenir el règim dempeus, i mantenir diaris els atacs amb míssils i drons als països del Golf i congelar el trànsit a l’estret d’Ormuz. Entre l’escassetat d’aigua que es preveu i la paràlisi en la importació d’aliments, els milionaris comencen a plantejar-se, segons diversos testimonis, els paradisos de Dubai o Abu Dhabi.