La lluita entre russos i ucraïnesos ja és més llarga que la guerra de Corea

Quatre anys de conflicte són, en termes històrics, massa. Aquest és el temps que fa que combaten les Forces Armades d’Ucraïna contra la invasió russa a gran escala des de la matinada del 24 de febrer del 2022: són 1.457 dies de destrucció i mort.

Aleshores, el món encara lluitava per sortir de la pandèmia de la covid. En el turmentat país de l’est d’Europa van substituir ràpidament les mascaretes pels fusells de combat. Els tancs van començar a córrer per l’estepa, la planícia poblada d’arbres gairebé infinita que és Ucraïna. Van arribar les primeres fotos de cadàvers ensangonats sobre la neu. Per l’aire, míssils de gran capacitat turmentaven les ciutats més llunyanes a la frontera russa. Les que toquen la frontera, com Khàrkiv, han patit durant anys el turment de l’artilleria russa.

El conflicte és ja més llarg que la guerra de les dues Corees, que va durar tres anys, des de 1950 fins a 1953. Hi ha bastantes similituds amb aquell conflicte. Corea del Nord va envair Corea del Sud per unificar la península sota el règim comunista, de la mateixa manera, que la Federació Russa va envair Ucraïna també justificant-la amb raonaments historicoètnics: la unió del que consideren una part de la mare pàtria russa, la Rússia de Kíiv.

El paral·lel 38

En la guerra de les dues Corees, una coalició de l’ONU liderada pels Estats Units va recolzar el sud, i al nord el va recolzar la Xina amb suport soviètic. Ara, són els països de l’OTAN els que donen suport a Ucraïna. La guerra oberta va acabar amb un armistici que va congelar el conflicte en la línia del front, el paral·lel 38. Ara també es parla, en les converses trilaterals entre Moscou i Kíiv liderades pels EUA, d’aturar la contesa en les línies actuals en disputa.

En tres mesos, el conflicte superarà també la durada de la primera gran contesa global, la Primera Guerra Mundial, que va durar 1.567 dies, una mica més de quatre anys, entre 1914 i 1918. Va esclatar després de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, en un context de rivalitats imperialistes i d’una forta cursa armamentística. Va ser un xoc mortal total entre les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria i els seus aliats) i els Aliats (França, el Regne Unit, Rússia i després els EUA, entre d’altres).

Encara està lluny, això sí, de la Segona Guerra Mundial, que va destrossar el món durant sis anys, entre 1939 i 1945. Altres conflictes recents han sigut molt més duradors, com la guerra entre l’Iran i l’Iraq (vuit anys entre 1980 i 1988) o la invasió nord-americana de l’Iraq i la posterior guerra interna (també vuit anys, entre 2003 i 2011). La guerra civil siriana es pot considerar que en va durar 13 des que va començar el 2011 fins a la caiguda del dictador Bashar al-Assad el 2024, tot i que hi va haver fases amb diferent intensitat. La més llarga, 20 anys, ha sigut la de l’Afganistan (2001–2021), tot i que hi va haver períodes de relativa estabilitat al país asiàtic.

Els comptes canvien si es té en compte que, en realitat, la guerra a Ucraïna no va començar el 2022, sinó el 2014. "Divendres passat 20 de febrer la guerra va complir en realitat 12 anys. Aquesta data va marcar l’inici de l’ocupació i posterior annexió de Crimea i Sebastòpol i, després, el començament de l’agressió russa contra Ucraïna a l’est", recorda a EL PERIÓDICO Maria Kutxerenko, analista sènior de l’organització ucraïnesa Come back Alive Ukraine.

"Si descartem l’experiència dels primers vuit anys de la guerra russoucraïnesa (amb els seus intents de negociació i d’alto el foc en els formats de Normandia i Minsk), estem condemnats a donar voltes en cercle: a mirar d’imposar un alto el foc aquí i ara, i a no reconèixer les tàctiques manipuladores, assentades des de fa temps, que Rússia desplega al darrere d’aquests intents, malgrat que l’experiència dels formats de Minsk i Normandia ofereix una panoràmica completa i un catàleg d’aquestes tàctiques".

Una de les sorpreses que ha deixat el conflicte a Ucraïna és que un Exèrcit a priori més petit i més feble està resistint l’embat d’un dels més grans del món. Les Forces Armades ucraïneses van aconseguir repel·lir el primer atac. Rússia va atacar en diversos fronts: d’una banda, al Donbàs, a l’est; d’altra banda, des de Bielorússia cap a Kíiv.

Estratègia de guerrilles

Amb una estratègia de guerrilles, els ucraïnesos van aconseguir repel·lir la columna de tancs que s’aproximava cap a la capital per escapçar el Govern.

El president, Volodímir Zelenski, en comptes de fugir, va decidir quedar-se i resistir. Al cap de poc temps van aconseguir allunyar de la segona gran ciutat del país, Khàrkiv, l’artilleria russa, a prou distància perquè la ciutat pogués sobreviure. Rússia va avançar considerablement en el front est, i va prendre gairebé tota la regió de Luhansk, el gruix de Donetsk, i parts de Kherson i Zaporíjia, inclosa la central nuclear més gran d’Europa. Però també allà van aconseguir els ucraïnesos frenar els avenços.

Durant els últims tres anys, aquesta ha sigut una guerra de trinxeres, una carnisseria en què la conquesta de cada ciutat suposava desenes de milers de baixes: Mariúpol, Bakhmut, Avdiivka, Pokrovsk… Ucraïna va llançar el 2023 una contraofensiva que va ser essencialment fallida.

Línia del front congelada

Notícies relacionades

Els EUA ataquen l’estratègica illa petroliera iraniana de Kharg i una milícia proiraniana a Bagdad

La banda dels quatre

Va prendre fins i tot territori rus a Kursk, tot i que el va perdre després que Donald Trump castigués Kíiv amb la desconnexió de la seva informació d’intel·ligència, clau per als atacs. Rússia va intentar altres incursions a la regió central-nord de Sumi. Però la línia del front ha estat pràcticament congelada durant anys, una mica com l’estancament produït en la Primera Guerra Mundial. ¿Per què? La guerra a Ucraïna està durant tant perquè el camp de batalla ha deixat de permetre la guerra de maniobra clàssica: avui és molt difícil concentrar forces, sorprendre i moure reserves sense ser detectat i atacat. "La irrupció del dron barat, petits quadricòpters que es llancen amb una mà, permet tenir una permanent presència d’un ull al cel veient el que es mou. Això impedeix la concentració de força, l’element sorpresa i els moviments a la rereguarda per llançar atacs i contraatacs", explica a aquest diari Jesús Manuel López Triana, analista de seguretat i defensa.

A Ucraïna, la "guerra de maniobres" sembla haver mort. Per guanyar fa falta alguna solució tecnològica que no està disponible, cosa que empeny a un conflicte més llarg i menys decisiu. El xoc ha derivat cap a un de desgast, mentre es tracta de trobar una "pedra filosofal": drons, guerra electrònica, adaptacions i contramesures, sense que cap doni un avantatge definitiu.