Trump retirarà la Guàrdia Nacional de Chicago, Los Angeles i Portland

Accepta de moment les decisions de la justícia, tot i que promet tornar a la càrrega en el futur. El president dels EUA, Donald Trump, va acatar dimecres, poc abans d’iniciar-se l’any, el veredicte dels jutges i va acceptar retirar la Guàrdia Nacional de les ciutats de Chicago, Portland i Los Angeles, després que un seguit de sentències judicials adverses determinessin que superava les seves atribucions presidencials amb els desplegaments esmentats. "La criminalitat s’ha reduït molt en aquestes ciutats gràcies a aquests enormes patriotes, i només a ells", va valorar a la seva xarxa Truth Social.

Però la seva tornada a aquestes localitats no és més que una "qüestió de temps", com ell mateix va voler aclarir a l’anunci difós a Truth Social. "Tornarem, potser per mitjà d’una fórmula diferent i més forta, quan la criminalitat comenci a augmentar. Només és una qüestió de temps", va advertir en el missatge, en què va aprofitar l’avinentesa per atacar els líders locals on van tenir lloc els desplegaments, pertanyents a la formació política rival de la seva, per la seva suposada incompetència a l’hora d’afrontar la criminalitat.

"Incompetents"

"És difícil de creure que aquests alcaldes i governadors demòcrates, tots molt incompetents, poguessin desitjar que ens n’anéssim, sobretot tenint en compte els considerables progressos que s’han aconseguit", va emfatitzar el magnat novaiorquès.

El principal revés judicial a Trump en aquesta matèria va ser dictat pel Tribunal Suprem pocs dies abans de Nadal, concretament el 23 de desembre. La cort va dictaminar que el Govern no havia presentat arguments legals prou sòlids per desplegar a Chicago, la tercera ciutat en importància dels EUA, la Guàrdia Nacional. "En aquesta fase preliminar, el Govern no ha aconseguit identificar una font d’autoritat que permeti a l’estament militar executar les ordres a Illinois", l’estat on es troba Chicago.

Unes hores abans d’ordenar el replegament, un tribunal federal d’apel·lacions va decretar que Trump havia de tornar a la jurisdicció del governador de Califòrnia, Gavin Newsom, un dels seus crítics més acèrrims, a banda d’haver-se erigit els últims mesos en un dels grans favorits a ser nominat candidat per a les presidencials del 2028 per les files demòcrates.

Protestes per les deportacions

Els desplegaments de la Guàrdia Nacional en territori nord-americà es van iniciar al juny, en una atmosfera de tensió a causa de les protestes de carrer contra les seves polítiques migratòries, que incloïen deportacions en calent.

Utilitzant com a argument que la criminalitat era desbocada, malgrat que en molts casos les seves al·legacions no estaven sustentades pels índexs de criminalitat, va invocar la seva autoritat per portar a terme els desplegaments, tots en regions i localitats governades per demòcrates. La reacció no es va fer esperar, i amb les estadístiques a la mà –l’alcalde de Chicago, Brandon Johnson, va demostrar que el 2025 la criminalitat havia davallat un 21,3% respecte a l’any anterior– van plantejar una batalla judicial en diversos tribunals de diferents nivells, per aconseguir que decidissin de manera consistent a favor seu.

Notícies relacionades

Un alcalde i alguna cosa més

Última hora de l’incendi al bar Le Constellation a l’estació d’esquí suïssa de Crans-Montana: 40 morts i 119 ferits, la majoria greus

Situacions excepcionals

La Guàrdia Nacional és un grup de la reserva gestionat per l’Exèrcit i la Força Aèria dels EUA que hi ha a cada estat, i és convocat pels governadors o el president en ocasions molt excepcionals com ara desastres naturals o violència extrema als carrers, com els desordres a Los Angeles del 1992 després de la brutal pallissa d’agents de la policia a Rodney King, un taxista afroamericà, per afrontar les protestes de carrer després de l’assassinat de Martin Luther King el 1968 o per pal·liar les conseqüències de l’huracà Katrina a Nova Orleans, que va causar prop de 1.400 morts i danys econòmics i materials per valor de 125.000 milions de dòlars el 2005.