Una detenció al mes

"Aquestes operacions són ineficaces, costoses i estan aixecant més controvèrsia social i elevant la fricció i confrontacions en un sistema que hauria d’existir, però que no ha sigut tan eficaç ni transparent", explica a EL PERIÓDICO Ariel Ruiz, investigador principal del Migration Policy Institute. La crítica se centra en la relació entre recursos, costos i resultats. A més, una part dels arrestos no implica una expulsió immediata.

L’origen d’aquest gir té dos factors. El primer és la caiguda dels encreuaments irregulars a la frontera sud amb Mèxic: "El nombre d’entrades irregulars als EUA s’ha reduït als nivells més baixos des del 1970", recorda Ruiz. La tendència, explica, s’havia iniciat abans de la tornada de Trump, amb un descens ja visible en els últims mesos de Joe Biden, i es va consolidar amb mesures més restrictives, especialment en matèria d’asil. A aquest quadre es va sumar l’enduriment antimigratori a l’inici del mandat de Trump i un control més gran realitzat per les forces de l’ordre mexicanes, una exigència del republicà. En conseqüència, segons Ruiz, "menys trobades a la frontera, més capacitat per poder portar a terme aquestes operacions a l’interior".

La palanca pressupostària

El segon factor és la injecció de 75.000 milions de dòlars per augmentar la capacitat de portar a terme operacions de control migratori als EUA. Això és part de l’èxit legislatiu de Trump, que va aconseguir que el Congrés aprovés una llei òmnibus que consistia a redirigir els recursos públics a les prioritats de la ideologia trumpista. La majoria d’aquests 75.000 milions addicionals s’han destinat a l’ICE, però també inclou la Patrulla Fronterera. I, de tota manera, les dues agències actuen de la mà en operacions conjuntes arreu del país.

Notícies relacionades

Rodríguez anuncia una amnistia general per als dissidents

Nous documents del cas Epstein apunten a Musk, Gates i Trump

Entre les dues, el desplegament a Minneapolis és notable: per cada policia de la ciutat hi ha tres agents migratoris desplegats, una proporció que, segons l’anàlisi de Ruiz, és inaudita. A més, lluny d’augmentar la sensació de seguretat, ha despertat l’alarma ciutadana ja que molts d’aquests agents no porten distintius visibles en els uniformes i vehicles.

No només hi ha més agents, sinó que la manera d’actuar ha canviat. Les tàctiques tradicionals de l’ICE estaven més centrades en intel·ligència prèvia i detencions focalitzades. No obstant, l’entrada de la Patrulla Fronterera ha vingut acompanyada d’un ús de la força més freqüent en les detencions. "És per això que se li va atorgar el lideratge al comandant Bovino sota el president Trump, que ara li l’està traient", assenyala Ariel Ruiz. I és que, com a resposta a les crítiques rebudes a causa de l’excessiu ús de força, s’ha informat de la seva reubicació.