Marco Rubio avala el nomenament de Delcy Rodríguez com a presidenta encarregada: «Esperem veure més compliment i cooperació que abans»

La màxima instància judicial, que sempre va funcionar com un apèndix del Palacio de Miraflores, «va ordenar» a Rodríguez que «assumeixi i exerceixi» el poder amb «les atribucions, deures i facultats inherents al càrrec» i als efectes de «garantir la continuïtat administrativa i la defensa integral de la nació». El Consell de Defensa de la Nació, l’alt comandament militar i el Parlament, van ser notificats «immediatament» d’aquesta decisió. Es desconeix quan tindrà lloc la cerimònia de jurament.

Aquest dilluns 5 de gener, està prevista la instal·lació d’un nou període legislatiu (2026-2031). El país ja és un altre, i l’Assemblea Nacional (AN), presidida ni més ni menys que per Jorge Rodríguez, germà de la «presidenta encarregada», haurà de dir alguna cosa sobre això. Mentrestant, Caracas s’alimenta de rumors i conjectures.

Preguntes sense respostes

Els analistes proven de desxifrar la contradicció entre la manera en què Trump va nomenar Rodríguez i el seu primer missatge al capdavant de l’Estat de la fins ara mà dreta de Maduro, en què va remarcar la legitimitat del líder, va assegurar que els veneçolans mai seran «esclaus» perquè «defensaran els recursos» naturals, però, alhora, tot i que de manera més velada, va reivindicar el camí de la negociació bilateral. No falten els suspicaços que desglossen el seu discurs en dues parts: un missatge a l’interior del madurisme i un altre cap enfora.

La imatge de la seva primera al·locució és una altra font d’interrogants. Rodríguez va parlar flanquejada per Diosdado Cabello i Vladimir Padrino López, els ministres d’Interior i Defensa que, amb Maduro com a vèrtex, conformaven el triangle de poder fins al 3 de gener. Sobre Cabello, que gestiona els serveis d’intel·ligència i la policia, pesa una ordre de captura de la justícia nord-americana. Washington ha posat un preu de 25 milions de dòlars pel seu cap. Padrino López és un altre dels integrants del madurisme que va ser sancionat per Washington i gestiona un sector clau com les Forces Armades. Rodríguez no es va asseure al costat de Cabello i Padrino López com una mera formalitat. Va activar el Consell de Defensa de la Nació i va enviar al TSJ el decret d’estat de commoció exterior que faculta els militars a fer-se càrrec de la infraestructura i la indústria petroliera. ¿Què passarà amb ells si es pren al peu de la lletra la decisió de Trump de «governar» Veneçuela fins que es faci una «transició ordenada» que preservi els interessos econòmics de Washington?

El multimilionari no va aclarir si les forces nord-americanes s’establiran al país sud-americà, però sí que va suggerir de manera clara que exerciran un paper tutelar per garantir els objectius de Washington. Sobre la base d’aquesta premissa sorgeix l’interrogant de com gestionarà Rodríguez el seu pas pel Palacio de Miraflores. El futur immediat de Veneçuela està supeditat en un punt a la manera en què es resoldran les tensions entre les línies que conformaven el dissolt triangle de poder i les accions que pogués portar a terme Washington. Els EUA han deixat en l’aire la possibilitat d’una «segona onada» d’atacs, a més de controlar ports i aeroports.

Estructura vertical

Notícies relacionades

Maduro comença a Nova York un llarg periple judicial

Cuba, Mèxic i Colòmbia: el fantasma de l’‘efecte dòmino’ recorre Llatinoamèrica després de la captura de Maduro

El madurisme va ser una etapa superadora i caricaturesca del model de governança d’Hugo Chávez. Comparteix amb l’extint «bolivarià» el manteniment d’una estructura summament vertical on el Partit Socialista Unit (PSUV) centralitza les decisions. Maduro no es va cansar de lloar el caràcter monolític d’un Govern civicomilitar i policial. La seva veloç extracció per part d’un comando d’elit dels EUA dona compte que aquesta homogeneïtat no era tal. The New York Times ha revelat que un agent de la CIA es va infiltrar al cor del poder i va facilitar tota la informació que va desembocar en la captura. No és la primera vegada que l’esquema de control ha sigut fissurat des de dins. Mai ha pogut explicar-se justament la sortida de Leopoldo López de l’ambaixada d’Espanya, on es trobava asilat, ni la manera en què María Corina Machado vivia a Veneçuela i la va abandonar per rebre el premi Nobel de la pau a Oslo, entre altres situacions sospitoses. Delcy Rodríguez les coneix perquè ha travessat nombrosos despatxos ministerials, l’últim de summa importància per a Trump: el ministeri de Petroli.

Si alguna cosa se sap per aquestes hores a Caracas té a veure amb el pes del cognom Rodríguez. Pocs dies abans de l’operació Resolució Absoluta, el Miami Herald havia revelat que Maduro va oferir a Trump deixar Delcy en el poder perquè ella convoqui noves eleccions. Jorge Rodríguez, mentrestant, ha sigut el negociador secret amb funcionaris nord-americans en els últims anys. Amb el pas dels dies es revelarà si els germans xoquen amb Washington o són funcionals als propòsits del magnat.