Zelenski sospesa convocar eleccions i un referèndum sobre l’acord de pau

La Casa Blanca té pressa per tancar un acord a Ucraïna abans de les legislatives del novembre als Estats Units, i aquesta pressió s’ha traslladat a les autoritats de Kíiv. El diari britànic The Financial Times publica que Volodímir Zelenski pretén anunciar el 24 de febrer, coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa, la celebració d’eleccions i un referèndum sobre l’acord de pau que prepara l’Administració de Donald Trump. Aquesta informació, però, ha sigut desmentida per l’oficina del president ucraïnès, que ha supeditat qualsevol anunci a una millora de la seguretat al país. "Mentre no hi hagi seguretat, no hi haurà cap anunci", va dir a RBC-Ukraine una font pròxima a Zelenski.La Casa Blanca té pressa per tancar un acord a Ucraïna abans de les legislatives de novembre als Estats Units i aquesta pressió es traslladat a les autoritats en Kíiv. El diari britànic ‘The Financial Times’ publica aquest dimecres que Volodímir Zelenski pretén anunciar el pròxim 24 de febrer, coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa, la celebració d’eleccions, així com d’un referèndum perquè els ucraïnesos es pronunciïn sobre l’acord de pau que prepara l’Administració de Donald Trump. Aquesta informació ha sigut, no obstant, desmentida més tard per l’oficina del president ucraïnès, que ha supeditat qualsevol anunci a una millora de la seguretat al país. "Mentre no hi hagi seguretat, no hi haurà cap anunci", li ha dit a RBC-Ukraine una font pròxima a Zelenski.

Al marge dels desmentiments, sembla clar que Kíiv es plantejant mesures davant l’ultimàtum que li hauria imposat la Casa Blanca: eleccions i referèndum abans del 15 de maig o una possible retirada de les garanties de seguretat. El diari britànic afirma que el Parlament ucraïnès ha començat a preparar les dues votacions per complir amb els terminis. Això requeriria canviar la llei perquè es puguin celebrar els comicis malgrat la vigència de la llei marcial, que ho prohibeix.

Les eleccions s’haurien de celebrar sota bombardejos russos, amb milions d’ucraïnesos fora del país i un 20% del territori ocupat per les tropes del Kremlin. Els atacs russos van matar ahir a la matinada nou persones, entre les quals hi havia tres nadons.Al marge dels desmentiments sembla bastant clar que Kíiv està seriosament plantejant-se les dues mesures davant el nou ultimàtum que li hauria imposat la Casa Blanca: eleccions i referèndum abans del 15 de maig o una possible retirada de les garanties de seguretat que negocia amb Washington. Recolzant-se en fonts ucraïneses i europees, el diari britànic afirma que el Parlament ucraïnès ha començat a preparar les dues votacions per poder complir amb els terminis. Una fita que requeriria, entre altres coses, canviar la llei perquè puguin celebrar-se els comicis malgrat la vigència de la llei marcial que ho prohibeix. A ningú se li escapa que el desafiament és majúscul. Les eleccions haurien de celebrar-se sota els constants bombardejos russos, amb milions d’ucraïnesos fora del país i un 20% del seu territori ocupat per les tropes del Kremlin. Els atacs russos han matat aquesta passada matinada nou persones, entre ells tres nadons.

Fins ara, Zelenski ha mantingut que no es donen les condicions per votar amb garanties, però la pressió de la Casa Blanca no sembla deixar-li alternatives. El dirigent ucraïnès va dir la setmana passada que volen tancar un acord al juny com a màxim. "Volen fer-ho tot abans del juny perquè la guerra s’acabi", va indicar Zelenski. "I volen un calendari definit".Fins ara Zelenski ha mantingut que no es donen les condicions per votar amb garanties, però la pressió de la Casa Blanca no sembla deixar-li moltes alternatives. El dirigent ucraïnès va airejar la setmana passada que rump vol tancar un acord el mes de juny com a màxim. "Volen fer-ho tot abans de juny perquè la guerra acabi", va dir Zelenski. "I volen un calendari definit".

A Brussel·les, la idea de posar les urnes no sembla que acabi d’arrelar. "Fer eleccions mentre la guerra segueix en curs no és una bona solució", va indicar ahir la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, a l’arribar a una reunió amb els ministres de Defensa dels Vint-i-set. "Si tens un adversari atacant-te des de l’exterior, no pots organitzar unes eleccions –va dir–: tots els esforços han de ser per contrarestar-lo", informa Beatriz Ríos.A Brussel·les, la idea de posar les urnes no sembla que acabi de quallar. "Crec que celebrar eleccions mentre la guerra segueix en curs no és una bona solució", ha dit aquest dimecres la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, a la seva arribada a una reunió amb els ministres de defensa dels Vint-i-set. L’Estònia ha explicat que durant un procés electoral es donen enfrontaments entre faccions. "Si tens un adversari literalment atacant-te des de l’exterior, no pots organitzar unes eleccions", ha remarcat, "tots els esforços han d’anar a contrarestar-lo", informa Beatriz Ríos.

La celebració d’eleccions és una demanda del Kremlin, que qualifica al Govern ucraïnès d’il·legítim, malgrat haver sigut elegit en eleccions democràtiques, una de les argúcies fetes servir per Vladímir Putin per justificar la invasió. La Casa Blanca ha fet seva aquesta demanda, una de les moltes de la narrativa russa. Els últims comicis a Ucraïna es van celebrar el 2019. Les eleccions de març del 2024 es van posposar per la implantació de la llei marcial.La celebració d’eleccions és una vella demanda del Kremlin, que qualifica al Govern ucraïnès d’il·legítim, malgrat haver sigut elegit en unes eleccions democràtiques, una de les argúcies fetes servir per Vladímir Putin per justificar la seva invasió. La Casa Blanca ha acabat fent seva aquesta demanda, una de les moltes que ha incorporat de la narrativa russa. Els últims comicis a Ucraïna es van celebrar el 2019 i des d’aleshores no s’ha tornat a votar. Les eleccions de març de 2024 es van posposar per la vigència de la llei marcial.

Notícies relacionades

L’OTAN anuncia l’operació Sentinella de l’Àrtic

Epstein planejava adquirir la mansió de Douglas a Mallorca per a la seva xarxa

Concessions territorials

La popularitat de Zelenski ja no està en els nivells estratosfèrics dels primers anys de la guerra. Els escàndols de corrupció en el seu entorn no l’han ajudat, però manté el suport de la majoria d’ucraïnesos a les últimes enquestes. A finals de l’any passat, el president va anunciar que qualsevol concessió territorial s’hauria de sotmetre a un plebiscit. Rússia i la Casa Blanca volen que Ucraïna renunciï al Donbàs i Crimea, ocupades per les tropes russes des del 2014. Kíiv només manté avui el control d’una petita part de la província de Donetsk.