Comptant els dies per tornar a Gaza

La reobertura del pas de Rafah, entre Egipte i Gaza, després de dos anys de tancament ha sigut la responsable de la glòria d’unes desenes d’afortunats. Afortunats i valents. "Els sionistes [amb referència a Israel] volen fer que la idea de tornar al nostre país sigui difícil i aterridora", denuncia la Hiba, des del Caire. La setmana passada les autoritats israelianes van permetre, amb quatre mesos de retard, el primer retorn de gazians a l’enclavament palestí. Una cinquantena van acudir a l’encreuament per entrar a Gaza, però tot just una dotzena, tres dones i nou infants, van aconseguir superar tots els punts de control fins a trepitjar terra palestina de nou. Les dones van denunciar que les van emmanillar, les van embenar els ulls i les van interrogar durant diverses hores. L’apocalipsi comença fins i tot abans de trepitjar la seva terra. A més, no els van deixar passar cap dels regals que portaven a l’equipatge i els van requisar.

Des de la setmana passada, el nombre de gazians que han tornat diàriament no ha arribat a 50. Dimecres, la meitat, unes 25 persones, van poder tornar després d’un llarg viatge de 20 hores. Les autoritats israelianes només permeten el retorn dels qui van abandonar la Franja durant la guerra. Pot ser que els nadons nascuts fora de l’enclavament al llarg d’aquests dos anys no hi puguin entrar, fet que pot posar en una situació molt difícil moltes famílies, que, d’alguna manera, patiran el veto de facto de tornar a la seva terra. Els qui van abandonar Gaza ho van fer abans de maig del 2024 pel pas de Rafah i es calcula que són prop de 100.000 persones, tot i que les dades no són clares. Ara, el Govern de Hamàs afirma que 80.000 d’ells volen tornar.

"Una trampa"

L’Ahmed no ho té clar. Rafah "és una trampa per als qui hi entren i volen facilitar la sortida de Gaza", explica aquest pare de família des d’un país europeu. El seu nom també ha sigut canviat per motius de seguretat. Les autoritats israelianes s’han compromès a deixar sortir una cinquantena de malalts i ferits, juntament amb dos acompanyants. En la primera setmana de reobertura de l’encreuament de Rafah, no han complert aquesta quota de 150 persones al dia.

En canvi, la situació per a la Hiba al Caire és diferent. "És molt, molt dur: estar en aquesta situació d’espera constant és horrible, perquè només esperes i comptes els dies" per tornar a Gaza, lamenta. "A Egipte, no puc matricular els fills en escoles perquè no ens ho permeten, així que els mestres de les escoles de la Cisjordània ocupada reutilitzen el programa usat durant la pandèmia perquè estudiïn en línia i, així, salvar el futur de la canalla de Gaza", constata. Fa poc més d’una setmana, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) va anunciar que, per primer cop en dos anys i mig, havien pogut lliurar material escolar, inclosos llapis, quaderns d’exercicis i cubs de fusta per jugar. Fins aleshores, les autoritats israelianes en bloquejaven l’accés.

Llimbs a Egipte

Una gran part de la població gaziana que es troba fora de l’enclavament és a Egipte, com la Hiba o la Yara. Aquesta última respon sovint als missatges, però les setmanes recents la seva vida ha patit un sotrac o, més aviat, n’ha patit alguns. "La mare ha estat molt malalta. Ha estat a cures intensives i després n’ha sortit", explica amb veu esgotada en un missatge d’àudio a aquest diari. "Després, com que l’oncle que vivia amb la mare ha mort, han sigut moltes coses dolentes acumulades l’una sobre l’altra", afegeix.

Notícies relacionades

Un opositor veneçolà, empresonat després de posar-lo en llibertat

Cuba, sense combustible per als avions

Els que van poder sortir de Gaza el primer mig any de guerra ho van aconseguir perquè tenien una segona nacionalitat o, simplement, abonant grans sumes de diners a una tèrbola cadena d’intermediaris. Cada persona havia de pagar entre 5.000 i 10.000 dòlars per entrar en la llista de privilegiats amb permís de sortida. Nombroses famílies a Gaza es van endeutar. A més, el Caire va arribar a comptabilitzar més de 10.000 ferits, malalts i els seus acompanyants que van travessar la frontera abans del tancament el maig del 2024.

A més, els funcionaris egipcis han denunciat que les autoritats israelianes van retornar 38 persones que van arribar al costat palestí de l’encreuament. Totes havien superat els procediments inicials. Els ritmes actuals d’entrada i sortida de la Franja imposats per Israel podrien allargar diversos anys tot el flux de persones. Les autoritats sanitàries gazianes assenyalen que uns 22.000 pacients continuen esperant permís per sortir de Gaza i rebre tractament a centres mèdics estrangers. Es trigaria gairebé tres anys a deixar-los sortir a tots i dues dècades perquè tornessin les 80.000 persones que volen tornar.