Els diplomàtics denuncien sobrecàrrega als consolats per la regularització

"No hi ha hagut planificació associada a la decisió. Qualsevol Administració assenyada hauria mirat quins recursos té per portar-la a terme", denuncien

Els diplomàtics denuncien sobrecàrrega als consolats per la regularització
7
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

La política és l’art del que és possible. No obstant, en ocasions, es fa gairebé impossible atendre el que s’ha promès. En aquesta situació diuen els diplomàtics que es troba la xarxa consular espanyola: intentant complir una quantitat de serveis per als quals no tenen suficient dotació. La política és l’art del possible. Però, en ocasions, es fa gairebé impossible atendre el promès per la política. En aquesta situació diuen els diplomàtics que es troba la xarxa consular espanyola: intentant complir una quantitat de serveis per als quals no tenen prou dotació.

Critiquen al Govern de Pedro Sánchez i al ministre José Manuel Albares haver promès una regularització massiva d’immigrants sense haver preparat una dotació especial per evitar embussos. Això se suma a la sobrecàrrega de treball que enfronta la xarxa consular després de la llei de nets de la llei de memòria democràtica, amb la qual l’Executiu central va donar nacionalitat als descendents de l’emigració espanyola.Critiquen al Govern de Pedro Sánchez i al ministre José Manuel Albares haver promès ara una regularització massiva d’immigrants (que requereix paperassa també als llocs d’origen que involucren les delegacions espanyoles) sense haver preparat una dotació especial per evitar embussos. I que tot això se suma a la sobrecàrrega de treball a la que s’enfronta ja la xarxa consular després de l’anomenada "llei de nets" de la Llei de Memòria Democràtica, amb la qual l’Executiu va donar nacionalitat als descendents de l’emigració espanyola.

"Plou sobre mullat. No hi ha hagut planificació associada a aquesta decisió política. En qualsevol administració assenyada s’hauria determinat primer quins recursos fan falta per portar a terme aquesta regularització", diu a EL PERIÓDICO Alberto Virella, president de l’Associació de Diplomàtics Espanyols. "Obres una via sense dotació i després et trobes amb frustracions i problemes: dels que tenen dret a ser atesos i del personal que ha de tramitar-ho. Els consolats d’Espanya a l’estranger estan desconcertats per la càrrega que suposarà la regularització d’immigrants. Només amb l’anunci, sense que hagi començat el termini de presentació de sol·licituds a l’abril, ja som en una fase preliminar de pressió""Plou sobre mullat. No hi ha hagut planificació associada a aquesta decisió política. En qualsevol administració assenyada s’hauria determinat primer quins recursos fan falta per portar a terme aquesta regularització", diu a EL PERIÓDICO Alberto Virella, president de l’Associació de Diplomàtics Espanyols, la majoritària en la Carrera. "Obres una via sense dotació i després et trobes amb frustracions i problemes: dels que tenen de dret a ser atesos i del personal que ha de tramitar-lo. Els consolats d’Espanya a l’estranger estan desconcertats per la càrrega que suposarà la regularització d’immigrants. Només amb l’anunci, sense que hagi començat el termini de presentació de sol·licituds a l’abril, ja estem en una fase preliminar de pressió".. Això ho van expressar en una carta dirigida al president del Govern, Pedro Sánchez, avançada per Europa Press i a la qual ha tingut accés aquest diari. Això mateix ho han expressat per escrit en una carta dirigida al president del Govern, Pedro Sánchez, avançada per Europa Press i a la qual ha tingut accés aquest diari.

El 27 de gener, el Consell de Ministres va anunciar una regularització d’immigrants residents a Espanya. Començarà a l’abril i estarà oberta fins al 30 de juny del 2026. Es calcula que s’hi podran acollir almenys mig milió d’estrangers, tot i que si s’hi inclouen els familiars que vindran posteriorment, la xifra serà considerablement superior.El 27 de gener, el Consell de Ministres va anunciar una regularització d’immigrants residents en Espanya. Començarà a l’abril i estarà oberta fins al 30 de juny de 2026. S’estima que podran acollir-se almenys mig milió d’estrangers actualment residents en Espanya, tot i que si s’inclou els familiars que vindran posteriorment com a reunificació familiar, la xifra serà considerablement superior.

Per sol·licitar-la s’exigeixen una sèrie de documents. Primer, demostrar que s’estava a Espanya abans del 31 de desembre del 2025 i provar una permanència mínima de cinc mesos. També es demana un certificat per demostrar que no es tenen antecedents penals.Per sol·licitar-la s’exigeixen una sèrie de documents. El primer és demostrar que s’estava a Espanya abans del 31 de desembre de 2025 i provar una permanència continuada mínima de cinc mesos. També es demana un certificat que no es tenen antecedents penals.

"Els documents han d’estar compulsats pel consolat al país d’origen, o per la secció consular de l’ambaixada, excepte en aquells que estiguin adherits al Conveni de la Postil·la de la Haia", explica Virella. "Després demanaran el reagrupament familiar de cònjuges i fills a través dels consolats. Són centenars de milers de potencials sol·licitadors més"."Els documents han d’estar compulsats pel consolat al país d’origen, o per la secció consular de l’ambaixada, tret d’en aquells que estiguin adherits al Conveni de la Postil·la de la Haia", explica Virella. "Després demanaran el reagrupament familiar de cònjuges i fills, i això ho faran a través dels consolats també. Són centenars de milers de potencials sol·licitadors més".

El ‘boom’ de la ‘llei de nets’

"Hem de donar servei a tres milions d’espanyols amb els mateixos recursos que a principis d’aquest segle, quan n’eren un milió", aporta a aquest diari un cònsol general espanyol. "I aquests es convertiran aviat en cinc milions, amb les seves inscripcions de registre civil, passaports, etc.""Hem de donar servei a tres milions d’espanyols amb els mateixos recursos que a principis d’aquest segle, quan eren un milió", aporta a aquest diari un cònsol general espanyol. "I aquests es convertiran aviat en cinc milions, amb les seves consegüents inscripcions de registre civil, passaports, etc..."..".

Una part d’aquest augment prové de la llei de nets, una via d’accés a la nacionalitat espanyola oberta per la llei de memòria democràtica del 2022. Els descendents d’espanyols a l’exterior podien demanar la nacionalitat, sobretot fills i nets d’exiliats o emigrants que la van perdre. Hi va haver un augment massiu de sol·licituds, especialment a Amèrica Llatina, i, en concret, a l’Argentina, Mèxic o Cuba. En total, s’han rebut més de 2.400.000 sol·licituds de nacionalitat.Parte d’aquest dràstic augment prové de l’anomenada "llei de nets", una via d’accés a la nacionalitat espanyola oberta per la Llei de Memòria Democràtica de 2022. Els descendents d’espanyols a l’exterior podien demanar la nacionalitat, sobretot fills i nets d’exiliats o emigrants que la van perdre o no van poder transmetre-la. Hi va haver un augment massiu de sol·licituds en molt poc temps, especialment en països d’Amèrica Llatina, i, en concret, a l’Argentina, Mèxic o Cuba, països destí de l’exili espanyol. En total, s’han rebut més de 2.400.000 sol·licituds de nacionalitat.

Aquest augment de la demanda es va traduir en un sistema de cites saturat i retards en la tramitació d’expedients. El Govern va reconèixer la sobrecàrrega i la necessitat de reforços de personal.Aquest augment de la demanda es va traduir en un sistema de cites saturat i retards en tramitació d’expedients. El mateix Govern va reconèixer la sobrecàrrega i la necessitat de reforços de personal.

Notícies relacionades

L’assumpte va arribar al Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que va demanar al març a Exteriors el reforç dels mitjans dels consolats. Les queixes s’havien disparat el 2024 per la implantació de la llei de nets. Cuba i l’Equador eren els països des dels quals més protestes es van produir.L’assumpte va arribar fins al defensor del poble, Ángel Gabilondo, que va demanar el març de l’any passat a Exteriors el reforç dels mitjans personals i materials dels consolats. Les queixes s’havien disparat el 2024 per la implementació de la "llei de nets". Cuba i l’Equador eren països des dels quals més protestes es van produir.

Es posava com a exemple el Consolat General a São Paulo (Brasil), amb més de 50.000 sol·licituds pendents. També s’apuntava a la situació dels consolats de l’Havana (Cuba), Casablanca (Marroc) i Miami (Estats Units).Es posava com a exemple el Consolat General a São Paulo (Brasil), on hi havia més de 50.000 sol·licituds pendents. També s’apuntava a la situació dels consolats de l’Havana (Cuba), Casablanca (Marroc) o Miami (Estats Units). La situació hauria d’anar millorant, perquè el termini per a la presentació dels expedients va acabar a l’octubre. Però la tramitació continua encallant la tasca consular. nLa situació hauria d’anar millorant, perquè el termini per a la presentació d’aquests expedients va acabar l’octubre de l’any passat. Però la tramitació continua encallant la tasca consular.