S’esquerda el control de Trump sobre MAGA i el Partit Republicà
Un nombre creixent de figures clau en el seu moviment qüestionen les polítiques del president, dirigents conservadors voten en contra dels seus designis i es critiquen obertament entre ells
El president dels Estats Units, Donald Trump, parla amb el multimilionari Elon Musk, a la Casa Blanca. | ROBERTO SCHIMDT / AFP /
Indianapolis és lluny de Washington. Uns 900 quilòmetres en línia recta cap a l’oest. Amb aquesta distància no n’hi ha hagut prou, però, per evitar les últimes setmanes que les pressions des de la capital abrasessin els seus congressistes estatals. Particularment els republicans, que controlen totes dues cambres del Congrés d’Indiana. Alguns van rebre amenaces de mort anònimes. D’altres van ser directament assenyalats pel president, que va amenaçar de desbancar-los les pròximes primàries si no acataven el seu dictat. En tenien prou recolzant una moció per redibuixar el mapa de les circumscripcions electorals, fet que hauria ajudat a perpetuar el domini conservador a l’estat. Però no va funcionar. Més d’una vintena de republicans s’hi van rebel·lar i la llei apadrinada per Donald Trump va fracassar. No només era innecessària, van dir els apòstates, sinó que hauria soscavat la credibilitat de la ja malmesa democràcia.
El fiasco a Indiana va servir per posar en evidència les creixents esquerdes en el trumpisme. Comencen a emergir fuites d’aigua del que ha sigut durant molts mesos un bloc monolític, un Partit Republicà completament lliurat a Trump. Reverent, dòcil i disciplinat. En molts casos per convicció, en altres per conveniència, sabent el control que Trump exerceix sobre les bases i els grans donants del partit. La por de ser la diana d’un dels rampells d’ira del novaiorquès ha servit d’amalgama.
Però alguna cosa canvia a mesura que cau la popularitat del president i els sondejos prediuen la derrota dels republicans les legislatives de novembre del 2026. No només s’aprecia en el partit, sinó en diversos àmbits del món MAGA (Make America Great Again), inclosa la seva cambra de ressonància. "La presa s’esquerda", va dir aquesta setmana l’excongressista Marjorie Taylor Greene, una de les primeres republicanes a trencar amb la línia del magnat des que va tornar a la Casa Blanca.
Al Capitoli, diversos senyals. A finals del mes passat tots els republicans –menys un– de la Cambra baixa van votar a favor de fer pública la documentació del cas de Jeffrey Epstein, el financer i pederasta amb què Trump va tenir relació. I tot això malgrat que el president va descriure aquest assumpte com una "estafa demòcrata" durant mesos.
Rebel·lió al Congrés
Més recentment, una vintena de republicans es van afegir als rivals per revocar un decret de Trump que aspirava a retallar els drets sindicals dels funcionaris públics. Un altre grapat de conservadors va permetre que es voti una iniciativa demòcrata per estendre els subsidis a la sanitat. Altrament, el preu que paguen milions de nord-americans per l’assegurança sanitària s’enfilarà el 2026.
Res d’això vol dir que Trump hagi perdut les regnes del partit o, menys encara, del moviment MAGA. Però sí que hi ha borses de descontentament cada vegada més paleses, segons assenyalen els experts. Pel seu menyspreu cap a la crisi del cost de la vida que ofega milions de nord-americans, agreujada lleugerament per la seva política d’aranzels, pels seus freqüents viatges a l’estranger i la distracció de la situació interna, per la seva proximitat als oligarques de Silicon Valley i altres multimilionaris, per la seva gestió del cas Epstein i la seva política reverent cap a Israel, país que alguns conservadors comencen a veure com una càrrega.
La comentarista conservadora Savannah Hernandez, afiliada a Turning Point USA (l’organització que va fundar l’ultraconservador Charlie Kirk, assassinat al setembre), deia recentment que les seves bases el van elegir per "destruir l’oligarquia, no per ser l’oligarquia". També ha dolgut la seva decisió d’ajudar financerament governs afins com el de Javier Milei a l’Argentina. O la seva decisió d’incentivar les importacions de carn llatinoamericana per abaratir els preus, fet que ha enfurismat els ramaders nord-americans.
"Quan els nord-americans veuen com milers de milions de dòlars volen cap a un altre país, ho senten com si es tractés d’una traïció perquè la gent a casa ho passa malament", li va dir Hernández a The Washington Post.
Aquest descontentament es pot apreciar en l’ecosistema mediàtic de MAGA. "¿Per què apugen els preus dels medicaments quan va prometre abaixar-los?", li va demanar a Fox News Laura Ingraham, una de les seves defensores més fervents. "¿De quina manera ajuden els seus aranzels aquells que no arriben a fi de mes?".
D’altres com els podcasters Joe Rogan i Theo Von s’han queixat obertament de la "crueltat" de la seva política de deportacions. I fins i tot Tucker Carlson, enormement influent en l’univers MAGA, ha carregat contra el seu director de l’FBI i l’ajuda militar a Israel. "El més depriment d’aquest 2025 als EUA no és només que estem liderats per mala gent, sinó per gent mediocre, ruca i totalment mancada de creativitat", va dir Carlson en un programa recent.
Pugna interna en el gabinet
Notícies relacionadesTambé dins de la seva Administració comencen a volar els ganivets. L’omertà flaqueja. En una entrevista recent amb Vanity Fair, la totpoderosa cap de gabinet de Trump, Susie Wiles, es va despatxar a gust amb les principals figures de la Casa Blanca. Del vicepresident J. D. Vance en va dir que és "un conspiranoic"; del cap de Pressupostos, Russ Vought, "un absolut fanàtic de dretes", i d’Elon Musk –ja fora del Govern–"un reconegut consumidor de ketamina". Del mateix Trump en va dir que "té la personalitat d’un alcohòlic", tot i que no begui.
En l’entorn del president hi ha consciència del malestar creixent. Dimecres Trump va oferir un inesperat discurs a la nació per mirar de vendre amb la hipèrbole habitual els seus èxits d’aquests últims mesos, i s’espera que amb l’any nou recuperarà el contacte amb les bases en forma de mítings. Però els senyals per als seus són preocupants. L’última enquesta de Gallup, del mes passat, el situa ara com ara en el seu segon mandat com el president més impopular de la història moderna després de Richard Nixon.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Desnonament massiu Els desallotjats del B9 acampen sota una sortida de la C-31 a Badalona i Albiol diu que farà desmuntar les tendes
- Accident mortal Mor atropellada una jove de 20 anys que circulava en patinet a Sant Cugat
- Anàlisi L’advocat Martín-Duarte
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
