Kíiv es congela pels atacs de Rússia contra el sector energètic

Anastasia Liana fa dies que no passava per casa seva, un petit apartament de l’època soviètica a la vora esquerra del riu Dniéper que travessa Kíiv. Per entrar a la cuina aparta un plàstic que va instal·lar sota la polleguera de la porta per mirar de retenir l’escalfor. També les finestres estan segellades amb silicona, però a dins el termòmetre marca només 7 graus. "I això que és migdia", diu arrufant les celles. La calefacció no funciona des de fa més d’un mes i tampoc hi ha electricitat. Tot el que té per escalfar la seva família són dos fogons de càmping gas i una diminuta estufa de biocombustible. "Érem feliços en aquesta casa, ens agrada el barri i hi tenim amics, però ens han obligat a anar-nos-en", lamenta aquesta traductora de 35 anys i mare de dos nens petits.

Liana ha acabat posant terra pel mig. Fa dues setmanes es va emportar la família a casa dels pares a la recerca d’unes condicions de vida mitjanament suportables. "No aguantàvem més psicològicament. Amb tantes capes de roba a sobre, els nens havien deixat de jugar. I la tensió provocava moltes baralles amb el marit. La canalla no s’ho mereix", apunta amb gest seriós. Els atacs russos contra les infraestructures energètiques ucraïneses han sigut una constant des de l’inici de la invasió, però aquest any les seves conseqüències s’han agreujat al coincidir amb un dels hiverns més gèlids dels últims anys.

"Punts d’invencibilitat"

Ahir la temperatura exterior vorejava al matí -15º. Un pam de neu cobreix tota la ciutat. Pannes de gel surten aquí i allà com ganivets. Amb milers de llars sense calefacció i solament dues hores d’electricitat al dia en una part de la ciutat, Putin ha tornat a congelar l’existència de milions d’ucraïnesos. "Rússia mira de destruir la nostra moral imposant unes condicions de vida miserables. Volen trencar el nostre esperit perquè ens rendim, però no ho aconseguiran", diu el professor d’anglès de 27 anys Andrí Artsibàixev.

Artsibàixev ha passat el matí fent classes on line des d’un dels centres d’assistència humanitària instal·lat davant el seu bloc d’apartaments, grans tendes de campanya amb calefacció, electricitat per carregar els dispositius, jocs per als infants i infusions calentes. "Punts d’invencibilitat", en diuen. "A casa meva no s’hi pot estar i damunt se m’han cremat els endolls per les oscil·lacions de la tensió. Baixo aquí unes hores a carregar els dispositius i fer classes", afirma. A prop seu un home dormisqueja en un banc i una àvia tafaneja al telèfon protegida del fred.

A les nits dorm vestit sota les mantes i, quan torna el corrent, s’arrabassen entre ampolles d’aigua calenta. D’altres fins i tot han instal·lat tendes de campanya dins dels apartaments. O abans que es faci fosc busquen refugi a casa d’algun amic amb calefacció. Al carrer hi fa tant fred que la tinta dels bolígrafs es congela i no hi ha manera que funcionin. Almenys 10 veïns de Kíiv han mort les últimes setmanes d’hipotèrmia i gairebé 1.500 han hagut de ser hospitalitzats. L’apagada energètica no és generalitzada. Va per barris. Alguns veïnats han recuperat últimament el gas de la calefacció central i tenen força hores de llum, però en d’altres persisteixen les condicions extremes. Particularment a la riba esquerra del Dniéper. Fa dues setmanes Rússia va danyar severament amb míssils balístics la planta de cogeneració de Dàrnitsia, que proveïa de calefacció i electricitat 300.000 llars en aquesta part de la capital.

"Això no és un objectiu militar", va dir llavors el vice primer ministre, Oleksí Kuleba. "Va ser un atac deliberat en plena glaçada greu, quan la calefacció és una qüestió de supervivència bàsica per a la població". L’Organització Internacional de les Migracions ha advertit que la crisi energètica podria desplaçar 325.000 ucraïnesos els mesos vinents. "Després de quatre anys de guerra, amb la resiliència no n’hi ha prou per sostenir les famílies durant un altre hivern d’apagades i temperatures gèlides", va afirmar l’agència de l’ONU.

Notícies relacionades

Merz estudiarà si Alemanya restringeix internet als menors

La mort del militant ultra a Lió dinamita la unió d’esquerres

En aquest sector de la ciutat desenes d’escoles i llars d’infants fa setmanes que són tancades per l’apagada. Al carrer es palpa la desesperació, tot i que gairebé ningú sembla disposat a cedir davant l’invasor. "No hi ha prou feina, no hi ha prou diners, les escoles són tancades i els nens no tenen res a fer. Amb tants homes a l’Exèrcit, moltes dones estan totes soles. Només ens tenim a nosaltres", diu a tall de lletania Maria Farinets davant un cafè calent i un grupet de veïnes. "Putin vol enfrontar els rics i els pobres, els qui es poden escalfar i els qui no, però per nosaltres ja se’n pot anar a l’infern".

Per als més grans, segurament els qui ho passen més malament, la incredulitat continua sent la norma. "Sempre ens hem considerat germans. No vaig pensar mai que Rússia arribaria a aquests extrems", concedeix Tetiana Melnick, una enginyera jubilada de 71 anys. Les seves filles van marxar a Alemanya després de la invasió i el seu marit va morir l’any passat. S’ha quedat tota sola com un lliri caigut sobre la neu de l’hivern. "A casa m’abrigo i prenc força te calent. Només faig anar l’electricitat quan arriba perquè sé que hi ha famílies amb nens que la necessiten més que no pas jo", diu en un d’aquests "punts d’invencibilitat", punts on es perpetua la supervivència ucraïnesa.