Bòsnia després dels acords de Dayton

Aquell 14 de desembre del 1995, durant un acte retransmès en directe per la televisió francesa, els presidents de Bòsnia, Alia Izetbegović; de Croàcia, Franjo Tuđman, i de Sèrbia, Slobodan Milosevic, van ratificar al palau de l’Elisi els acords de Dayton, firmats primer sota una enorme pressió dels Estats Units durant la presidència de Bill Clinton, a la base militar de Wright-Patterson, a prop de Dayton (Ohio), el mes de novembre, i posteriorment van ser solemnitzats a la ciutat gal·la.

No hi va haver celebracions a la martiritzada Bòsnia per Dayton. Ni joia. Alguns ciutadans a Sarajevo, la capital, fins i tot es van assabentar amb retard de la notícia a causa de la falta d’electricitat, exhaustos després de 43 mesos d’una guerra fratricida, que havia posat fi a la vida d’uns 100.000 persones i forçat el desplaçament de dos milions més, segons unes estimacions fiables per a l’ONU. L’acord, a més, no va obrir el país a una vida en una democràcia plena i socialment justa. Trenta anys després de Dayton, Bòsnia és encara avui sinònima de crisi política, amb prolongades aturades legislatives atribuïdes a un sistema altament descentralitzat de repartiment de poder ètnic, del qual s’ha beneficiat una elit política sovint extremadament corrupta i moguda per interessos propis. Malgrat algunes millores, el resultat va ser el neguit ciutadà.

Acords sota la lupa

Els acords de Dayton, segons els experts consultats per EL PERIÓDICO, van garantir l’èxit del final de la guerra i van establir les bases per a la construcció d’un nou Estat. Però també van ser responsables del que va venir després i d’atrapar Bòsnia en cercle infernal de desunió, nacionalisme i institucions fallides. El caràcter agredolç del procés de pau resulta evident per a Chris Bennett, exnúmero dos de l’alt representant a Bòsnia i autor del llibre Bosnia’s paralysed Peace. La difícil situació de Bòsnia i Hercegovina és "un resultat directe del seu sistema polític, que genera conflicte", diu. "Atès que els polítics són elegits exclusivament pels vots d’un dels pobles de Bòsnia i Hercegovina, es consideren responsables únicament d’aquest poble. Així, cada partit etnonacional persegueix la seva pròpia agenda", assenyala Bennet, que remarca la necessitat de reconèixer els errors del passat per poder idear un canvi de paradigma.

La politòloga Ivana Marić també apunta al disseny del sistema com el principal escull a un futur pròsper del país. El problema és que Bòsnia és víctima de "polítics i empresaris corruptes i de tots aquells que han teixit xarxes de crim organitzat juntament amb ells". Unes elits que, segons la seva opinió, "difonen deliberadament odi i por ètnics artificials perquè les seves activitats delictives passin desapercebudes" i "puguin continuar saquejant el país". En aquesta línia, Marić, assumeix que l’acord va deixar "massa espai" precisament a aquestes xarxes, però responsabilitza les autoritats d’haver manipulat la Constitució i de no haver desenvolupat un acord que, en principi, havia de ser temporal.

El bosnià Adnan Ćerimagić, analista sènior per als Balcans Occidentals en la Iniciativa d’Estabilitat Europea (ESI), afegeix una altra dimensió a la valoració dels acords – la no-adhesió a la Unió Europea que, segons la seva opinió, hagués dinamitzat el país. "La responsabilitat és, òbviament, en primer lloc dels polítics nacionals, però també, en part, dels actors internacionals", assegura. A Bòsnia, segons la seva versió, se li va prometre l’ingrés al bloc europeu, sense que aquesta possibilitat real d’accés s’impulsés degudament.

Retrat desmitificador

Per la seva part, Marc Casals, traductor, intèrpret i autor de La Piedra Permanece –un retrat que desmitifica molts tòpics sobre Bòsnia–, també té una opinió crítica. "El millor de Dayton va ser que va aturar la guerra; el pitjor, que trenta anys després no s’ha reformat. No és una idea gens original: fa dècades que molts ho expressen, cosa que dona una clara idea de l’estancament".

Les opinions d’aquests experts també es reflecteixen en un sondeig publicat aquest any pels institut Newton Research Europe i Indago, que va analitzar la satisfacció democràtica de la ciutadania a nou països candidats a entrar a la UE o amb alguna aspiració a emprendre aquest camí.

D’acord amb aquesta font, els ciutadans de Bòsnia es troben entre els més insatisfets de la regió amb el seu sistema polític i amb la direcció que porta el seu país, amb nivells de descontentament similars o fins i tot superiors als dels ucraïnesos, que estan en guerra. A més, són els que mostren menor esperança en un futur millor, sol un 22,8%, i els que afirmen en més proporció que no acudiran a votar en les pròximes eleccions.

Paral·lelismes amb Ucraïna

Notícies relacionades

Un atemptat en una festa jueva causa una massacre en una platja de Sydney

L’ultradretà Kast serà el pròxim president de Xile

L’investigador i catedràtic Francisco Veiga (Madrid, 1958), expert en Europa Sud-Oriental i Turquia, suggereix que els pactes de Bòsnia de fa 30 anys podrien tenir paral·lelismes amb la situació actual a Ucraïna.

L’any 1995, Bòsnia "va entendre que la pau només arribaria mitjançant una arquitectura política nova. Així va néixer la Bòsnia de Dayton: una federació fràgil, dividida entre la Federació croatobosniana i la República Srpska", argumenta. "Trenta anys després, Ucraïna sembla moure’s en un paisatge inquietantment similar. Un eventual acord de Dayton ucraïnès que integrés els óblasts russòfons com una entitat federal potser permetria conservar la integritat de l’Estat dins les fronteres internacionals de 2013 i, afegint-hi la neutralitat, fins i tot reduir la pressió externa sobre Ucraïna, tant la procedent de l’Est com de l’Oest", conclou l’expert.