Enfocament coordinat per al pla antidrons de la UE

Durant aquests últims mesos, una dotzena de països de la Unió Europea han patit atacs híbrids amb drons en infraestructures crítiques o aeroports, cosa que ha obligat a tancar l’espai aeri. La Comissió Europea va presentar ahir una estratègia per fer front al repte, reforçant la cooperació.En els últims mesos, una dotzena de països de la Unió Europea han patit atacs híbrids amb drons en infraestructures crítiques o aeroports, obligant sovint a tancar l’espai aeri. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres una estratègia amb què espera fer front al repte, reforçant la cooperació en la matèria.

L’amenaça és nova i complexa, contínua, procedent d’actors estatals i no estatals, difícil de distingir i contrarestar. "Un perfil de seguretat d’aquest tipus requereix una resposta multidimensional, un enfocament coordinat i unificat en tota la Unió", va assegurar una alta font comunitària. "Es tracta fonamentalment de la protecció de la infraestructura crítica, les nostres fronteres exteriors i els nostres espais públics".L’amenaça és nova i complexa, contínua, procedent d’actors estatals i no estatals, difícil de distingir i contrarestar. "Un perfil de seguretat d’aquest tipus requereix una resposta multidimensional, requereix un enfocament coordinat i unificat en tota la Unió", va assegurar una alta font comunitària. "Es tracta fonamentalment de la protecció de la infraestructura crítica, les nostres fronteres exteriors i els nostres espais públics," va afegir.

Brussel·les aspira que els Vint-i-set tinguin una estratègia unificada per respondre a les amenaces dels drons. El pla presentat ahir se centra en qüestions de seguretat interna. Tot i que són els governs europeus els que tenen les competències, la Comissió creu en la importància de coordinar accions.Brussel·les aspira que els Vint-i-set tinguin una estratègia unificada per respondre a les amenaces que plantegen els drons. El pla que l’Executiu comunitari ha presentat aquest dimecres se centra en qüestions de seguretat interna. En aquest àmbit són els governs europeus els que tenen les competències, però la Comissió creu en la importància de coordinar accions.

Per això, bona part de les mesures plantejades són conjuntes i voluntàries. Amb elles, Brussel·les espera millorar les capacitats nacionals i europees de preparació, detecció i resposta antidrons. A més, l’estratègia inclou un important component de col·laboració civil i militar, que va en paral·lel al reforç de la política de defensa del bloc.Per això bona part de les mesures que ha plantejat són conjuntes, però també voluntàries. Amb elles, Brussel·les espera millorar les capacitats nacionals i europees de preparació, detecció i resposta antidrons. A més, l’estratègia té un important component de col·laboració civil i militar, que va en paral·lel al reforç de la política de defensa del bloc.

Per a la Comissió, el primer és accelerar el desenvolupament tecnològic i la producció industrial. Brussel·les apunta a atraure inversió i fomentar la interoperabilitat dels drons i sistemes antidrons fabricats a Europa. Ha plantejat la creació d’un Centre d’Excel·lència Antidrons per al bloc.Per a la Comissió, el primer és accelerar el desenvolupament tecnològic i la producció industrial. Brussel·les apunta a la necessitat d’atraure inversió i fomentar la interoperabilitat dels drons i els sistemes antidrons que es fabriquen a Europa. En aquest sentit, ha plantejat la creació d’un Centre d’Excel·lència Antidrons per al bloc.

Una legislació actualitzada

L’Executiu és conscient que la normativa vigent s’ha quedat desactualitzada. La Comissió proposarà una modernització de la legislació sobre drons civils per "adaptar-la a les noves realitats de seguretat". Plantejarà que cada dron tingui un carnet d’identitat vinculat a un operador o particular i rebaixar fins en 100 grams els vehicles coberts per la legislació.A més, l’Executiu és conscient que la normativa vigent s’ha quedat desactualitzada. La Comissió proposarà una modernització de la legislació sobre drons civils per "adaptar-la a les noves realitats de seguretat". Entre altres coses, plantejarà que cada dron tingui una mena de carnet d’identitat que estigui vinculat a un operador o un particular. També rebaixar fins i tot en 100 grams els vehicles coberts per la legislació.

El motiu és que un dels reptes més importants en la lluita contra els atacs híbrids amb drons és diferenciar els vehicles legítims dels que no ho són. Així doncs, Brussel·les treballa en una nova "etiqueta de drons de confiança". La tecnologia els fa cada vegada més petits, cosa que requereix capacitats de detecció més precises.El motiu, d’una banda, és que un dels reptes més grans en la lluita contra els atacs híbrids amb drons és el difícil que és diferenciar els vehicles legítims dels quals no ho són. De fet, Brussel·les treballa també en una nova "etiqueta de drons de confiança". D’altra banda, la tecnologia els fa cada vegada més petits, el que requereix capacitats de detenció molt més precises.

Un altre aspecte que Brussel·les aspira a abordar amb aquesta reforma és el geofencing, la definició de les àrees protegides. En aquest sentit, fonts comunitàries van explicar que sovint s’observen intrusions en àrees amb infraestructures crítiques com instal·lacions nuclears o de defensa. "En principi estan prohibides, però avui dia és molt difícil prevenir-les", van reconèixer. L’objectiu és que els governs europeus defineixin de manera precisa i digitalitzin aquestes àrees del seu espai aeri i que els drons tinguin aquests mapes incorporats.Un altre aspecte que Brussel·les aspira a abordar amb aquesta reforma és el ‘geofencing’ o, dit d’una altra forma, la definició de les àrees protegides. Fonts comunitàries van explicar que sovint s’observen intrusions en àrees amb infraestructures crítiques com instal·lacions nuclears o de defensa. "En principi estan prohibits, però avui dia és molt difícil prevenir-les", van reconèixer les mateixes fonts. L’objectiu és que els governs europeus defineixin de forma precisa i digitalitzin aquestes àrees del seu espai aeri i que els drons tinguin aquests mapes incorporats.

Brussel·les va anunciar que presentarà directrius amb l’objectiu de protegir infraestructures crítiques davant atacs amb drons i proposa tests voluntaris als governs per avaluar les seves capacitats. A més, posarà en marxa un projecte pilot per millorar la vigilància marítima. Brussel·les també ha anunciat que presentarà una sèrie de directrius per protegir infraestructures crítiques davant atacs amb drons i proposa tests voluntaris als governs per avaluar les seves capacitats. A més, posarà en marxa un projecte pilot per millorar la vigilància marítima.

També ha plantejat recolzar els governs en els seus esforços de defensar-se d’amenaces "a gran altitud" com els globus meteorològics llançats des de fora de la UE i registrats a Lituània. Proporcionarà a Frontex la tecnologia necessària per utilitzar drons per vigilar les fronteres.També ha plantejat recolzar els governs en els seus esforços de defensar-se d’amenaces "a gran altitud" com els globus meteorològics llançats des de fora de la UE i registrats en països com Lituània. I proporcionarà a Frontex amb la tecnologia necessària per utilitzar drons per vigilar les fronteres.

Notícies relacionades

L’OTAN anuncia l’operació Sentinella de l’Àrtic

Epstein planejava adquirir la mansió de Douglas a Mallorca per a la seva xarxa

La Comissió és conscient de la necessitat de millorar els sistemes de detecció. Per a Brussel·les, això passa per aprofitar les xarxes 5G per "detectar, rastrejar i identificar drons maliciosos". Aquestes xarxes "ofereixen un seguiment precís i en temps real d’objectes voladors", la qual cosa pot ser clau per garantir la seguretat.D’altra banda, la Comissió és conscient de la necessitat de millorar els sistemes de detecció. Per a Brussel·les, això passa per aprofitar les xarxes 5G per a "detectar, rastrejar i identificar drons maliciosos". L’Executiu ha explicat que aquestes xarxes "ofereixen un seguiment precís i en temps real d’objectes voladors", la qual cosa pot ser clau per garantir la seguretat.

La Comissió ha plantejat una convocatòria perquè governs i indústria mostrin el seu interès a participar en el desplegament d’aquestes tecnologies. A més, ha proposat explorar amb els governs la creació d’una Plataforma d’Incidents amb Drons per compartir dades.