Trump sospesa atacar l’Iran en suport a les protestes contra el règim

Les multitudinàries protestes van començar el 28 de desembre per la depreciació del rial iranià i la crisi econòmica que asfixia el país, sotmès a un greu règim de sancions occidentals des de fa anys. Però amb el pas dels dies no només s’han estès a gairebé totes les províncies de la República Islàmica, sinó que han adoptat un caire més polític, amb bastantes crides a la caiguda del règim. La repressió –acompanyada de l’apagada d’internet i la telefonia en bona part del país– és ferotge. Almenys 530 manifestants haurien sigut assassinats, segons les organitzacions de drets humans, tot i que altres fonts situen aquesta xifra per sobre del miler.

«Una massacre»

Les últimes xifres de detinguts aportades per aquestes mateixes fonts superen els 10.000. «S’està produint una massacre a l’Iran. El món ha d’actuar de seguida per prevenir la pèrdua de vides addicionals», va dir ahir el Center for Human Rights a l’Iran, amb seu a Nova York. Les diverses opcions presentades a Trump inclouen des d’atacs militars fins a maniobres dissuasives, passant per accions pròpies de la guerra híbrida. Entre les primeres, es preveu una campanya de bombardejos aeris contra instal·lacions militars, segons The Wall Street Journal, presumiblement vinculades als cossos de la seguretat iraniana al capdavant de la repressió. Entre les segones, més graduals, el desplegament d’un grup naval –encapçalat per un portaavions– a la regió, d’acord amb Axios. Altres escenaris estudiats també preveuen l’ús de ciberatacs i de campanyes d’influència sobre el règim i la població.

Aquests mateixos mitjans assenyalen que l’aparell de seguretat nord-americana és conscient dels riscos que implicaria una intervenció. Preocupa la possibilitat que Teheran respongui atacant bases militars i interessos dels EUA a la regió. Però també que un atac des de l’exterior galvanitzi el suport al règim en lloc d’aprofundir-ne l’aïllament. Els EUA ja van bombardejar l’Iran l’estiu passat, quan van atacar-los les instal·lacions nuclears després que Israel obrís el pas embrancant-se en una guerra de 12 dies amb el país persa.

Les autoritats iranianes mantenen el pols dialèctic. «Serem molt clars: en cas d’un atac contra l’Iran, tant els territoris ocupats [Israel] com totes les bases i vaixells dels EUA passaran a ser objectiu legítim», va dir el president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf. Fa dies que Teheran acusa «agents estrangers» d’estar al darrere de les protestes, una acusació habitual en les revoltes populars que han sacsejat el règim dels aiatol·làs des del triomf de la Revolució Islàmica el 1979. El seu líder suprem, Ali Khamenei, va acusar divendres el president Trump de tenir «sang a les mans».

Notícies relacionades

Cuba acusa els EUA de tallar el subministrament de petroli a l’illa

La moral o la llei

En qualsevol cas, la mà dura de les autoritats no fa l’efecte que vulgui frenar. El fiscal general de l’Estat va afirmar dissabte que els detinguts en les protestes seran acusats de ser «enemics de Déu», una acusació que es castiga amb la pena de mort. «Els processos s’han de conduir sense indulgència, compassió ni clemència», va dir Mohammad Movahedi.

Però tampoc cessa la guerra psicològica des de Washington. «Si comencen a matar gent com van fer en el passat, ens hi involucrarem», va assenyalar Trump divendres. «Això no vol dir que hi hàgim d’enviar tropes, però sí que els castigarem molt fort allà on fa mal». Aquest dissabte, després de la trucada que el secretari d’Estat, Marco Rubio, va fer a Netanyahu per abordar els pròxims passos a l’Iran, un dels aliats de Trump al Senat, va suggerir que Washington està a punt per involucrar-s’hi. «Al poble iranià: el vostre malson tan llarg s’acabarà ben aviat», va escriure a les xarxes socials el senador Lindsey Graham.