La distància en política exterior entre els dos líders s’engrandeix
Sánchez i Feijóo porten les seves posicions davant la vertiginosa conjuntura internacional al terreny de la batalla domèstica
El "genocidi" a Gaza i el reconeixement de l’Estat de Palestina, l’enviament de tropes de pau a Ucraïna encara no abordat, l’augment de despesa en defensa en línia amb el consens de l’OTAN, la intervenció dels EUA a Veneçuela i ara l’atac israeloestatunidenc contra l’Iran. Les diferències en política exterior entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo formen part del xoc nacional entre el Govern i l’oposició, però la bretxa s’ha engrandit davant les tensions diplomàtiques amb els EUA per les crítiques al seu atac, amb amenaces directes de Donald Trump per impedir l’ús de Rota i Morón. Mentre a l’Executiu reafirmen la seva posició per "coherència" en defensa del dret internacional, Feijóo va qüestionar el "no a la guerra" de Sánchez al creure que converteix Espanya en un soci poc fiable per als seus aliats.
"Demano als socis europeus, i a l’Administració nord-americana, que no confonguin el Govern en precari que té actualment la nació espanyola amb el conjunt dels 50 milions de ciutadans que vivim a Espanya", es desmarcava Feijóo ahir. "Espanya ha de situar-se junt amb els seus aliats. Perquè si no ho fem, el que passa és que ens quedem sense marc operatiu", reprenia en resposta a la declaració institucional de Sánchez a la Moncloa i després que Trump plantegés un "embargament" a Espanya.
A l’Executiu acusen els populars de voler "donar carta blanca a l’Administració dels EUA perquè faci el que cregui convenient sense comptar amb les autoritats espanyoles ni amb la Comissió Europea". Davant aquestes posicions i l’envit de Trump, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, s’encarregava d’apujar el to contrastant que "no serem vassalls de ningú, no ens deixarem amenaçar, defensarem els nostres valors". La reflexió que llancen els socialistes és que s’ha de diferenciar entre ser aliat o ser vassall, ja que el primer permet sobirania i "poder dir que no".
Notícies relacionadesAl Govern tracten a més de situar Feijóo com a hereu del partit de la guerra, al comparar la guerra de l’Iran amb la de l’Iraq el 2003. Primer va ser Sánchez qui va recordar que "fa 23 anys, una altra Administració nord-americana ens va arrossegar a una guerra a l’Orient Mitjà" per assenyalar que les seves conseqüències van produir l’efecte contrari a l’esperat, amb un "augment dràstic" del terrorisme i el cost de la vida. "El regal del trio de les Açores", va dir en al·lusió a George Bush, Tony Blair i José María Aznar, va ser un "món més insegur i una vida pitjor".
Allunyats en l’enfocament sobre política exterior, com va quedar patent al llarg d’aquesta legislatura i malgrat la vertiginosa conjuntura internacional, la guerra de l’Iran s’ha convertit en un assumpte més de la polarització entre Sánchez i Feijóo. Lluny de modular les seves posicions, com demana Feijóo per "responsabilitat", Sánchez continua liderant les posicions més crítiques amb Trump a la UE. A l’Executiu es refugien en la defensa expressada per part de la UE a Espanya davant les amenaces de Trump per qüestionar que el PP no estigui "també del costat de la Comissió" i, per tant, "del costat del Govern". Feijóo va contestar que "abans del dret internacional hi ha els drets humans, i a l’Iran no es protegeixen els drets humans". El mateix Sánchez va criticar que es plantegi "com si fos contradictori defensar el dret internacional i els drets humans".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
