La UE busca un pacte que permeti utilitzar els actius russos per finançar Ucraïna

Els líders de la Unió Europea han intensificat les negociacions en les últimes hores i ahir a la nit buscaven un acord per fer ús dels actius immobilitzats russos per donar un préstec a Ucraïna que, el president ucraïnès Volodímir Zelenski assegura, enviaria un missatge a Moscou.

Bèlgica manté la seva oposició a fer ús dels actius immobilitzats russos per donar un préstec a Ucraïna i prefereix emetre deute conjunt utilitzant el pressupost comunitari. Però segons assenyalen diverses fonts diplomàtiques, el Govern belga negocia a contra rellotge als marges del Consell Europeu al tancament d’aquesta edició. Busca que els líders garanteixin la mutualització dels riscos a què s’enfronta el país, va explicar el primer ministre belga, Bart de Wever, durant una intervenció al Parlament Federal, prèvia a la reunió del Consell Europeu. Després d’intervenir en el debat amb els líders dels Vint-i-set i després de reunir-se amb De Wever, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va insistir a recórrer a aquest instrument per reforçar Kíiv en les negociacions de pau i enviar un missatge a Moscou que "és culpable i haurà de pagar reparacions".

"Som un soci fiable i estem disposats a fer sacrificis", va afirmar De Wever, però "no hi pot haver flexibilitat en assumptes que amenacin la seguretat financera d’Euroclear i Bèlgica", va advertir el primer ministre. Euroclear és el dipòsit que acull al voltant de 165.000 milions d’euros en actius del Banc Central de Rússia i que té seu a Bèlgica.

De Wever va insistir que si els europeus opten per aquesta opció, "han de mutualitzar-se els riscos". Bèlgica exigeix protecció legal respecte a possibles demandes i a les represàlies que pugui prendre Rússia, però també garanties financeres per part dels governs europeus si el Kremlin reclama els diners. "Ens donen un paracaigudes i saltem tots junts", va afirmar el belga. "Fins ara, no he vist un sol text que compleixi aquestes condicions". Per això, el primer ministre va defensar l’opció de fer ús del pressupost comunitari, utilitzant-lo com a garantia, per emetre deute conjunt que permeti el finançament a Ucraïna durant els pròxims dos anys. Una opció que, al·lega, seria "més barata", "tindria menys riscos" i seria "la més responsable per al contribuent europeu". No obstant, aquesta via requereix una unanimitat inabastable per l’oposició d’Hongria.

El primer ministre, Viktor Orbán, va reiterar el seu rebuig de qualsevol tipus d’ajuda a Ucraïna al·legant que contribueix a continuar la guerra. Sobre l’opció d’utilitzar els actius russos, Orbán va defensar que està en un "punt mort", i va assegurar a més que és una idea "estúpida" i suposaria a més una participació directa en la guerra.

Ajuda de 136.000 milions

La Comissió Europea calcula que Ucraïna necessitarà entre el 2026 i el 2027 uns 136.000 milions d’euros en ajuda militar i financera. Els líders de la UE s’han compromès a fer-se càrrec d’un terç de la factura, uns 90.000 milions. No obstant, tot i que l’opció d’utilitzar els actius només requereix una majoria de països a favor, fer-ho sense el consentiment de Bèlgica sembla políticament impossible. Bona part dels líders considera el conegut com a préstec de reparacions l’única opció. El primer ministre estonià, Kristen Michal, va assegurar que "qui ha de pagar pel mal que ha causat és l’agressor, no el contribuent". També la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, es va expressar en aquest sentit. "Rússia està causant el perjudici a Ucraïna, per la qual cosa també hauria de pagar les reparacions", va afegir. Per al primer ministre irlandès, Micheál Martin, es tracta d’una qüestió de "dissuasió" que envia el missatge que aquells que violin el dret internacional ho hauran de pagar.

Per això bona part de la discussió ahir se centrava a donar prou garanties a Bèlgica com perquè doni el vistiplau a utilitzar els actius. El primer ministre luxemburguès, Luc Frieden, va ser el més caut a la seva arribada a la cimera. Frieden va reconèixer que, ja que això no s’ha fet mai, "planteja qüestions jurídiques complexes que sovint se subestimen". Tot i que va dir que caldrà compartir el risc, ja que "no sabem com reaccionarà Rússia", també va puntualitzar que aconseguir compromisos financers de tots els països membre per donar suport a Bèlgica "no serà fàcil".

El president del Consell Europeu, António Costa, va assegurar que els líders no abandonaran la cimera sense una decisió per garantir les necessitats financeres d’Ucraïna per al 2026 i el 2027. També que aquesta decisió ha de protegir Bèlgica de qualsevol risc associat. "Tenim un objectiu final i és la pau per a Ucraïna, la pau a través de la força", va afirmar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "Per a això, Ucraïna necessita tenir un finançament segur per als pròxims dos anys", va sentenciar.

Els líders comparteixen la urgència. Ucraïna es quedarà sense fons a la primavera. Mentre les negociacions de pau liderades pels Estats Units continuen, Kíiv necessita garanties que podrà mantenir-se a la superfície en la pau o en la guerra. Per al president lituà, Gitanes Nausedas, és una decisió "que hauria d’haver pres fa temps". Per al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, seria una mostra d’unitat.

El més dur va ser el primer ministre polonès, Donald Tusk. "Hem de prendre una decisió molt senzilla, hem d’escollir entre diners avui o sang demà", va assegurar. "No em refereixo només a Ucraïna, sinó a Europa", va remarcar tot seguit l’expresident del Consell Europeu, cridant els líders europeus a "estar a l’altura del desafiament".

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

"Rússia ens destrueix"

Zelenski considera que utilitzar els actius per garantir el finançament del seu país dona pes a Ucraïna en les negociacions de pau i envia un missatge a Moscou que "és culpable i haurà de pagar reparacions". Ucraïna "té dret a aquests diners perquè Rússia ens està destruint", va remarcar el mandatari. I entén els dubtes legals i les pors. "Però res fa tanta por com que Rússia sigui a les teves fronteres, sincerament", va afirmar. "Mentre Ucraïna defensa Europa, vostès han d’ajudar Ucraïna", va afegir.