L’Argentina es converteix en el refugi de lleials a Putin a l’Amèrica del Sud

El que no surt publicitat en els missatges comercials són les reunions que el local acollia fins fa uns dos anys, trobades que van generar inquietud entre els russos que havien sortit del seu país fugint del bel·licisme i la militarització imperant. I és que amb periodicitat setmanal, grups de compatriotes s’hi congregaven per escoltar les intervencions de veterans de guerra, incloent-hi antics membres del grup Wagner, milícia mercenària russa fundada pel difunt Ievgueni Prigojin i acusada de greus crims contra la humanitat en totes les guerres en què ha participat, ja sigui a Ucraïna, Síria o el Sahel africà.

Al reservat

"Sí, sí; els dissabtes a la tarda venien grups de russos, alguns parlaven pel micròfon", rememora Juan, un dels cantiners que no diu el seu veritable nom. Incapaç d’entendre el que es debatia, només pot mostrar el racó on tenien lloc les trobades, un reservat al qual s’accedeix pujant unes escales, i certificar que aquestes reunions no es fan des de ja fa més de dos anys. Una data que coincideix amb la mort, en estranyes circumstàncies, del capitost Prigojin, caigut en desgràcia després d’aixecar-se contra de Moscou.

Això no vol dir que els mercenaris del conflicte d’Ucraïna, juntament amb les seves maneres de fer, hagin abandonat l’Argentina, país on van trobar ocupació després de la Segona Guerra Mundial alguns dels criminals de guerra nazis més prestigiosos, com Joseph Mengele o Adolf Eichman. Dmitri, ciutadà rus membre de la comunitat LGTBI, fortament represaliada per les autoritats i altres russos exiliats per raons polítiques ha observat com en canals de Telegram de compatriotes, mercenaris de Wagner s’han sentit prou segurs i confiats com per proclamar que en són membres. L’agost del 2023, l’usuari @smallmongol va fer un post al canal udalenkaargentina (en català, treballadors remots a l’Argentina) de la imatge d’un presumpte milicià de Wagner que es cobria el cap amb una caputxa i es tapava la cara amb una ensenya del sanguinari grup, acompanyant l’entrada en aquesta xarxa social amb un comentari en rus: "Mireu qui ha arribat a l’Argentina". Posteriorment, la publicació d’investigació El Archivo va identificar el lloc on es va fer la foto: una plaça al municipi de La Matanza, a la província de Buenos Aires.

En canals russos de les xarxes socials, s’observa com en alguns anuncis en rus, aquestes companyies plantegen fins i tot prescindir de la policia argentina en el moment que sorgeixin el que anomenen de manera eufemística "situacions no estàndard", i resoldre problemes de seguretat amb "els nostres homes durs", "especialistes amb preparació militar i esportiva".

Perfil violent

Notícies relacionades

Detinguts dos activistes catalans a Turquia després de participar en una manifestació a favor del poble kurd

Una detenció per agent al mes: l’eficiència qüestionada de l’ofensiva migratòria de Trump a Minneapolis

Arribats a aquest punt, no estranya que ja s’hagin registrat incidents provocats per homes amb passaport rus i perfil violent, que han obligat la policia a practicar detencions. Al juny, Dmitri Maltsev i Aslan Bzikov, dos ciutadans russos d’origen txetxè residents a prop de Buenos Aires, van ser arrestats al barri de Belgrano sota la sospita d’estar preparant el segrest d’una comercianta ucraïnesa.

A més de milicians i paramilitars, els agents russos d’influència i propaganda gaudeixen d’una falta d’escrutini sobre les seves accions impensable a Europa gràcies a la percepció de llunyania de la guerra d’Ucraïna. Al juny, la presidència argentina va anunciar la detecció d’un grup de residents russos que feien "tasques en favor dels interessos geopolítics de Rússia" i que estarien coordinats per Lev Konstantinòvitx Andreaixvili i la seva dona, Irina Iakovenko. Reclutarien ciutadans argentins per portar a terme "campanyes d’influència". La parella va marxar a Rússia després d’esclatar l’escàndol, si bé les últimes notícies diuen que han tornat a Buenos Aires.