De la ficció nuclear al cru

Mohamed el-Baradei (El Cairo, 1942) ha explicat al productor, escriptor i periodista angloamericà Medhi Hasan que vint-i-tres anys després de la guerra de l’Iraq, els Estats Units i Israel estan cometent el mateix error amb l’Iran que a l’envair l’Iraq la nit del 19 al 20 de març del 2003. Les afirmacions sobre el suposat programa d’armes nuclears de l’Iran es basen en "proves falses". "Em baso en el que diu l’AIEA... no existeix cap programa d’armes nuclears. Certament, estan preocupats, però no hi ha proves", va emfatitzar el que fos director general de l’esmentat organisme de les Nacions Unides entre el 1997 i el 1989. El- Baradei i l’AIEA van guanyar, tots dos, el premi Nobel de la pau el 2005.

"Israel, que, suposadament, posseeix 90 armes nuclears, està atacant l’Iran perquè aquest país podria desenvolupar armes nuclears en els pròxims 10 o 20 anys", assenyala aquest advocat doctorat en l’Escola de Lleis de la Universitat de Nova York. Però l’Administració Trump sosté, en un dels seus arguments de "venda de la guerra", que l’Iran podria trobar-se a unes setmanes de disposar d’armes nuclears.

L’actual director de l’AIEA, l’argentí Rafael Mariano Grossi, que ha participat en les negociacions de Ginebra la setmana que va desembocar en l’inici de la guerra, el 28 de febrer, va assenyalar que "no hi ha evidència que l’Iran està fabricant una bomba nuclear". "El missatge és que ara mateix tenim països que es troben protegits per armes nuclears o un paraigua nuclear, i països desprotegits perquè no en posseeixen. I el missatge és que més països busquessin la dissuasió nuclear", va explicar.

Que El-Baradei hagi ressuscitat aquests dies evoca la situació prebèl·lica de març del 2003. La història es repeteix. En aquells dies, en la primera setmana de març del 2003, vaig mantenir a Nova York una conversa sobre la seva feina. El-Baradei em va explicar com havia començat l’ofensiva de l’Administració Bush.

El seu malson va començar exactament el 30 d’octubre del 2002. Aquell dia, el president Bush el rebia a la Casa Blanca juntament amb Hans Blix, president de la Comissió de Seguiment, Verificació i Inspecció de les Nacions Unides (Unmovic). Abans de passar al Despatx Oval, tots dos van ser conduïts a l’oficina del vicepresident, Richard Cheney. "Si les inspeccions no donen resultats, és impossible mantenir-les indefinidament. En tal cas, estem disposats a desacreditar les inspeccions a favor d’una intervenció militar", va avisar el vicepresident.

Segons em va dir més tard Hans Blix al relatar aquesta trobada, el vicepresident Cheney no era un home que els hagués citat per intercanviar opinions. "Va parlar només ell durant la major part de la reunió. Va ser una advertència", va dir. Mohamed el-Baradei es va interposar –moltíssim més que Blix– en el camí de l’Administració de Bush en el precís moment en què aquesta va trepitjar l’accelerador en la seva carrera cap a la guerra.

El 7 de març del 2003, tant Blix com El-Baradei van presentar els seus informes davant el Consell de Seguretat de l’ONU. Tots dos citaven exemples de progressos en les inspeccions. El-Baradei va reiterar que no hi havia proves que l’Iraq estigués utilitzant tubs d’alumini per produir armes nuclears. I va afegir: "L’AIEA ha progressat en la seva investigació sobre els informes segons els quals l’Iraq hauria intentat comprar urani a Níger. La investigació s’ha centrat en documents aportats per diversos països en els quals s’apunta un acord entre el Níger i l’Iraq entre els anys 1999 i 2001. Basant-se en una profunda anàlisi, l’AIEA ha conclòs, amb l’ajuda d’experts independents, que aquests documents no són autèntics. Per tant, l’organització ha conclòs que aquestes acusacions són infundades".

Ana Palacio, llavors ministra espanyola d’Afers Exteriors, present en la sessió del Consell, va intervenir. "Els progressos concrets dels inspectors en la seva encomiable tasca ens estan desviant de l’objectiu: el desarmament total del règim", va remarcar. I va afegir: "¿Quin missatge estem donant? He escoltat els que assumeixen que les decisions que pot adoptar aquest Consell provocaran la pèrdua d’un gran nombre de vides humanes i grans danys a l’Iraq, i les censuren i el responsabilitzen. No és així".

El fantasma del Yom Kippur

Vaig entrevistar El-Baradei a Viena, a la seu de l’AIEA, i en vam parlar unes setmanes abans que li concedissin el Nobel de la pau. Em va rebre el 10 de desembre del 2004. Aquell dia va saber que l’Administració de Bush havia ordenat interceptar els seus telèfons. "Un hi compta", va assenyalar. Tranquil, suau i entusiasta, al recordar aquell informe del 7 de març del 2003, va dir: "Mai vaig pensar que amb la meva intervenció en el Consell de Seguretat es podria frenar la guerra. No soc tan ingenu... Tampoc vaig poder imaginar l’escassa repercussió que les meves fortes afirmacions poguessin tenir en els grans mitjans de comunicació nord-americans...".

Notícies relacionades

Preguntes de guerra

Els "confetis de l’imperi" francès

Mentrestant, per l’estret d’Ormuz, on transita el 20% de la producció de petroli i el gas que consumeix el món, especialment els països d’Àsia (80%), els vaixells de càrrega esperen.

Si, com sembla, aquesta guerra s’estén i es cronifica, ja ha començat a sobrevolar el fantasma de Yom Kippur, la guerra del 25 d’octubre del 1973. I el fantasma de la crisi generalitzada de l’economia internacional que va provocar.