La UE i l’Índia ultimen un gran acord comercial

El primer viatge internacional d’Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea a l’iniciar el seu segon mandat el febrer passat va ser a Nova Delhi. Von der Leyen va deixar clar amb aquella visita, en la qual va estar acompanyada per gairebé tots els seus comissaris, que les relacions amb l’Índia eren prioritàries per a la UE. També es va comprometre a concloure les negociacions d’un acord comercial, que s’allarguen des del 2007, abans que acabés l’any.

Von der Leyen va errar en la data, tot i que només per uns dies. "El contingut és més important que la velocitat", assegurava fa uns mesos una alta font comunitària. L’alemanya s’ha desplaçat a Nova Delhi amb el president del Consell Europeu, António Costa, per a una cimera entre l’Índia i la UE que inclourà previsiblement un acord comercial sobre la taula. Serà el més gran de la història i crearà la zona d’intercanvi comercial més gran del món, superant el tractat amb els països del Mercosur que els dos líders van firmar fa unes setmanes.

Com "la mare de tots els acords", l’ha descrit el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, en una entrevista amb Euronews. La UE és el principal soci comercial de l’Índia. Per al bloc, l’Índia és el novè país amb el qual més comercia. L’objectiu del pacte és portar aquesta relació a una nova dimensió.

Els sectors més sensibles

Notícies relacionades

Els països del mar del Nord busquen l’autonomia energètica

Trump suavitza el missatge i envia a Minneapolis el seu ‘tsar’ de fronteres

La negociació s’ha centrat a reduir les barreres aranzelàries en sectors com les begudes espirituoses o l’automòbil, que seria un dels grans beneficiats, com va passar amb el tractat del Mercosur. Mentre que per a l’Índia, el sector més sensible és l’agrícola. Les parts busquen a més reduir barreres no aranzelàries, per exemple, en l’accés als mercats de contractació pública.

En un món cada vegada més fragmentat i on sembla regnar la llei del més fort, la UE continua apostant pel multilateralisme. "Un món multipolar necessita solucions multilaterals i treball amb socis", ho va resumir una alta font europea. Les tensions amb els EUA han propiciat l’acostament.