Trump amenaça Delcy de pagar "un preu més alt que Maduro"

El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela va ordenar dissabte a la nit que assumís les tasques d’un Govern fracturat després de la captura de Maduro. Un nomenament que els militars veneçolans van recolzar. El títol de presidenta "encarregada" revesteix una extrema ironia. El gener del 2019, el diputat opositor Juan Guaidó s’havia autoproclamat "encarregat" de conduir les destinacions del país amb l’entusiasta aval de Trump. Maduro, menyspreat, va trencar relacions amb Washington. El magnat republicà va decidir ser expeditiu ara i no casualment va batejar com a Resolució Absoluta l’operació que va extreure el mandatari veneçolà del seu búnquer per portar-lo a Nova York. Trump ja no vol un Guaidó o el seu símil, i, per això, abans que el TSJ formalitzés el càrrec de Rodríguez, el multimilionari ja l’havia designat com a "encarregada", amb l’aclariment que seran els EUA els "encarregats" d’administrar la transició política.

Nou període legislatiu

La màxima instància judicial, que sempre va funcionar com un apèndix del Palau de Miraflores, "va ordenar" a Delcy Rodríguez que "assumeixi i exerceixi" el poder amb "les atribucions, deures i facultats inherents al càrrec" i als efectes de "garantir la continuïtat administrativa i la defensa integral de la nació".

El Consell de Defensa de la Nació, l’alt comandament militar i el Parlament, van ser notificats "immediatament" d’aquesta decisió. Es desconeix quan serà la cerimònia de jurament.

Avui està prevista l’obertura d’un nou període legislatiu (2026-2031). El país ja és un altre, i l’Assemblea Nacional (AN), presidida per Jorge Rodríguez, germà de la "presidenta encarregada", haurà de dir alguna cosa en aquest sentit. Mentrestant, Caracas s’alimenta de rumors i conjectures.

Els analistes miren de desxifrar la contradicció entre la manera com Trump va nomenar Rodríguez i el seu primer missatge al capdavant de l’Estat de la fins ara mà dreta de Maduro, en el qual va remarcar la legitimitat del líder, va assegurar que els veneçolans mai seran "esclaus" perquè "defensaran els recursos" naturals, però, alhora, tot i que de manera més velada, va reivindicar el camí de la negociació bilateral. No falten els suspicaços que desglossen el seu discurs en dues parts: un missatge a l’interior del madurisme i un altre cap enfora.

Ministres d’Interior i Defensa

Notícies relacionades

Maduro comença a Nova York un llarg periple judicial

Cuba, Mèxic i Colòmbia: el fantasma de l’efecte dòmino recorre Llatinoamèrica després de la captura de Maduro

La imatge de la seva primera al·locució és una altra font d’interrogants. Rodríguez va parlar flanquejada per Diosdado Cabello i Vladimir Padrino López, els ministres d’Interior i Defensa que, amb Maduro com a vèrtex, conformaven el triangle de poder fins al 3 de gener. Sobre Cabello, qui maneja els serveis d’intel·ligència i la policia, pesa una ordre de captura de la justícia nord-americana. Washington ha posat un preu de 25 milions de dòlars pel seu cap. Padrino López és un altre dels integrants del madurisme sancionat per Washington i maneja el sector clau de les Forces Armades. Rodríguez no es va asseure al costat de Cabello i Padrino López com una mera formalitat. Va activar el Consell de Defensa de la Nació i va enviar al TSJ el decret d’estat de commoció exterior que faculta els militars a fer-se càrrec de la infraestructura i la indústria petrolera. ¿Què passarà amb ells si es pren al peu de la lletra la decisió de Trump de "governar" Veneçuela fins que es faci una "transició ordenada" que preservi els interessos econòmics de Washington?

El multimilionari no va aclarir si les forces nord-americanes s’establiran a Veneçuela, però sí que va suggerir de manera clara que exerciran un paper tutelar per garantir els objectius de Washington. Sobre la base d’aquesta premissa sorgeix l’interrogant de com gestionarà Rodríguez el seu pas pel Palau de Miraflores. El futur immediat de Veneçuela està supeditat en un punt a la manera com es resoldran les tensions entre les línies que conformaven el dissolt triangle de poder i les accions que pogués portar a terme Washington. Els EUA han deixat en l’aire la possibilitat d’una "segona onada" d’atacs, a més de controlar ports i aeroports.