‘Bullying’ a la xarxa

La UE activa un pla antiassetjament per protegir els joves a internet

La Comissió Europea crearà una aplicació "fàcil d’utilitzar i accessible" perquè les víctimes d’assetjament denunciïn

Brussel·les accelerarà l’adopció de les seves regulacions digitals, inclosa la de la intel·ligència artificial

La UE activa un pla antiassetjament per protegir els joves a internet
2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un de cada sis nens d’entre 11 i 15 anys afirma haver sigut víctima de ciberassetjament. Conscient d’aquesta xacra, la Comissió Europea va presentar ahir un nou "pla d’acció" contra el bullying per protegir la salut dels joves a internet.

Aquesta mesura inclou la creació d’una aplicació "fàcil d’utilitzar i accessible" que les víctimes d’assetjament digital podran utilitzar per denunciar els seus casos, recopilar proves i acudir a una línia d’ajuda nacional. En línia amb el procés d’harmonització comunitària, es demana la col·laboració i coordinació entre els estats membres.

L’anunci de Brussel·les, que va coincidir amb el Dia de la Seguretat a internet, no es tracta d’una nova llei, sinó d’una declaració d’intencions per revisar i aplicar de manera "efectiva" les regulacions existents que ja posen límit a l’abús en línia.

Aplicar les lleis ja existents

És el cas de la llei de serveis digitals (DSA, per les sigles en anglès), que exigeix a xarxes socials i plataformes digitals que adoptin mesures de privacitat i seguretat per garantir, per exemple, que els menors no puguin ser afegits en grups sense el seu consentiment, ser exposats a "continguts nocius" o que puguin bloquejar fàcilment qualsevol usuari que incorri en aquestes pràctiques abusives.

És també el cas de la llei d’intel·ligència artificial (o AI Act), que estableix normes sobre l’etiquetatge de les deepfakes –imatges hiperrealistes però falses generades amb IA que poden servir per suplantar la identitat– per evitar que serveixin per enganyar o humiliar les víctimes. Aquesta regulació –que l’Executiu comunitari d’Ursula von der Leyen està provant d’aprimar– també obliga les companyies que comercialitzen eines generatives com ara ChatGPT, Gemini o Grok a ser més transparents.

Notícies relacionades

"Els nens i els joves tenen dret a estar segurs quan estan en línia. El ciberassetjament soscava aquest dret, fent-los sentir ferits, solos i humiliats. Cap nen s’hauria de sentir així", va indicar Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, en un comunicat.

Amb aquesta proposta, que també ampliarà els recursos i la formació sobre ciberassetjament per a les escoles, la Comissió prova de donar resposta a les inquietuds mostrades pels més de 6.000 nens i nenes a qui va consultar, així com fer front a un sentir general. I és que més de 9 de cada 10 europeus (un 93%) afirmen que és urgent que les autoritats públiques adoptin mesures per protegir els menors en el món digital, segons una enquesta de l’Eurobaròmetre del 2025.

Temes:

Intel Internet