Els EUA permeten sortir a personal de l’ambaixada a Israel per la crisi amb l’Iran

L’ambient s’escalfa al Pròxim Orient. Amb l’arribada a la costa israeliana del portaavions nord-americà USS Gerald R. Ford, el més gran del món, també ve un alarmant anunci de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. Després d’evacuar el seu personal a Beirut dilluns, les autoritats nord-americanes van autoritzar ahir la sortida d’Israel del personal no essencial i dels seus familiars per "riscos de seguretat". "No hi ha cap necessitat d’entrar en pànic, però per als qui se’n vulguin anar, és important fer plans per partir com més aviat millor", va escriure Mike Huckabee, l’ambaixador nord-americà a Israel, en un correu electrònic enviat ahir al matí.

Huckabee, però, va expressar la urgència del moment escrivint que si cap membre del personal o familiar desitja partir, "ha de fer-ho AVUI", segons informa The New York Times. "Concentreu-vos a aconseguir un bitllet a qualsevol lloc des d’on pugueu continuar el viatge a Washington DC, però la prioritat serà sortir del país ràpidament", va dir, alhora que va alertar que la sortida del personal no urgent "probablement provocarà una alta demanda de bitllets d’avió" per ahir. Així mateix, el comunicat de l’ambaixada estableix que "en resposta a incidents de seguretat i sense avís previ, podria restringir o prohibir encara més els viatges dels empleats del Govern nord-americà i els seus familiars a certes zones d’Israel, la Ciutat Vella de Jerusalem i Cisjordània".

Desplegament militar a la regió

També ahir va arribar al port de Haifa el portaavions més gran del món, el nord-americà USS Gerald R. Ford, com a part del desplegament militar nord-americà a la regió davant un possible atac contra l’Iran. Washington ha fet el desplegament més gran des de la invasió de l’Iraq fa dues dècades. Ara mateix, a prop de l’Iran, hi ha dos portaavions, diversos destructors i desenes de caces de combat. Dijous Teheran i Washington van tancar la tercera ronda de negociacions de l’any a la ciutat suïssa de Ginebra. La trobada sobre l’abast i desenvolupament del programa nuclear iranià va acabar amb un to positiu dels mediadors. La setmana vinent les delegacions es tornaran a reunir en una quarta trobada.

Fa setmanes que la retòrica del president nord-americà, Donald Trump, apunta a una escalada militar amb l’Iran. La possibilitat d’un enfrontament iniciat per Washington coincideix amb la publicació dels papers de Jeffrey Epstein, el pederasta que va ser amic del mandatari republicà. L’Administració de Trump es debat entre un atac puntual o una campanya militar més sostinguda en el temps. Dijous el general Brad Cooper, cap del comandament central dels Estats Units que supervisa les forces del Pròxim Orient, va informar Trump sobre possibles opcions militars contra l’Iran, segons assenyala ABC News. El principal assessor militar del president i cap d’Estat Major Conjunt, el general Dan Caine, també va ser present en la trobada.

"Estic extremadament alarmat per la possibilitat d’una escalada militar regional i el seu impacte sobre els civils, i espero que prevalgui la veu de la raó", va manifestar Volker Türk, l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. "No hem de recórrer a la violència com a principi rector; el món no es pot quedar de braços plegats mentre l’edifici del dret internacional humanitari i dels drets humans es desmantella davant els nostres ulls", va assenyalar des de Ginebra. Diversos països de diferents latituds han instat els seus ciutadans a abandonar l’Iran davant la possibilitat que l’escalada tingui lloc aviat. L’últim a fer ahir aquesta crida va ser el Canadà.

Notícies relacionades

Exigeixen dades biomètriques

El Pakistan bombardeja Kabul i declara la "guerra oberta" a l’Afganistan

Preparats per a la guerra

Alguns països, com Austràlia i els Estats Units, han animat els seus ciutadans a abandonar el Líban i Israel per si es veuen afectats per l’escalada de violència. Al seu torn, Kataeb Hezbol·là, un poderós grup armat iraquià recolzat per l’Iran, va dir als seus combatents que es preparin per a l’escenari d’una llarga guerra al veí Iran si els Estats Units llancen atacs. "Enmig de les amenaces nord-americanes i l’acumulació militar que indiquen una perillosa escalada a la regió, cal [que tots els combatents] es preparin per a una guerra de desgast potencialment llarga", va alertar en un comunicat, en què va avisar de les "immenses pèrdues" que patirien. Tot i que no van intervenir durant la guerra de 12 dies entre Israel i l’Iran al juny, un comandant d’una facció armada va dir a l’agència France Presse que és "molt probable" que el seu grup intervingui en cas d’atacs.