Soldats nord-americans i danesos simularan una guerra a l’àrtic

L’OTAN té planificat que marines nord-americans i soldats d’elit danesos s’encreuin en ple territori àrtic. Però amb una mica de sort no serà en guerra, sinó en unes maniobres militars. L’OTAN prepara les maniobres Cold Response 2026 per a la defensa del seu flanc més septentrional, precisament quan la zona és l’objecte d’una crispació que situa al punt de la ruptura l’Aliança Atlàntica.

Els preparatius s’efectuen en el moment de màxima tensió entre Washington i Copenhaguen per les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, de controlar de grat o per força el territori danès de Groenlàndia.

Cada dos anys

L’exercici consisteix, bàsicament, en un desembarcament amfibi i en simulacions de xocs armats territori gelat endins. Tota una metàfora del pitjor dels temors que Trump ha instal·lat en l’àrtic i en el pensament dels seus aliats. Les maniobres, però, no es desenvoluparan a Groenlàndia, sinó al nord de Noruega. De moment està prevista la presència de tropes daneses en l’exercici, si bé un augment de la tensió podria fer insostenible la seva participació, segons l’opinió de fonts militars.

Noruega, membre fundador de l’OTAN, és el tradicional amfitrió de Cold Response, que es desenvolupa cada dos anys. El seu exèrcit ha confirmat la preparació de les maniobres en aquesta edició. Aquest any, segons el calendari oficial de l’OTAN i el de l’Exèrcit noruec, ocuparan 17 dies entre el 2 i el 19 de març vinents.

Per definició, dins del cercle polar àrtic hi ha tot territori del nord que, el mes més calorós, no superi els 10 graus de temperatura mitjana. És possible que no hi hagi al planeta un entorn més inhòspit per fer la guerra que l’àrtic a l’hivern. I aquest és l’escenari d’una de les maniobres militars més dures de l’OTAN.

L’Aliança encara no ha difós xifres tancades, si bé s’espera la participació entre 20.000 i 25.000 soldats d’"entre 10 i 15 països aliats", segons el Ministeri de Defensa noruec. Entre aquests països hi ha Suècia, Finlàndia, Dinamarca, el Canadà, França, Alemanya, els Països Baixos i Itàlia.

Els exercicis Cold Response atrauen, per l’extrema duresa, les forces d’elit de l’Aliança. Tret d’un canvi d’última hora, també hi ha prevista presència espanyola: tropes de muntanya i boines verdes del Comandament d’Operacions Especials, que ja té tradició d’ensinistrament a la neu amb unitats escandinaves i va participar en les edicions del 2022 i 2024.

L’OTAN qualifica als exercicis d’"operacions d’alta intensitat i multidomini en el clima àrtic". La definició es fa en ple convenciment dels analistes geopolítics que una hipotètica guerra amb Rússia tindria en tot cas el pol Nord com a escenari.

Aliats enfrontats

Notícies relacionades

Teheran portarà a terme judicis i execucions ràpids dels detinguts

Groenlàndia i Dinamarca mantenen els "desacords" amb els EUA

El Ministeri de Defensa noruec difon que les maniobres "demostren la unitat de l’OTAN, la força de la defensa total noruega i la capacitat de l’Aliança per dissuadir les amenaces a Noruega i el Gran Nord", però de moment no difon en les seves notes sobre l’exercici quins països concrets hi prendran part. Si l’OTAN continua sent o no capaç de concitar en unes mateixes maniobres dos aliats tan enfrontats com Dinamarca i els Estats Units es mantindrà com a incògnita segons com evolucioni el torcebraç diplomàtic entre els dos Estats.

Els primers països que tradicionalment confirmen l’assistència són els EUA i el Regne Unit. Algunes forces britàniques ja estan sobre el terreny. Per Cap d’Any, van arribar a Noruega 1.500 soldats dels Royal Marines per començar el seu propi ensinistrament amb les forces d’aquest país. Només faltaven uns dies perquè el Regne Unit expressés, amb uns altres cinc països europeus –Espanya inclosa– el suport a Dinamarca enfront de les amenaces nord-americanes.