Un alcalde i alguna cosa més

En paral·lel, a Nova York, un cronista brillant i meticulós es fixava en les coses inadvertides que marcaven la rutina de l’urbs més poblada dels Estats Units. Milers de formigues reptant pel terrat de l’Empire State, armadillos de pedra enfilant-se per la catedral de Sant Patrici, captaires desplaçant-se amb taxi fins a la cantonada des d’on demanaven almoina i polits cavallers buscant als cubells d’escombraries de la Sisena Avinguda.

A cavall del nou periodisme, Gay Talese cavalcava per la ciutat que mai dorm i que havia trobat el seu símbol en una poma de la qual en aquell temps sortia un cuc que denunciava la seva podridura. La criminalitat campava al seu aire i la inseguretat feia que els recepcionistes d’hotel recomanessin no sortir a partir de les deu de la nit, quan la sang tacava les voreres.

Avui, mig segle després, una sempre mutant New York City vol començar una nova era deixant de "pertànyer només als que s’ho puguin permetre i reemplaçar l’individualisme acèrrim que l’ha caracteritzat per la calidesa del col·lectivisme". Així ho ha proclamat el seu flamant alcalde Zohran Kwame Mamdani (Kampala, Uganda, 18 d’octubre del 1991).

Coincidint amb l’inici del nou any, el regidor més jove de l’últim segle ha començat a aplicar la prosa de la governança coneguda la poesia que el va portar a la victòria, gràcies a una exitosa campanya electoral il·lustrada per Rama Duwaji, la seva dona. Tanta esperança s’ha dipositat en el primer alcalde musulmà que va jurar el càrrec sobre l’Alcorà que se’l presenta ja com la gran alternativa del Partit Demòcrata davant els excessos republicans encarnats per Donald Trump.

Reptes majúsculs

Notícies relacionades

Última hora de l’incendi al bar Le Constellation a l’estació d’esquí suïssa de Crans-Montana: 40 morts i 119 ferits, la majoria greus

Imatges divulgades per diversos mitjans apunten a un joc amb bengales com a possible inici de l’incendi a Crans-Montana

D’acord amb les seves promeses, els reptes de Mamdani són majúsculs: reduir el cost de la vida, congelar els lloguers, més escoles bressol i més autobusos gratuïts. Déu-n’hi-do. A banda de frenar la persecució i extradició d’immigrants que, com ell i la seva família, poblen els barris d’una metròpolis que el candidat va recórrer caminat de punta a punta com si es tractés d’una marxa iniciàtica. Homes i dones que avui estan amenaçats per una radicalitat que pot portar a la paràlisi econòmica. Ho denuncia el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz.

A l’any de la tornada de Donald Trump a Washington, Mamdani s’acaba d’instal·lar a la residència oficial d’alcalde al baix Manhattan. Poc més de 350 quilòmetres separen dos pols oposats que es van creuar dures paraules, però que van compensar després amb una curiosa imatge de reconciliació a la Casa Blanca. Queda per veure quanta realitat o ficció hi va haver. I si les expectatives pel jove regidor són més un desig mediàtic que anhel ciutadà compartit.