Trump veta l’entrada als EUA de l’excomissari europeu Thierry Breton

Donald Trump ha decidit anar un pas més enllà en el seu desafiament a les normatives europees per regular les tecnològiques. Així les coses, el Departament d’Estat dels EUA ha vetat l’entrada al país de cinc persones, entre les quals hi ha un excomissari europeu, Thierry Breton, a qui acusa de pressionar plataformes tecnològiques nord-americanes per silenciar veus i continguts que desaproven. El que Trump anomena "censura" i la UE en diu posar normes al joc del lliure mercat.

El secretari d’Estat, Marco Rubio, va justificar la decisió al·legant que els sancionats "han liderat esforços organitzats per coaccionar plataformes nord-americanes a censurar, desmonetitzar i suprimir punts de vista nord-americans". En un comunicat, va anar més enllà i va denunciar un "complex industrial global de la censura", format per activistes i oenagés que, segons Washington, actuen en connivència amb governs estrangers contra empreses i ciutadans dels EUA.

La Comissió Europea va sortir al pas i va condemnar "enèrgicament" la decisió del Govern dels EUA, que acusa de coaccionar les xarxes per "censurar" opinions nord-americanes i va defensar el seu dret sobirà a regular les activitats digitals en el seu mercat. "Si cal, respondrem ràpidament i decididament per defensar la nostra autonomia reglamentària contra mesures injustificades", va dir el portaveu de la Comissió.

Tot i que Rubio no va donar noms, va ser la sotssecretària d’Estat per a Diplomàcia Pública, Sarah Rogers, que els va identificar públicament a la xarxa social X. El perfil més destacat és el de Thierry Breton, excomissari europeu de Mercat Interior entre el 2019 i 2024 i un dels principals impulsors de la llei de serveis digitals (DSA), el nou marc regulador de la UE per a les grans plataformes.

"Ment mestra"

Rogers va descriure Breton com el "cervell" o "ment mestra" de la DSA, una norma que obliga les grans tecnològiques a reforçar la moderació de continguts, augmentar la transparència dels seus algoritmes i facilitar la consulta de dades a investigadors independents. Per al Departament d’Estat, aquest entramat normatiu ha servit per "fomentar la censura del discurs nord-americà".

La llista de vetats també inclou Clare Melford, cofundadora del Global Disinformation Index (Regne Unit), Imran Ahmed, director executiu del Center for Countering Digital Hate, amb seu als EUA, i Anna-Lena von Hodenberg i Josephine Ballon, directives de l’oenagé alemanya HateAid, que Washington acusa de col·laborar en l’aplicació de la DSA.

Notícies relacionades

Rebeca Grynspan, secretària general d’UNCTAD: "Crida l’atenció que una dona no hagi sigut mai secretària general de l’ONU"

Zelenski revela el pla de pau amb Trump i s’obre a retirar les tropes del Donbàs

Breton va reaccionar al veto amb ironia. "¿Ha tornat la caça de bruixes de McCarthy?", va escriure a X. I va llançar un missatge directe a Washington: "Als nostres amics nord-americans: la censura no és on us penseu".

Decisió del Tribunal Suprem

Refús del desplegament de la Guàrdia Nacional

El xoc entre la Casa Blanca i els estats torna a escalar fins al Tribunal Suprem. Aquesta vegada, el pols es lliura a Chicago i la Guàrdia Nacional és l’eix del conflicte. El Suprem dels EUA ha rebutjat que Donald Trump pugui desplegar la Guàrdia Nacional a Chicago sense el consentiment exprés del Govern d’Illinois. I, tot i que la decisió és de caràcter preliminar, suspèn de manera immediata l’ordre presidencial. A més, reobre el debat sobre la legalitat de l’ús de la força de l’Administració Trump i dona ales als estats progressistes que han portat la Casa Blanca als tribunals.Des de l’inici del desplegament, Chicago ha viscut una intensificació de la repressió antiimmigratòria, amb milers d’arrestos i episodis de tensió entre residents i agents federals. La Casa Blanca justificava l’enviament de tropes com una mesura imprescindible per protegir personal i instal·lacions federals davant l’augment de les protestes. L’alt tribunal, però, no dona per bona aquesta lectura. Els jutges recorden els límits de la llei de 1878 en què Trump va basar la seva decisió, una norma històrica que restringeix l’ús de forces militars en tasques d’ordre públic dins del territori nacional.