En clau europea
La UE i el desordre mundial
Els Vint-i-set titubegen, debatent-se entre afirmar la seva independència davant la submissió dels EUA o mirar de contemporitzar amb Trump per recompondre les relacions amb el seu principal aliat.
L’ordre mundial occidental posterior a la Segona Guerra Mundial –teòricament basat en regles, però que les grans potències se salten quan volen– ha deixat d’existir, com han reconegut aquests dies diferents líders europeus i el primer ministre canadenc, Mark Carney. Davant el nou desordre mundial, la Unió Europea (UE) titubeja, debatent-se entre afirmar la seva independència per la creixent submissió als EUA o mirar de contemporitzar amb el president nord-americà, Donald Trump, per recompondre les relacions amb el seu principal aliat militar i soci econòmic, per temor de perdre el paraigua de seguretat dels EUA a l’OTAN i que Washington es desentengui de la guerra a Ucraïna.
Malgrat les amenaces i la crisi no tancada sobre Groenlàndia, en la cimera europea de dijous passat hi va haver escàs suport per demanar a la Comissió Europea que tingués preparada l’activació de l’instrument anticoerció per si tornaven a produir-se noves coaccions, com demanava França. Al final, es va optar per contemporitzar, demanant relacions cordials i respectuoses entre aliats i recordant que la UE té eines per replicar.
Com que Trump ha acabat retirant l’amenaça immediata de nous aranzels a partir de l’1 de febrer per Groenlàndia, els Vint-i-set van evitar haver de mullar-se i van quedar una mica relegades les crides a "construir una independència europea" davant els EUA de feia un parell de dies d’Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. "Fermesa sense escalada", va ser la consigna de Von der Leyen en la cimera.
L’objectiu de la UE "continua sent l’estabilització efectiva de les relacions comercials amb els EUA", va assenyalar al concloure la reunió el president del Consell Europeu, António Costa. Per això, va demanar al Parlament Europeu que ratifiqui l’asimètric i humiliant acord comercial subscrit amb els EUA el juliol de l’any passat, que els eurodiputats havien ajornat davant les amenaces de Trump.
La tensió sobre Groenlàndia es va rebaixar en l’últim minut, però el canvi d’estratègia de Trump va ser com a conseqüència de la reacció molt negativa dels mercats financers a les seves amenaces de recórrer a l’ús de la força i d’imposar més aranzels. La qüestió dista d’estar resolta amb la prevista revisió del Tractat de Defensa entre els EUA i Dinamarca, a causa de les exigències de Trump de la cessió permanent del terreny de les instal·lacions militars nord-americanes i del dret a veto a inversors estrangers a Groenlàndia.
La política d’amenaces, atacs, coercions i instrumentalització dels aranzels de Trump, fins i tot contra els seus propis aliats, ha assestat un cop a l’ordre internacional liberal, del qual els EUA, com a potència hegemònica, se suposava que era el màxim garant.
Debilitar les Nacions Unides
La creació per Trump de la denominada Junta de la Pau és a més un indissimulat intent de debilitar les Nacions Unides, cosa que crea un altre xoc polític amb la UE, que defensa l’ONU com el fòrum prioritari de coordinació internacional i resolució de conflictes. Hongria i Bulgària ja s’han sumat a la Junta de Pau de Trump, tot i que la UE estima que planteja seriosos dubtes sobre la seva compatibilitat amb la Carta de les Nacions Unides, va indicar Costa.
L’expansió econòmica de la Xina i altres potències emergents del denominat Sud Global ha anat debilitant també durant l’última dècada l’antiga hegemonia econòmica occidental. La Xina i les altres potències emergents reclamen unes relacions internacionals més equilibrades i equitatives, conformes amb la realitat d’un món multipolar i sense diktats occidentals. La UE ho hauria de tenir en compte. El Canadà no ha dubtat a desmarcar-se de la política de confrontació nord-americana amb Pequín i acaba de firmar amb la Xina un acord comercial.
Notícies relacionadesEls líders europeus semblen tenir poca confiança en la capacitat de la UE de volar sola sense la tutela nord-americana. Malgrat el feble creixement actual i el seu acumulat retard tecnològic davant els EUA i la Xina, la UE continua sent una potència econòmica i comercial de primer ordre i, si volgués, podria mobilitzar els recursos adequats per dinamitzar la seva indústria i recuperar el retard tecnològic. La UE disposa també d’una formidable capacitat militar defensiva.
El principal dèficit militar europeu no és la falta d’armaments cars que poden destruir drons barats, sinó l’escassa capacitat dels seus exèrcits nacionals per actuar de manera efectiva i coordinada com un veritable exèrcit europeu.
