Veneçuela i Groenlàndia evidencien la fractura de la ultradreta

La incursió militar dels Estats Units a Veneçuela i l’amenaça de Donald Trump de replicar el seu intervencionisme a Groenlàndia estan posant en evidència la fractura que divideix l’extrema dreta global.

L’expert en autoritarismes Franco Delle Donne, autor del llibre Epidemia Ultra, els classifica en tres grups. El primer és el dels protrumpistes més extrems, que han celebrat l’acció de Washington contra el règim bolivarià. Allà es troben el president argentí, Javier Milei; el president electe xilè, José Antonio Kast, o el moviment encapçalat per l’expresident brasiler Jair Bolsonaro, tots ells aliats fidels del trumpisme.

"Comparteixen la demonització del chavisme com a element d’un discurs que els permet mobilitzar pors", analitza el doctor en Comunicació. En aquest primer grup també està Vox, que va escenificar públicament la seva "joia" amb la captura de Maduro, a qui ha vinculat amb el Govern de Pedro Sánchez.

Recels

Notícies relacionades

L’Iran endureix la repressió contra la població

"No estic enfadada amb tu"

En canvi, la doctrina intervencionista de Trump desperta importants recels en d’altres. Cap líder ultra ha sigut més explícit que la francesa Marine Le Pen, de Reagrupament Nacional. "La sobirania dels Estats mai és negociable, qualsevol que sigui la seva mida, qualsevol que sigui el seu poder, qualsevol que sigui el seu continent. És inviolable i sagrada. Renunciar avui a aquest principi per Veneçuela, per qualsevol Estat, equivaldria a acceptar demà el nostre propi servei", va denunciar. En aquest grup també està part d’Alternativa per Alemanya (AfD).

Al mig es troben pesos pesants de l’extrema dreta europea que miren d’equilibrar la seva aliança amb Trump amb certa crítica. És el cas de la presidenta d’Itàlia, Giorgia Meloni, del britànic Nigel Farage o del president d’Hongria, Viktor Orbán.