Trump amenaça de "tallar tot el comerç" amb Espanya

Els atacs van arribar en la ronda de preguntes amb els periodistes, i després d’aplaudir a països com el del seu convidat. En contrast amb Alemanya, va dir que "alguns països com Espanya han sigut terribles". "De fet, he dit a Scott [Bessent, el seu secretari del Tresor] que talli totes les nostres relacions amb Espanya", va remarcar. El Govern no va trigar a respondre assegurant que Espanya "compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes, ajudar els sectors que poguessin veure’s afectats, i diversificar cadenes de subministrament".

"Podem volar i utilitzar-les"

El mandatari va tornar a posar sobre la taula les seves crítiques habituals per l’aportació d’Espanya a l’OTAN i la seva negativa a dedicar el 5% del PIB a defensa. Però després va passar al tema de les bases de Rota i Morón. "Podríem utilitzar les bases si volguéssim, podem simplement volar i utilitzar-les, ningú ens dirà que no les utilitzem, però no hem de fer-ho", va assegurar sense més explicacions legals.

El conveni d’ús de les bases de Rota i Morón de la Frontera, no obstant, fixa en el seu articulat que Espanya permet als EUA la seva utilització per a "objectius de l’àmbit bilateral o multilateral" del text. I afegeix que "qualsevol ús que vagi més enllà d’aquests objectius exigirà l’autorització prèvia del Govern espanyol", informa Juan José Fernández.

El líder nord-americà va sumar aquest retret a la seva llista: "Espanya no té res a oferir-nos que necessitem més enllà de la seva fabulosa gent. Tenen un gran poble, però no tenen un gran lideratge". Després, va parlar dels aranzels, que en bona mesura li va tombar el Tribunal Suprem, i va tornar a Espanya: "Tenim dret, per exemple, a parar tots els negocis que tenim amb Espanya. Embargaments, o qualsevol cosa que vulguem. I pot ser que ho fem amb Espanya".

Trump s’ha referit repetidament a aquesta possibilitat des que l’alt tribunal el va desautoritzar a imposar aranzels apel·lant a una llei d’emergència econòmica. No és clar, no obstant, que el mandatari republicà tingui l’autoritat que s’arroga sense comptar amb el suport del Congrés.

Quan els periodistes van preguntar a Merz com responia a les amenaces de Trump a Espanya, soci de la Unió Europea (UE) i l’OTAN, el canceller va respondre pressionant Espanya. "Han de complir els números", va dir respecte a les aportacions a l’Aliança Atlàntica. "Estem intentant convèncer Espanya que arribi al 3% o 3,5% que vam acordar, i com el president [Trump] ha dit, és correcte que Espanya és l’únic país que no està disposat a acceptar-ho", va afegir.

Posteriorment, en declaracions a mitjans alemanys, el canceller va explicar que en la seva reunió de prop de dues hores amb Trump li havia indicat que no pot donar a Espanya un tracte comercial diferent del del conjunt de la UE. "Espanya és membre de la UE. I a la UE només negociem aquests acords de manera conjunta, o no negociem", va afirmar, informa Gemma Casadevall.

Suport de la Comissió

La Comissió Europea sí que va sortir en defensa d’Espanya. El portaveu de Comerç, Olof Gill, va confiar que els EUA respectin els seus compromisos comercials i va remarcar que vetllarà perquè es protegeixin "plenament els interessos de la Unió". "La postura de la UE no ha canviat", va afegir Gill, que ja quan Washinton va amenaçar amb aranzels contra Espanya per no assumir el 5% de la despesa en defensa acordat en l’última cimera de l’OTAN va deixar clar que Brussel·les estava "preparada per defensar" els interessos dels estats membres.

El mandatari va atacar durament també Keir Starmer, el primer ministre del Regne Unit, que com Espanya va negar l’ús de la seva base a l’illa de Diego Garcia, a l’arxipèlag de Chagos, per als atacs inicials ofensius contra l’Iran, tot i que n’ha permès l’ús per a missions defensives. "No estem lidiant amb Winston Churchill", va dir Trump. Downing Street va evitar entrar en la polèmica de les declaracions, mantenint la seva línia habitual, i va insistir en les paraules que Starmer va pronunciar dilluns al Parlament, informa Lucas Font. El primer ministre va assenyalar que és el seu "deure" jutjar què és el que més beneficia els interessos dels britànics.

La Moncloa va aprofundir en el fet que "Espanya és un membre clau de l’OTAN, que compleix els seus compromisos i contribueix de manera destacada a la defensa del territori europeu". I avisa que si Washington vol revisar la relació entre els dos països, "haurà de fer-ho respectant l’autonomia de les empreses privades, la legalitat internacional, i els acords bilaterals entre la UE i els EUA".

Notícies relacionades

Rússia va negar ajuda a l’Iran per ‘encegar’ avions militars d’Israel

La factura del gas podria pujar fins a 9 euros a Espanya, i la de la llum, uns 12

La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, de Sumar, va subratllar: "Som un país de pau. Si els EUA volen un aliat, que comenci per respectar la nostra sobirania i el dret internacional", va defensar la dirigent a la xarxa social BlueSky.

Davant el caire dels "últims esdeveniments", el president del Govern, Pedro Sánchez, farà avui una declaració institucional a la Moncloa. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va al·ludir als "interessos molt directes dels espanyols", dels agricultors, empresaris i "ciutadans en general". Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va emfatitzar: "No som amics de rebre coaccions de ningú, tenim les idees clares, volem comerciar amb tot el món i defensarem els interessos de Catalunya".