La Coalició de Voluntaris prepara una "força internacional" per a Ucraïna

Era la primera vegada en gairebé un any que la Coalició de Voluntaris es reunia "presencialment al complet" a París amb l’objectiu de concretar les garanties de seguretat d’Ucraïna i de demostrar la "convergència" dels aliats. Liderant la taula de negociacions al Palau de l’Elisi, es trobava el president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, que sempre han mostrat tenir una gran complicitat. Al seu voltant, 27 caps d’Estat; entre ells, el canceller alemany, Friedrich Merz; el canadenc, Mark Carney o el president d’Espanya, Pedro Sánchez. Tots, membres de la Coalició de Voluntaris, disposats a arribar a un acord amb garanties per arribar a la pau a Ucraïna.

La foto apuntava que aquesta trobada podia ser decisiva en la concreció sobre les "modalitats d’un futur alto el foc" entre Rússia i Ucraïna, les conseqüències en cas de violació d’aquest acord de pau, el compromís de recolzar Kíiv, les condicions per "desplegar una força multinacional" per "tranquil·litzar Ucraïna" i l’acord per a una cooperació en defensa.

Els EUA, presents a París

Finalment, els aliats van aconseguir acordar un sistema de garanties políticament i jurídicament vinculants en cas d’un futur atac armat per part de Rússia. "Aquests compromisos podrien incloure l’ús de capacitats militars, intel·ligència i suport logístic, i l’adopció de sancions addicionals", es podia llegir en un esborrany a què va tenir accés l’agència AFP.

En la roda de premsa posterior, Macron va trencar el silenci declarant que "aquesta reunió marca un avanç significatiu cap a una pau sòlida i duradora", i va anunciar els preparatius per a la creació d’una "força multinacional en l’aire, mar i terra" que se situarà "lluny de la línia de contacte" i que oferirà "una forma de tranquil·litat" a Ucraïna després de l’alto el foc supervisat pels Estats Units. A més de la creació d’una "cèl·lula de coordinació" entre la Coalició de Voluntaris.

Zelenski va celebrar la concreció de les garanties de seguretat. "És important que la coalició compti ara amb documents substancials, i no només paraules", va declarar en la roda de premsa, elogiant la determinació dels seus aliats per una seguretat real. Aquesta cimera tenia una cosa especial, i és que per primera vegada, els Estats Units van ser presents juntament amb la resta d’aliats al complet. El Govern de Donald Trump sempre ha mostrat una postura distant sobre aquesta coalició, rebutjant ser membre de ple dret.

Tot i que a la reunió hi havia d’acudir al principi el secretari d’Estat, Marco Rubio, que va haver de suspendre el seu viatge a la capital francesa per l’operació nord-americana a Veneçuela, finalment a la taula de diàleg es van asseure els seus enviats especials, Steve Witkoff i Jared Kushner.

Enviament de tropes a Ucraïna

El desplegament de tropes internacionals a Ucraïna és un dels principals esculls per a la Coalició de Voluntaris. Alguns membres es mostren reticents amb la idea, com és el cas d’Itàlia. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va deixar clar de nou que no enviarà tropes terrestres com a part de les garanties de seguretat per a Kíiv una vegada aconseguit l’alto el foc amb Rússia.

"Meloni va reiterar certs punts clau de la postura del Govern italià sobre la qüestió de les garanties, en particular l’exclusió del desplegament de tropes terrestres italianes", va declarar la seva oficina després de la reunió a París.

França, el Regne Unit i Turquia van fer un pas cap endavant reconeixent que defensaran la proposta de desplegar una força de pau, segons va informar ahir Radio Free Europe-Radio Liberty. França i el Regne Unit són els països que, de moment, aportarien la majoria de les tropes, mentre que Turquia s’encarregaria de la seguretat marítima al mar Negre.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

En el cas d’Espanya, Sánchez va manifestar des de París la seva disposició a intervenir en una eventual missió de pau a Ucraïna, sempre que s’arribi a un acord d’alto el foc i es dissenyi un marc de garanties de seguretat al país. "Per primera vegada, des de fa quatre anys que es va iniciar la invasió de Putin a Ucraïna, comencen a cobrar forma un marc de seguretat que pot permetre, eventualment, que acabi la guerra i s’aconsegueixi una pau justa i duradora a Ucraïna, que és el que hem estat defensant els europeus des del principi d’aquesta agressió per part de Putin", va assegurar des de París.

Sánchez es reunirà la setmana vinent amb els grups parlamentaris al Congrés per analitzar el possible enviament de tropes militars espanyoles, que estaria condicionat al final de la guerra i a la instauració de la pau. "La setmana vinent contactaré amb la majoria de grups de la Cambra per plantejar-los com ens hi hauríem de sumar des d’Espanya".