Trauma en el sector de l’ajuda humanitària després de tancar USAID

Almenys quatre milions de persones s’enfronten a la inseguretat alimentària. Prop de dos milions d’infants menors de 5 anys poden patir de desnutrició aguda d’aquí a mitjan 2026. El 10 de novembre, el Govern Federal de Somàlia va declarar formalment l’emergència per sequera i va demanar ajuda internacional urgent davant el deteriorament de les condicions. "Les retallades han provocat que hi hagi menys subministrament i distribució de llet terapèutica, que evita que molts infants somalis caiguin en la desnutrició greu. A més, també per les retallades, hi ha menys serveis bàsics de salut i nutrició a les zones rurals", assenyala a EL PERIÓDICO Raquel González, coordinadora de Metges sense Fronteres (MSF) Espanya.

"Temem que no empitjori"

"Així que han augmentat els infants que han de rebre atenció. En el servei de nutrició que tenim a la regió de Mudug s’ha passat de 700 d’hospitalitzats entre el gener i el novembre del 2024 a 1.700 d’hospitalitzats en el mateix període d’aquest any. A l’hospital regional de la ciutat de Baidoa, hem passat de 8.700 a 12.600 casos aquest any. Temem que no empitjori tot aviat, perquè al març el Regne Unit hauria de renovar la seva ajuda clau a la sanitat somali".

La retirada de fons ha tingut a Somàlia un efecte en cadena. El Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, per exemple, ha limitat l’ajuda alimentària a 350.000 persones, tot i que n’hi ha 3,9 milions de necessitades. "Ha sigut un any molt traumàtic per a la cooperació i l’ajuda humanitària, en xoc des que es va anunciar el tancament d’USAID (l’agència d’ajuda humanitària nord-americana) i les retallades de països com França i Alemanya i, en grau més baix, el Regne Unit, exposa Paco Rey, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària.

L’organització acaba de presentar, juntament amb Metges sense Fronteres, el balanç de l’acció humanitària del 2024. L’any passat ja havia sigut un any de retallades. Uns 5.000 milions menys només en ajuda humanitària, una de les dues potes juntament amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), un 10% de reducció. La reducció per al 2025 s’estima en un 34% menys respecte al rècord de 2023. Tot plegat empitjora amb molta rapidesa. També hi ha hagut milers d’acomiadaments en les principals agències internacionals: ACNUR, UNICEF, FAO, entre d’altres.

Les Nacions Unides intenten aguantar aplicant el que se n’ha dit "reset humanitari". "Moltes agències han retallat més del 25% del personal, i continuen acomiadant gent. Fins ara tenien fons compromesos d’anys anteriors, però es van acabant, especialment a la seu", apunta l’expert.

"Tot plegat ha tingut impacte en unes certes àrees més que en d’altres: salut sexual i reproductiva, violència de gènere i protecció, refugiats". Tot el que la nova política reprova. "És regressiu. Tot el que té a veure amb drets sexuals i reproductius es troba amenaçat, després de dècades d’avenços. Els Estats Units eren el donant més gran en aquests programes, amb un 40% del total", remarca Raquel González.

Per tirar endavant, les oenagés apliquen el paradigma de la "hiperpriorització": centrar-se en aquells programes que atenen la població amb més necessitat, i abandonar els que busquen solucions de fons i duradores als problemes. "Se centra només a salvar vides, en una visió molt antiquada de la cooperació que ignora com ajudar-los pensant a llarg termini", diu Rey.

Sobre el terreny, l’impacte és mortal. Després de les retallades dels EUA, el personal sanitari de l’hospital del comtat de Renk del Sudan del Sud va deixar de cobrar. La maternitat i la pediatria van quedar buides. El país ha patit recentment un brot de còlera amb més infeccions de les esperades. El sistema sanitari és molt fràgil, i les retallades de finançament han obligat a tancar centres de salut i serveis essencials, com la distribució d’aigua, un element clau per evitar l’expansió del còlera, explica Raquel González. El resultat: 93.000 casos i 1.500 morts per la malaltia. Ara, el país s’enfronta a un brot d’hepatitis C.

Més presència xinesa

¿Hi ha algú més omplint el buit deixat pels grans contribuents? La resposta curta és que ningú. La Xina està augmentant la seva contribució, però les dades que dona són molt opaques i barregen temes comercials amb l’AOD. "Se sap que està creixent sobretot perquè es veu més presència xinesa sobre el terreny", diu Rey.

Notícies relacionades

Desapareguts un espanyol i els seus tres fills en un naufragi a Indonèsia

Tailàndia i Cambodja firmen un alto el foc immediat

Espanya encara no ha donat xifres actualitzades d’aquest any, però el 2024 va mantenir el nivell en xifres globals d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), amb un 11,8% més que l’any anterior. El component humanitari, però, s’ha reduït, en part per l’efecte de l’ajuda a Ucraïna durant els primers anys de la guerra.

Els governs actualment estan més preocupats per la despesa en defensa i el rearmament en un món violent i sense regles. El deute de les nacions pobres respecte de les riques es menja l’ajuda al desenvolupament.