Trump 2.0, o com aconseguir capgirar el món (i els EUA)

L’heterodoxa manera de governar del magnat ha impregnat l’agenda mundial i ha desconcertat els mitjans de comunicació amb una allau d’ordres executives, declaracions i missatges a la seva xarxa social que semblen seguir l’estratègia d’«inundar la zona» definida el 2019 per qui fos el seu assessor Steve Bannon: «Els mitjans són el partit d’oposició i, com que són tontos i mandrosos, només es poden enfocar en una cosa alhora. L’únic que hem de fer és inundar la zona. Tots els dies els llancem tres coses, n’agafaran una, i farem tot el que volem».

Guerra comercial

Des dels primers compassos, aquest Trump 2.0 va desencadenar una guerra comercial contra la resta del món amb unes conseqüències que encara s’han d’acabar de veure. Ha utilitzat els aranzels com a arma de pressió per obtenir rèdits: o sigui, projectes per extreure terres rares i accés preferencial a oportunitats de negoci. S’ha erigit en el gran pacificador amb l’indissimulat propòsit d’aconseguir el premi Nobel de la pau, però alguns dels vuit conflictes que diu haver resolt, en la majoria dels quals ni tan sols ha mediat, han rebrotat (Cambodja-Tailàndia, Índia-Pakistan, Congo-Ruanda). En paral·lel, ha forçat els països de l’OTAN a elevar la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Ha portat a terme una ofensiva contra la immigració en territori terra nord-americà, amb batudes massives, desplegament de forces militars i deportacions a presons de països amb una concepció molt laxa dels drets humans.

També ha emprès una estratègia d’oposició sistemàtica contra el règim de Nicolás Maduro i ha desencadenat una guerra contra suposades narcollanxes de Veneçuela i Colòmbia, que ja suma fins ara un centenar de morts, vulnerant el dret internacional. Va esbossar un pla per convertir Gaza en «la Riviera del Pròxim Orient» abans d’aconseguir un alto el foc escorat cap als interessos de Benjamin Netanyahu. Va ficar els EUA en la guerra de 12 dies d’Israel contra l’Iran. I presumeix de la seva bona relació amb sàtrapes de l’estil de Vladímir Putin i Kim Jong-un, però va esbroncar Volodímir Zelenski a la Casa Blanca.

Notícies relacionades

El Servei Secret dels EUA mata un home que intentava entrar a la mansió Mar-a-Lago de Trump

Les tàctiques de Putin voregen el sadisme en la guerra d’Ucraïna

La llista és interminable. També ha tancat l’agència d’ajuda al desenvolupament dels EUA, USAID, i en la seva Estratègia de Seguretat Nacional insinua una possible ingerència a Europa per impulsar aquells que anomena «partits patriòtics», amb referència a les forces d’extrema dreta.

«Trump és la clau de tot el que està passant. Estem vivint una revolució molt perillosa que està canviant el món i ens afecta de manera directa», va destacar l’escriptor Javier Cercas, Català de l’Any 2025. Segons el seu parer, la reacció al republicà és pràcticament inexistent o «molt suau», per la qual cosa va instar en concret la UE a moure fitxa. «No pots estar pendent sempre de qui és a la Casa Blanca. Cal crear una Europa veritablement federal perquè el pla de Trump és aliar-se amb Putin per desmuntar Europa», va afegir. El xef Joan Roca, un dels tres fills de Montserrat Fontané, la Catalana de l’Any 2025, va coincidir: «Trump és un fenomen molt perillós. Té tothom amb l’ai al cor. I, a més, és un mal exemple d’alimentació».