Trump arma la seva ofensiva contra les eleccions legislatives de novembre

Aquest escenari, que tornaria al país un govern dividit però també la idea que s’ha estat esvaint l’últim any que existeixen controls i equilibris efectius, és el que veuen experts com ara l’historiador Kevin Kruse, que creuen que "les legislatives presentaran un sever correctiu per al president. Les seves accions són impopulars a tots els fronts i, com hem vist en el petit avenç que van oferir eleccions el 2025, els votants semblen llestos per castigar-lo recolzant els demòcrates".

"Si els demòcrates poden recuperar el control de la Cambra Baixa, el Senat o tots dos per fi podríem veure alguns esforços reals per controlar la seva bogeria i exigir una veritable rendició de comptes", diu el professor de Princeton en un correu electrònic.

La por de l’impeachment

Aquesta potencial victòria dels demòcrates, que principalment i de moment estan organitzant la seva estratègia al voltant del desencant majoritari amb la direcció de l’economia (Trump només té el 40% d’aprovació en aquest terreny), és precisament el que tem el mandatari. I el republicà és conscient que no només es frenaria la seva agenda, sinó que el seu Govern podria ser sotmès a investigacions i, ell mateix, a un tercer impeachment.

És el que va dir el 6 de gener, en el cinquè aniversari de l’assalt al Capitoli, en una reunió de republicans. I és el fantasma que des de l’estiu passat els operatius republicans han posat en la seva estratègia per mirar d’intentar motivar els votants.

Les paraules de Trump sobre saltar-se les eleccions, última iteració d’una idea que repeteix sovint, provoquen esgarrifances, per més que la secretària de premsa, Karoline Leavitt, justifica que les diu "de broma". I és que no són acudits els passos que Trump ja està fent. "En tots els àmbits del poder executiu està tractant de fer coses que pot ser que no tingui autoritat per fer o que sens dubte mai s’han intentat", ha dit Trey Grayson, que va ser secretari d’Estat a Kentucky.

Buscant influir els comicis, per exemple, Trump ja ha impulsat idees com la de redissenyar districtes per afavorir els resultats per als republicans, una lluita en la qual els demòcrates han donat resposta, en la qual s’han involucrat els tribunals i en què el Suprem pot prendre decisions transcendentals abans de novembre. Trump, a més, ha ressuscitat campanyes que ja va posar en marxa durant la seva primera presidència i després de la derrota el 2020 davant Joe Biden, com l’atac al vot per correu o a les màquines de vot.

Les seves accions problemàtiques van més enllà. Ha omplert el seu govern de negacionistes electorals, aliats de la "gran mentida" del frau el 2020 que va agitar l’assalt al Capitoli. Tot i que l’organització i execució d’eleccions recau en els estats, aquests alts càrrecs en departaments i agències com Justícia, Seguretat Nacional o l’FBI tenen poder per afectar o almenys dificultar la funció estatal. El seu Govern, a més, ha reduït dràsticament el paper de l’Agència de Ciberseguretat i Infraestructura en la protecció d’eleccions.

Tensions creixents

Una de les preocupacions més grans que s’estén és que Trump intenti el desplegament de tropes, ja sigui de militars en actiu o, com ja va fer en ciutats governades pels demòcrates durant el seu primer mandat, de membres de la Guàrdia Nacional posats sota la seva autoritat. Tot i que la llei federal prohibeix aquest desplegament militar en centres de vots o la intimidació de votants, la invocació de la Llei d’Insurrecció amb què ha amenaçat aquesta setmana davant les tensions creixents a Minneapolis precisament per les accions d’agents federals obre escenaris de terror.

Notícies relacionades

Dos dies de gener que van canviar l’Iran

El Brasil i l’Argentina són els grans guanyadors

Rachel Bitecofer, politòloga i analista i estratega demòcrata, que el 2024 va escriure el llibre Hit ‘Em Where it Hurts, creu que "les legislatives seran electoralment molt fortes per als demòcrates, igual que el 2018 ja van ser un rebuig de Trump". De fet, segons explica, estima que "el rebuig d’aquest any possiblement sigui fins i tot més intens ateses les purgues institucionals, la consolidació autoritària i la violència estatal que s’està veient".

Aquesta expectativa és, tanmateix, segons Bitecofer, "perillosa en si mateixa". "Els líders autoritaris que s’enfronten al rebuig a les urnes, típicament, no es moderen; escalen", reflexiona.